Eduardo Zaplana, condemnat a 10 anys de presó com a cap de la trama corrupta del 'cas Erial'

La secció quarta de l'Audiència Provincial de València ha condemnat a 10 anys i cinc mesos de presó l'expresident de la Generalitat i exministre del PP Eduardo Zaplana com a autor dels delictes de blanqueig de capitals, suborn, falsedat en document mercantil, i li imposa a més inhabilitació especial durant huit anys i nou mesos pel delicte de prevaricació administrativa. A més, li imposa una multa de 25 milions d'euros. La resolució absol Zaplana i la resta d'acusats del presumpte delicte de grup criminal. 

La sentència conclou que la conducta de Zaplana, d'acord amb el seu càrrec de president de la Generalitat Valenciana, va ser “especialment reprovable”. L'Audiència Províncial de València considera provat que Eduardo Zaplana i el seu llavors cap de gabinet van percebre comissions il·lícites després d'intervindre en el procés d'adjudicació de la privatització de les ITV. I considera, en el seu apartat de fets provats, que l'expolític del PP era el “titular real o últim beneficiari” dels fons a Luxemburg i Andorra a nom del seu testaferro. 

Zaplana i la resta d'acusats han sigut absolts del presumpte delicte de grup criminal en apreciar que es tracta més aviat d'un “supòsit de codelinqüència” sense que existisca un “acord associatiu amb una finalitat delictiva i un repartiment de rols”.

La sentència del 'cas Erial' també absol l'expresident valencià José Luis Olivas, que s'enfrontava a una petició de pena de sis anys per un presumpte delicte de suborn. L'escrit indica que no ha quedat acreditat que els 580.000 euros que va cobrar de Sedesa (el grup empresarial de la família Cotino) “tinguera la seua causa” en la seua participació en el procés d'adjudicació dels Parcs Eòlics. 

La secretària de Zaplana, Mitsouko Henríquez també ha sigut absolta. La sentència considera que no ha quedat acreditat que fora coneixedora de l'“origen il·lícit dels diners en efectiu dels quals feia lliurament” a Zaplana. 

La sentència imposa penes mínimes a la tanda d'acusats que van arribar a un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció a canvi de reconéixer els fets: Joaquín Miguel Barceló 'Pachano', testaferro confés de Zaplana, condemnat a un any i tres mesos de presó per blanqueig de capitals i a una multa de cinc milions d'euros; l'excap de gabinet Juan Francisco García (dos anys i nou mesos pels delictes de suborn, falsedat i blanqueig i inhabilitació per un delicte de prevaricació durant quatre anys i cinc mesos), i els empresaris Vicente Cotino (tres anys i cinc mesos de presó pels delictes de suborn, falsedat i blanqueig de capitals, a més d'una multa de quatre milions d'euros) i el seu germà José Cotino (dos anys de presó per un delicte de suborn i una multa de 320.000 euros).

A Francisco Grau Jornet, comptable de la trama, la resolució judicial li imposa cinc anys de presó per blanqueig de capitals, una multa de 20 milions d'euros i inhabilitació per a l'exercici de la seua professió durant tres anys. La sentència conclou que era el “financer” que gestionava el “patrimoni ocult” a l'estranger de Zaplana. 

L'empresari Francisco Pérez López ha sigut condemnat a una pena d'un any i mig de presó per un delicte de falsedat. Per contra, la sentència absol l'advocat Saturnino Suanzes i els empresaris Robert-Edgar Batauche Pérez i Carlos Gutiérrez Nomdedéu.