Els conflictes administratius entre el Ministeri de Cultura i la Diputació d’Alacant deixen a la Mostra de Teatre Espanyol d’Autors Contemporanis d’Alacant Guillermo Heras, un dels certàmens més rellevants, sense direcció a penes a dos mesos de celebrar-se. La directora de la mostra fins ara, Mónica Pérez Blanquer, va formalitzar la seua renúncia el 17 de setembre passat, després de mesos advertint dels problemes per a desenvolupar la seua tasca i que no disposava de contracte per a continuar treballant. El certamen, previst per a arrancar el 2 de novembre, està sense cap visible actual.
Per a entendre el conflicte, cal abordar el funcionament del certamen. La mostra va nàixer fa tres dècades de la mà de Guillermo Heras, gestor cultural i Premi Nacional de Teatre, que la va deixar fa dos anys per jubilació, abans de morir. Hi participen quatre institucions públiques –Ministeri, Generalitat Valenciana, Diputació i Ajuntament d’Alacant– i la Fundació SGAE, organitzades a través d’un patronat. La composició del patronat i les seues funcions es regulen mitjançant una ordre ministerial del 1998, però el certamen manca de personalitat jurídica pròpia, d’autonomia o de dades fiscals per a exercir la seua tasca. El patronat reuneix les institucions anualment per a pactar una aportació econòmica, compromesa via pressupostos, de la qual més del 80% correspon al Ministeri.
Fins al 2022, la vinculació laboral d’Heras amb l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM), dependent del Ministeri de Cultura, havia facilitat l’organització del certamen, en què exercia de director de programació. En jubilar-se, la seua plaça va quedar extingida, i va complicar la gestió del festival, que executa cada any la Diputació d’Alacant. El juliol del 2022, el patronat decideix nomenar a Mónica Pérez Blanquer directora artística del certamen, destacant que és “una gestora cultural especialitzada en arts escèniques, així com en pràctiques que inclouen la pedagogia, l’anàlisi crítica i el pensament contemporani” i que té una “àmplia formació” i experiència professional que avalen el seu nomenament. Comença llavors un conflicte entre administracions per a formalitzar el contracte de la directora artística.
El problema, segons les fonts consultades, és que la falta de personalitat jurídica del certamen i la seua celebració anual –en què cada any comença el procés de zero– compliquen la contractació de la directora del certamen d’acord amb la llei de contractes públics. Es divideix, doncs, entre un procés de programació i la licitació de la gestió del certamen. Fins a la data, era el Ministeri de Cultura el que assumia la contractació de la part dedicada a elaborar el projecte i la Diputació d’Alacant, l’encarregada de la gestió del certamen.
Segons explica l’exdirectora en la seua carta de renúncia, “La Diputació d’Alacant, amb les aportacions econòmiques de la resta de les entitats participants que conformen el Patronat, licita cada any l’execució global del projecte sobre un disseny previ encarregat a una direcció artística. Aquesta faena l’he feta en el temps i les formes que se m’ha exigit, com en les dues edicions anteriors”. La gestora cultural assenyala: “La situació administrativa de la Mostra ha anat degradant-se gradualment fins a generar una situació que, a parer meu, fa inviable que el projecte puga desenvolupar-se complint els objectius per als quals ha sigut dissenyat”.
Pérez Blanquer va finalitzar la seua relació laboral amb el Ministeri el juliol passat, com marcava el contracte de servei que havia subscrit, i estava a l’espera que la Diputació resolguera la part administrativa restant. Al setembre, a dos mesos de celebrar-se el certamen que ella mateixa va dissenyar, l’experta apunta que és impossible materialitzar-lo en huit setmanes si ni tan sols s’ha aconseguit una empresa que ho faça. “Vull deixar clar que no he dimitit, simplement no m’han permés fer la meua faena, ni tan sols sota les condicions adverses de les dues edicions passades. Des de maig vaig advertir en nombrosos correus de la necessitat de licitar amb el temps suficient per a poder produir i executar la Mostra amb les eines i els recursos necessaris per a dur a terme un projecte d’aquestes característiques”, remarca en el text remés als col·laboradors del certamen. L’exdirectora treballa actualment en el centre d’art Bombes Gens, de València, com a gerent.
Segons explica en el comunicat, la situació havia sigut similar l’any anterior, quan va desenvolupar el projecte en un context de precarietat per als treballadors. “En les dues edicions anteriors, precisament, un dels principals problemes ha sigut que no s’ha donat continuïtat a la contractació de la figura de direcció al llarg del projecte, una condició que, al meu entendre, era indispensable perquè el disseny i l’execució de la Mostra no es veiera interromput i per a evitar el risc de situacions com aquesta”, apunta en la seua carta de comiat, en què apel·la a “l’estabilització” del projecte.
La Diputació d’Alacant, governada pel PP, va començar a elaborar els plecs administratius en vespres de la seua marxa. El 3 de setembre es va publicar en la plataforma de contractació de l’Estat la proposta d’adjudicació a l’única empresa que s’havia presentat, ESOC SL, adjudicatària en anys anteriors. La plataforma de contractació no ha publicat encara l’adjudicació definitiva del contracte, que comporta un import de 290.000 euros per a l’“organització i la celebració” de la mostra, prevista per al 2 de novembre. Aquesta mercantil ha de materialitzar la programació prevista per l’exdirectora en menys de dos mesos. El responsable de Cultura de la Diputació d’Alacant, Juan de Dios Navarro, va assegurar al diari Información que la mostra es manté i va atribuir els retards a una modificació de crèdit derivada de la pròrroga de pressupostos.
L’Associació d’Autors de Teatre va emetre un comunicat en què valorava la faena de Pérez Blanquer i retreia a les institucions la seua postura davant el festival. L’associació esbronca la Diputació d’Alacant, que rep els fons de la mostra, pel fet que “no haja sabut o pogut solucionar els problemes administratius que han impedit la contractació de la directora”. Recalca que el problema no es deu a una falta de recursos, atés que el Ministeri va ampliar les aportacions, sinó més aviat a “la precarietat del personal administratiu, inoperància o falta de voluntat política” per a sostindre aquesta mostra.