Eva Alcón (Castelló, 1963) és l’única candidata en les eleccions al Rectorat de la Universitat Jaume I que se celebren dimecres. És catedràtica de filologia anglesa i especialista en l’estudi del procés d’adquisició de llengües. Arriba al nou càrrec de rectora amb experiència en la gestió universitària després de ser vicerectora des del 2001 fins al 2010.
Les perspectives laborals dels joves universitaris no són encoratjadores. Espanya se situa entre els cinc països de la Unió Europea amb més taxa de desocupació entre la seua població qualificada, un 11,6%, el doble de la mitjana comunitària, que és del 5,1%. I segons dades d’Eurostat del 2016, de tots els graduats universitaris amb faena, el 36,8% tenien llocs de baixa qualificació davant del 23% de la mitjana de la UE. Quins arguments donaria vosté als joves per a optar per la universitat i no, per exemple, per la Formació Professional?
El que els diria és que és cert que no és fàcil, però també que les dades ens diuen que a més formació, més possibilitat de tenir faena i amb condicions millors, i això està demostrat. Per tant, jo els animaria que es formaren, però amb una perspectiva diferent. Ja no té molt de sentit formar-se durant quatre anys i que amb aqueixa formació siga prou per a tota la vida. Un grau és l’inici, però hem d’estar preparats per a continuar formant-nos al llarg de tota la vida i per a tenir competències transversals que ens permeten ser molt més flexibles, versàtils i amb facilitat de canvi.
Si ix elegida, serà la primera dona rectora de l’UJI. També serà la segona a la Comunitat Valenciana, després de l’elegida fa poc rectora de la UV. Com interpreta aquests fets des d’una perspectiva de gènere?
Jo crec que el fet que les dones progressivament assumim més responsabilitat és bo. Perquè això ens porta a normalitzar la situació. És a dir, som una societat equilibrada pel que fa a homes i dones i és anormal que no se’ns visibilitze. Visibilitzar el paper de les dones és important per a la societat actual i per a les generacions futures. Quant als rectors que hi ha a Espanya, fins fa pràcticament no res només hi havia una dona, amb la qual cosa el missatge que llancem a la joventut és que aqueixos llocs d’alta responsabilitat estan reservats per als homes. Es crea un discurs que hi ha àmbits d’actuació als quals la dona no té accés. Això és erroni, cal trencar amb aqueixos estereotips sobre la capacitat professional de les dones. En som moltes, treballem molt bé, tenim capacitat per a ocupar alts càrrecs de direcció, i jo crec que el procés és imparable.
Considera que en la seua carrera hi ha hagut dificultats imputables al fet de ser dona?
Jo crec que, com que és un problema cultural i d’educació, som nosaltres mateixes les que ens autoimposem una exigència molt alta. A un home se li suposa que pot fer les coses, però a una dona no se li suposa, sinó que ha de demostrar-ho. I això ha fet que jo pràcticament haja hagut de renunciar al que podem dir vida personal i que haja hagut de dedicar molt d’esforç per a arribar on he arribat. Jo sempre dic que no se’ns ha regalat res. Tot ho he fet a costa de sacrifici personal i una forta voluntat de dir “no, no és possible que les coses siguen així, cal canviar-ho”.
Per què creu que hi ha una bretxa de gènere segons el tipus d’estudis? Per exemple, hi ha una majoria de dones en graus com ara Magisteri i una minoria en graus com ara Enginyeria. Creu que cal fer alguna cosa per a revertir aquesta situació?
Tornem al mateix: és un problema d’educació. A una xiqueta li regalem una nina, mentre que a un xiquet se li regala un joc amb el qual ja pot interaccionar per a fer-lo funcionar. Són estereotips que anem, d’alguna manera, inculcant. A una xiqueta se li pregunta si vol ser mestra o vol tenir un xiquet. Així anem transmetent aqueix missatge que hi ha unes professions que són per a dones i unes altres per a homes. L’educació és molt important. Per exemple, educar al professorat en perspectiva de gènere perquè quan entren a les aules siguen capaços de transmetre aqueixa igualtat entre xiquets i xiquetes. Perquè aqueixa igualtat s’anirà arrossegant en educació primària, en secundària, en la universitat i, després d’això, en la societat.
En què es diferenciarà la seua gestió de la del seu antecessor, Vicent Climent?
A mi no m’agrada fer servir aqueix llenguatge, parlar de com es diferenciarà una gestió, si serà continuista, rupturista... Jo crec que en la universitat hem de seguir els models que seguim en la ciència, on el que fem és estudiar fins on hem arribat i utilitzar el coneixement que hem generat per a continuar avançant. I així vull que siga la meua gestió. Vull utilitzar el que tenim en l’UJI per a donar un nou impuls a la universitat. I ací és important reconéixer i valorar el treball de totes les persones: d’administració i serveis, del professorat i de l’estudiantat.
Quines són les seues propostes principals?
En el meu programa tenim cinc grans blocs. En l’àmbit d’estudis, crec que cal revisar l’oferta, apostar per les dobles titulacions i amb un perfil internacional. En l’àmbit de recerca, tenim una assignatura pendent que és la transferència del coneixement: necessitem que la recerca que es genere en la universitat arribe a les persones i a les organitzacions. Transmetre l’impacte social d’aquestes recerques que es duen a terme en l’UJI, connectar amb el sector productiu, amb la ceràmica, la cultura, patrimoni, turisme, l’economia digital..., per veure com podem contribuir al canvi d’aquest model productiu.
