Els postulats homòfobs del professor d’un col·legi concertat religiós valencià: “Es vol que els xiquets dubten del seu sexe”

Una denúncia remesa a la Conselleria d’Educació afirma que l’autor d’un volum sobre la “maduració integral” en la infància pressiona els menors en l’escola sobre les conductes concordes al seu gènere, retrau a les xiquetes jugar al futbol i als xiquets no fer esport

“Tot xiquet, en l’interior, anhela ser home. Cal ajudar-lo que demostre que ja ho és”, la masculinitat i la feminitat són “un do”, que “necessiten un acompanyament adequat per a madurar” en la infància i l’autodeterminació de gènere és “una fal·làcia”, perquè ja ve determinat per naturalesa. Aquests són alguns dels postulats d’Óscar García, un professor denunciat davant la Generalitat Valenciana per impartir continguts homòfobs en un col·legi del barri valencià de Marxalenes.

Un denunciant anònim va enviar en dues ocasions una denúncia a la Conselleria d’Educació sobre el professor, autor d’un llibre sobre la “maduració integral” de xiquets i xiquetes, que alerta sobre “senyals” que poden suposar una desviació en les conductes infantils i proposa mesures correctives. Segons el denunciant, el professor, que és tutor del primer curs de Secundària en el centre religiós concertat, hauria pressionat alumnes retraient-los els seus gustos o gestos per allunyar-se del que es considera masculí o femení.

El professor, la denúncia del qual ha sigut airejada per la coalició Compromís en les Corts Valencianes, treballa en l’educació des del 2005, actualment és professor d’Educació Secundària en el Col·legi Sant Jaume Apòstol de València i pertany, al seu torn, al Centre d’Orientació Familiar Mater Misericordiae, que dirigia el professor expedientat a Alaquàs per tractar d’aplicar teràpies de conversió als joves.

El llibre és avalat pel bisbe d’Oriola–Alacant, José Ignacio Munilla, autor del pròleg, que considera que “l’homosexualitat és un trastorn que pot curar-se amb teràpia”, i defensa el volum d’Óscar García Mulet com “un llibre valent per a famílies, que defensa la masculinitat i la feminitat dels xiquets davant els experiments nocius que els confonen”. En l’espai de venda del volum, el bisbe diu: “No puc més que beneir iniciatives com aquesta: un llibre a contracorrent que demana l’honesta revisió dels plantejaments admesos acríticament per la societat. Corren nous temps i no es pot donar res per suposat”.

En les entrevistes concedides arran de la publicació del llibre, l’autor considera que la transsexualitat –el “desig de canvi de sexe”, com ho denomina– “té unes causes, respon a una història relacional viscuda que ens ha configurat i a un ambient social que estimula aquesta mena de conductes”. Així doncs, determina que la transsexualitat naix d’una ferida infantil i creu que la societat actual empeny els menors a dubtar sobre la seua sexualitat. En la revista religiosa Misión, el professor exposa: “Un dels patiments més grans dels xiquets del nostre temps es deu a les pressions a què es veuen sotmesos pels que intenten convéncer-los que el seu sexe és mal·leable i de lliure elecció”. “Els xiquets acullen com una cosa normal desconfiar del seu sexe”, afirma en el text, que també diu que els traumes d’inclinació estan en la base dels trastorns de la identitat sexual. En una altra revista, Religión Confidencial, l’autor afirma: “Des de la meua experiència d’acompanyament a les famílies, hi ha una gran necessitat de tindre criteris educatius per a educar en una societat tan canviant i on es dona tanta confusió. Per això aquest llibre està pensat com un subsidi per a pares i educadors, que no ho tenen gens fàcil”.

El volum es promociona com “una guia per a poder acompanyar adequadament la maduració de la masculinitat i la feminitat en els primers anys”, en què el professor apunta “senyals d’alarma” sobre la maduració sexual en xiquets i xiquetes. Entre aquests, s’identifica com un risc per a les xiquetes la preferència pels cabells curts, el rebuig a les nines o la preferència per l’esport, mentre que en els xics es retrauen conductes com la predilecció pels ídols femenins. El professor recomana: “En cas de masculinitat immadura, la mare necessita imperiosament pel bé del seu fill, agafar distància. En aquest cas, és possible que el xiquet necessite ajuda per a descobrir que a qui verdaderament busca és un pare prop del qual aprendre, a qui observar i imitar”.

El professor apunta que el deure de l’orientador és intervindre davant el que considera desviacions de conducta de manera privada. “L’educador, quan percep que un xiquet s’expressa de manera efeminada, ha de tindre en compte que seria un greu error corregir directament aquest comportament ridiculitzant-lo i avergonyint-lo davant els altres. S’aconseguiria tot el contrari: reforçar la conducta. El primer hauria de ser guanyar-se la seua confiança i establir una vinculació sana. Després, atesa la inseguretat i les pors que pateix en el món viril (que l’atrau alhora que l’espanta), amb delicadesa de diverses maneres, l’ha de conduir com un imant cap a les realitats masculines. Si aquesta manca d’identitat masculina (que la major part de les vegades té com a origen una manca d’aferrament patern) es prolonga i no es pren seriosament, pot derivar en l’adolescència al DCS –desig de canvi de sexe– o la PMS –projecció cap al mateix sexe–”, diu en el llibre, segons ha difós la coalició Compromís. La coalició exigeix que s’aparte el professor del centre educatiu i que s’aprove la creació d’una comissió d’investigació sol·licitada en les Corts Valencianes.

El llibre s’ha presentat en diferents parròquies de València i en la Universitat Catòlica de València, a més d’un acte promocionat per l’associació de pares de l’escola valenciana esmentada. La revista del centre educatiu, En marxa, recull en el número de juny del 2023 la celebració d’una xarrada del professor denunciat sobre “la maduració integral de la masculinitat i la feminitat en les primeres etapes de la vida dels nostres fills”, esdevinguda el maig de l’any passat. La xarrada va ser divulgada per l’associació de pares del centre. El centre educatiu no ha respost a les peticions d’informació d’aquest diari.

Segons un denunciant, que prefereix mantindre l’anonimat, l’any passat es va enviar una denúncia a la Conselleria d’Educació per correu i aquest curs se n’ha presentat una altra de manera telemàtica. La Conselleria d’Educació tampoc ha informat sobre aquest assumpte.

El Col·legi Diocesà Sant Jaume Apòstol ha remés un comunicat en què desmenteix “amb total contundència” que en el centre “s’haja pogut dur a terme alguna acció com les anomenades ‘teràpies’” i afig que “mai s’ha permés cap mena de discriminació o assetjament, siga per la causa que siga, perquè aquesta conducta, si s’haguera esdevingut, hauria sigut corregida immediatament per la direcció”. A més, nega haver rebut denúncies “ni de famílies, ni d’alumnes ni notícia per part de l’Administració educativa”. L’escola defensa que du a terme la seua missió educativa “enquadrada en una visió antropològica cristiana respectant sempre el marc de les lleis educatives vigents” i lamenten “profundament” que “s’haja volgut vincular falsament el col·legi amb unes pràctiques que no s’han produït mai”.