La proliferació d’apartaments turístics en baixos comercials ja s’ha convertit en una de les principals preocupacions dels comerciants de València per la reducció d’espais per a l’expansió de comerços de proximitat, una preocupació que és compartida també per les diferents associacions de veïns de la ciutat.
Tant és així que l’Associació de Comerciants del Centre Històric de València ja ha traslladat a l’alcaldessa, María José Catalá, la necessitat de posar fre a aquesta situació.
Fonts de l’entitat han informat a elDiario.es que en una reunió recent que van tindre amb la primera edil per la campanya de Nadal es van comentar diferents temes que preocupen el sector perquè en l’equip de Govern municipal en foren sabedors amb l’objectiu d’abordar-los després de les festes: “Un dels temes que vam traslladar va ser que calia posar damunt la taula el tema de legislar els apartaments turístics o habitatges en els baixos. És clar que hi haurà carrers que mai han sigut comercials i que aquesta pot ser una manera de donar-los vida, però en el centre històric això és un perill, perquè els baixos han de ser per a empreses, per a activitat econòmica, perquè, si no, el que s’aconsegueix és fer llanguir els carrers”.
Sobre la resposta de l’alcaldessa a aquest plantejament, van comentar des de l’associació que va reconéixer que sobre aquest tema caldrà fer “cirurgia” i que era conscient que calia abordar-lo.
Sobre la situació que genera aquest fenomen en les comunitats de veïns, el president del Col·legi d’Administradors de Finques de València i Castelló, Sebastián Cucala, ha explicat a aquest diari que, quan els baixos es destinen a habitatge habitual i no a apartament turístic no sol haver-hi un conflicte excessiu, tenint en compte que els usuaris no accedeixen a les zones comunes.
“Quan el que es vol instal·lar és un apartament turístic, sí que sol haver-hi més pegues o condicions per part de la comunitat, com per exemple incrementar les despeses de comunitat al propietari fins a un 20%, una possibilitat que inclou des de fa un any la nova Llei de propietat horitzontal”, explica.
La mateixa reforma de la llei inclou la possibilitat que les comunitats limiten l’ús turístic dels habitatges i “encara que es parla de límits, en la pràctica s’accepta que incloguen en els seus estatuts la prohibició total de l’ús turístic dels habitatges, tant els notaris com el registre de la propietat que han de validar els estatuts ho admeten”.
Sobre si la modificació dels estatuts d’una comunitat per a prohibir els apartaments turístics té efectes retroactius, Cucala explica que “si la comunitat de propietaris ho aprova abans que els apartaments tinguen tots els permisos per a entrar en funcionament, això és, la llicència de compatibilitat de l’Ajuntament i el número de registre, sí que impediria que un projecte que està en tràmit tirara avant; si l’apartament ja funciona i està en regla, no l’afectaria”.
Com va informar aquesta redacció, el portal d’Instagram ‘Lamataobras’ ha traslladat a l’Ajuntament un centenar de denúncies en menys d’un mes de propietaris que no saben com paralitzar obres de transformació de baixos comercials en apartaments turístics.
Segons el pla general d’ordenació urbana de València, que data del 1988, en un mateix edifici no pot haver-hi baixos comercials i baixos destinats a habitatge turístic. Si ja hi ha un comerç, l’apartament hauria d’habilitar-se sempre en l’entresol o la primera planta, que també s’hauria de destinar íntegrament a aquest ús turístic.
La Federació d’Associacions Veïnals de València també s’ha manifestat en contra de la proliferació d’apartaments turístics en els baixos comercials. L’entitat veïnal va organitzar fa poc un debat sobre turisme i ciutat davant els problemes generats pels habitatges turístics, amb el focus posat en el problema dels baixos, i va proposar una moratòria en la concessió de noves llicències i més inspeccions.