“Pablo Iglesias donaria un mal missatge si marcara des de fora el full de ruta del Podem valencià”

Fabiola Meco (Albacete, 1971) és advocada, professora de dret en la Universitat de València –a la qual va denunciar per haver-la acomiadat–, activista (“pre 15-M”, puntualitza) i té anys d’experiència en el món de la cooperació. Va arribar a Podem, com molts altres membres de l’organització valenciana, des de la Fundació CEPS. Portaveu adjunta en les Corts Valencianes, aquest dimecres ha anunciat que liderarà la candidatura 'Més morat, més Podem' en les primàries del partit a la Comunitat Valenciana.

Pregunta: El secretari general de Podem ha renunciat a la reelecció entre crítiques a la seua faena parlamentària i orgànica. Hi ha crisi en l’organització valenciana de Podem?

Resposta: No. Afrontem una assemblea en un moment polític, econòmic i social important i el Podem que isca d’aquest congrés serà decisiu, tant internament com per a la Comunitat Valenciana. M’estime més dir que hi ha diferents perspectives amb propostes diverses que responen a la nostra manera diferent de fer política. No hi ha crisi.

Vosté ha treballat braç a braç amb Antonio Montiel. S’hauria d’haver sigut més crític amb el Consell?

El Pacte del Botànic va ser decisiu per a nosaltres i ho va ser perquè va permetre arrancar de les institucions un partit arrelat i nociu com el PP. Aquest acord, en què vam decidir no estar en el govern, va ser important. Després vam detectar que era massa general i vam optar, amb una consulta popular i la faena dels quadres, perfilar l’acord per a definir-lo. En això estem: concretar, per exemple, amb propostes pressupostàries, allò que s’ha de fer. La llei de pobresa energètica, la de comptes oberts, la de l’agència contra la corrupció o la reforma fiscal són producte d’això, fites impensables amb el PP. Cal anar més enllà i ser crítics amb el Consell, al qual li falten propostes en l’equador de la legislatura.

Com valora la gestió del govern PSPV-Compromís?

Positiva en molts àmbits després de la nefasta gestió del PP i amb els problemes de deute, infrafinançament o inversions que pateix la Comunitat Valenciana, però es podria haver fet més. Per exemple, en ocupació, en què no hi ha un rumb clar. Al cap de dos anys cal començar a ser efectiu. Ha d’entrar Podem en el Consell? Probablement aquest fet va tenir el seu moment, però des de les Corts Valencianes hem fet moltes propostes (les mencionades o la de pobresa farmacològica, per exemple) que s’ha apropiat el Consell amb poca gentilesa. Dit això, el nostre objectiu ha estat impulsar i vigilar el compliment de l’Acord del Botànic i ho hem complit.

Tornaria a donar suport a l’Acord del Botànic?

Sens dubte. Va ser un èxit fer fora el PP de les institucions valencianes.

El grup parlamentari està dividit en faccions, amb tensions internes que han arribat a l’enfrontament personal.

Hem treballat bé, amb llibertat individual i de manera coordinada, però sembla que uns quants han decidit situar-se en les seues pròpies coordenades, de vegades basant-se en plans preconcebuts, per exemple, Daniel Geffner i els anticapitalistes. No vull analitzar les posicions dels companys, sinó centrar-nos en el repte que tenim en aquesta assemblea: eixir multiplicats, amb unitat.

Pablo Iglesias ja té la seua candidatura per a dirigir Podem. Hi ha possibilitat de pactar una llista única o el líder del partit vol arrasar?

Espere que la gent valore qui ha treballat i ha alçat a pols a la Comunitat Valenciana, del no-res, Podem. Tenim els fonaments i ara cal dissenyar la casa per a millorar-la. Hi ha tanta gent que ha treballat des del principi en Podem que pense que seria un mal missatge venir des de fora per a marcar el full de ruta d’un Podem que hauria de ser autònom, sense tuteles, no mogut per fils i fort davant d’altres forces polítiques del territori.

La candidata d’Iglesias, Pilar Lima, i els seus principals suports semblen bastant allunyats de la realitat valenciana. Influirà això en les primàries o el fet d’anar sota el guiatge d’Iglesias, amb la potència de la seua imatge, pot ser definitiu?

No sé què passarà, però “Més morat, més Podem” vol una organització autònoma, forta i plural que compta amb tota aquesta gent anònima que ha treballat en el partit.

Vosté és pròxima a les tesis d’Íñigo Errejón. Què diferencia la seua candidatura de les altres sis que aspiren a liderar Podem?

Podem ha de ser fort a la Comunitat Valenciana per a prendre decisions lliures, sense tuteles, comptant amb els inscrits, després de les eleccions. Ha de ser feminista, entés com una cultura transversal, en una organització molt masculinitzada. I ha de sumar, unir totes les sensibilitats del partit, superar els espais de procedència de tots, per a consolidar el projecte. Tenim dos anys, fins al 2019, per a consolidar el canvi, que està verd. El PP va guanyar a la Comunitat Valenciana les últimes eleccions generals i això és un avís. Pense que tenim un equip solvent.

Podem s’ha burocratitzat o perdut en guerres pel poder?

L’espurna no dura sempre, però Podem ha aconseguit una cosa espectacular al món: construir un fenomen molt important des del no-res, trencar l’alternança que ens empobria [PP-PSOE]. Aquesta forta exposició i l’entrada en les institucions lleva frescor, però Podem continua sent un gran fenomen. Crec en aquest projecte transformador i pense que cal malcriar-lo.

Podemos ha llançat el Tramabus. Què li sembla?

Una iniciativa del Podemos estatal per a sensibilitzar la ciutadania pel que fa a la realitat de la corrupció. En les Corts Valencianes hem fet molt per a combatre la nostra trama particular i la corrupció.

Com definiria Antonio Montiel, secretari general de Podem?

Un gran treballador.

Ximo Puig, president de la Generalitat.

Un polític que m’entendreix si no tinc en compte que dóna suport a Susana Díaz.

Mónica Oltra.

Una dona important en la política valenciana.

Daniel Geffner, líder del corrent anticapitalista?

Un treballador.

Cristina Cabedo, líder d’un corrent feminista de Podem?

Una feminista.

Antonio Estañ, destacat crític?

Un home de futur.