També és important apostar per retenir i atraure talent, i en la planificació d’aquest punt ens han d’ajudar les noves generacions que estaran en la Universitat Jaume I. En l’àmbit cultural, social i lingüístic, el compromís social és inqüestionable com també ho és avançar en l’ús de la llengua pròpia i donar oportunitats per a l’aprenentatge d’altres llengües.
En els últims mesos hi ha hagut queixes entre els professors associats de la Universitat de València. En l’UJI hi ha aquests problemes que han donat lloc a aquelles queixes: als professors associats se’ls demana que demostren una trajectòria professional solvent per a contractar-los, però després reben un salari clarament insuficient pel seu treball. Canviarà aquesta situació sota el seu govern? Té la universitat un problema de finançament?
No és un problema de finançament, encara que indubtablement això ho condiciona tot. Però ací cal distingir. En la casa tenim un 19% de persones que d’alguna manera no treballen en l’administració pública o en l’empresa. És a dir, totes aqueixes persones ja tenen faena fora de la universitat i vénen ací per incorporar els seus coneixements.
Hi ha dos aspectes. Està la part econòmica, les condicions laborals, que jo crec que han de regular-se en conjunt per a tot el sistema universitari valencià. I per a això jo aposte perquè se signe el conveni col·lectiu on en queden regulades les condicions. No em sembla bé que les condicions laborals d’un professor siguen diferents en una universitat i en una altra. Ací hauríem d’arribar a homogeneïtzar.
Una altra cosa són aspectes que depenen de la pròpia universitat, com ara despatxos, espai físic que puguen tenir els professors, docència que se’ls assigna o participació en projectes de recerca propis. El nostre compromís amb els associats és millorar les seues condicions en els aspectes que depenguen de la universitat. I les coses que no depenen de la universitat, sinó de l’Administració, reivindicar que se signe el conveni col·lectiu.
Però vosté creu que els professors haurien de cobrar més? Actualment les condicions arriben a ser les de cobrar al voltant de 260 euros per mes per sis hores de treball setmanals.
Jo crec que s’hauria de revisar les condicions de treball dels associats. Cal pensar que ells tenen un sou principal. Cal veure com la seua contribució en la universitat pot completar aqueix sou i preveure aqueixa situació pel que fa a la resta de les figures laborals que també tenim en la universitat, com són els ajudants, els contractats doctors, etc.
En els últims mesos hi ha hagut polèmica al voltant de la política de llengües de l’UJI. Es va aprovar que l’estudiantat haguera de certificar un C1 en valencià i un B2 en anglés per a aconseguir superar un grau. De moment, aquesta mesura està suspesa. Vosté va afirmar que no és partidària que el valencià siga un requisit.
Jo no vaig dir això exactament. A mi m’agradaria aclarir que jo no estic en contra que la gent aprenga llengües. Al contrari, hi estic completament a favor. I impulsaré que això siga una realitat en la Universitat Jaume I. Però hem d’entendre el context en què ens movem i també com s’aprenen les llengües. D’una banda, tenim unes generacions que arriben a la universitat després d’haver passat primària, secundària i batxillerat. Des de la Generalitat està fent-se un gran esforç perquè en les etapes preuniversitàries l’estudiantat tinga un coneixement de les tres llengües: castellà, valencià i anglés. Això ho compartim al 100 %.
Una vegada passen a l’etapa universitària, nosaltres hem d’avançar en l’ús d’aqueixes llengües i aquest és el nostre compromís: que tot l’estudiantat que vinga a l’UJI no perda el que ha adquirit i normalitzar l’ús de les llengües per als seus estudis. A més, en aquells casos en què hi haja un requisit lingüístic, perquè així s’ha decidit a l’hora de tenir una inserció laboral o a l’hora de ser un mèrit, donarem l’oportunitat a totes les persones que vulguen perquè puguen obtenir la capacitació lingüística i, a més, fer-ho amb el mínim cost possible.
Som una universitat pública, hem d’intentar donar oportunitats perquè les llengües es normalitzen i la nostra aposta pel coneixement i ús de la llengua pròpia és i serà indiscutible, com també ho serà el benefici que tenen totes les persones que adquireixen una llengua.
Però el pla de multilingüisme de la universitat estableix que en el futur el C1 de valencià serà un requisit. Està a favor d’aquest pla?
En l’actualitat no existeix aquest requisit. Hi ha uns plans d’estudis que tenen unes assignatures, que són les que s’acrediten a l’ANECA i això és el que està aprovat, res més. Quant al pla, és una normativa de la universitat, però no està en el pla d’estudis. Ho analitzarem en profunditat quan arribem al Rectorat.
Com a especialista en ensenyament de llengües, quins avantatges i quins perjudicis té el multilingüisme?
Jo em dedique a investigar l’efecte de les llengües en la capacitat d’aprenentatge. La meua investigació demostra que el bilingüisme, és a dir els estudiants que són competents en castellà i valencià, tenen més facilitats per a adquirir una tercera llengua. Tenen més facilitat per a aprendre l’anglés com a tercera llengua i això està constatat en recerques. Perquè tu transfereixes les estratègies que utilitzes. Això és el que cal transmetre.