Salomé Pradas, la consellera cessada per Mazón per salvar el coll

El president Carlos Mazón ha cessat Salomé Pradas com a consellera després de quedar enredada a les seues mentides sobre la calamitosa gestió de la tragèdia de la DANA. Mazón ha posat en marxa una reforma del seu govern per intentar passar pàgina de la crisi política en què està sumit. I en aquest Consell ja no hi haurà Pradas, la responsable més assenyalada per la seua gestió.

Pradas (Castelló, 1978) va entrar al primer Govern de Carlos Mazón com a consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori. Aquell primer lloc al Consell ja “li venia gran”, diu una font d'aquest departament autonòmic. Pradas, advocada de professió, porta encadenant destinacions al PP ininterrompudament des del 2014. Va començar d'alt càrrec del Govern d'Alberto Fabra, va seguir de regidora a l'Ajuntament de Castelló, entre el 2014 i el 2019, va passar pel Senat les dues legislatures següents i va aterrar a la seua destinació final: l'Executiu format el 2023 per Mazón amb els seus socis de Vox.

Després de l'eixida dels ultres i la remodelació del Consell, Salomé Pradas va ser recol·locada al capdavant del departament de Justícia i Interior. En la seua presa de possessió, li va agrair a Mazón “de nou” la seua “confiança” per “formar part del seu Govern del canvi a la Comunitat Valenciana” i per fer-li “un regal com a jurista, ser nomenada consellera de Justícia”.

En matèria d'Emergències i Seguretat, competències que pengen de la seua conselleria, Pradas es va comprometre a treballar perquè hi hagués “personal suficient, els mitjans adequats i la formació necessària”. Va trigar tres mesos a cobrir la vacant de la direcció general d'Interior per nomenar finalment el matí de la DANA, i per indicació de Mazón, un expert en festejos taurins: l'exalcalde del PP Vicente Huet.

La capacitat de resposta de la consellera davant de l'emergència és “limitada”, assegura una font del PP, que recorda que “no té experiència en gestió”. “S'ha vist que li queda gran”, constata la mateixa font.

Tot i això, Carlos Mazón va mantindre incòlume la seua agenda del matí del dimarts 29 doctubre. Després va anar a un àpat per conspirar la presa del control d'À Punt, la televisió autonòmica valenciana. I només cap a les 19.30, el president va tindre a bé acudir al Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) de l'Eliana. Abans de l'arribada de Mazón, que per si no fos poc va endarrerir encara més la presa de decisions clau, tot l'operatiu va estar a càrrec de Salomé Pradas, en una delegació de funcions per posar-se a tremolar.

La competició de mentides entre Pradas i Mazón

El departament de Justícia i Interior, entregat a Vox al primer Executiu de Mazón, es va centrar més en els bous al carrer, un calador de vots en disputa entre la dreta i l'extrema dreta, que en reforçar la resposta a les Emergències, un terreny extremadament delicat.

El nivell d'incompetència de la consellera Pradas ha estat de tal calibre que el mateix Mazón s'ha bunkeritzat amb un xicotet politburó d'alts càrrecs de confiança a la Presidència. Per descomptat, Carlos Mazón i els seus no han estat capaços de millorar la resposta a la catàstrofe, sinó tot al contrari.

El president i el seu equip han arribat a mantenir paralitzat huit hores el Cecopi en plena crisi humanitària a l'àrea metropolitana de la tercera capital d'Espanya. Les paraules més repetides entre les fonts implicades directament als òrgans de coordinació de la resposta a l'emergència són “caos” i “desastre”.

Una font del PP observava aquesta setmana: “Per mi, l'error no va ser dimarts, això era impossible de controlar. Dimecres al matí a Presidència ja se sabia que els morts passaven de llarg dels 100, i tot i així van seguir bloquejats”. Tot i que al començament “va fallar la informació i la presa de decisions”, la mateixa font afirma que “les errades de gestió han vingut sobretot després”.

La consellera, també coneguda com 'Salo', ha mentit tant des del 29 d'octubre passat que li resulta complicat desmaiar la seua intrincada xarxa de falsedats, construïda a la calor de la tragèdia per mirar de defugir la seua responsabilitat en una catàstrofe de dimensions descomunals. En una mena de competició de mentides amb el cap del Consell, tots dos han estat desemmascarats sistemàticament. Han deixat massa pistes.

Salomé Pradas va afirmar a À Punt que no va saber de l'existència del sistema d'alertes a mòbils fins a les 20.00 de la vesprada de dimarts de les inundacions; després, un àudio publicat per la Cadena Ser va desmentir aquesta versió.

Per arrissar el ris, Pradas va tornar a ser desmentida la mateixa jornada: encara que la consellera de Mazón va negar que la delegada del Govern, Pilar Bernabé, li haguera oferit l'ajuda de la UME al matí de la DANA, RTVE la va gravar explicant-ho al seu equip. Dues 'enganxades' èpiques que no han suposat cap conseqüència (ni tan sols una petició pública de disculpes, com va fer la seua companya Nuria Montes després d'unes impresentables declaracions que al·ludien, sense cap mena d'humanitat, als familiars dels morts a la tragèdia).

Prades, sinònim d'incompetència

Es tracta d'una mena de costum al PP valencià que es remunta a l'accident del Metro del 3 de juliol del 2006, que en plena visita del Papa a València es va cobrar la vida de 43 persones i va deixar 47 ferits, amb moltes víctimes de l'Horta Sud, però que a l'escenari actual s'ha ampliat a una escala inèdita. Aquesta vegada, almenys, la televisió autonòmica no ha manipulat la informació com va fer la seua antecessora (Canal 9), en una època que es va saldar amb dos directors generals condemnats: un a sis anys i nou mesos de presó per corrupció en el marc del 'cas Gürtel' i un altre per sis delictes sexuals contra tres treballadores de la casa.

Lluny d'una mínima assumpció de responsabilitats, cada vegada que un conseller de Mazón o el mateix president obrin la boca, ja siga a ràdio, televisió o xarxes socials, augmenta la indignació entre els valencians, que ja venia agreujant-se seriosament des de la mateixa nit del dimarts 29 d'octubre, dia dels fets, quan l'alerta automàtica va arribar als mòbils extremadament tard, a les 20.12. L'hora exacta, inoblidable, ha esdevingut una metàfora de la tragèdia.

L'hemeroteca, com sol ser habitual en aquests casos, també compromet la responsable de Justícia i Emergències: fa tres anys va demanar la dimissió de la titular d'Agricultura del Govern del Pacte del Botànic per la mort d'una desena de rucs (amb aquest llindar de gravetat per demanar la dimissió d'una consellera, és fàcil deduir el camí que hauria de prendre Pradas aplicant la seua pròpia vara de mesurar).

La ignota Salomé Pradas s'ha convertit —de cop i sense solució de continuïtat— en una cara molt coneguda a Espanya, per espant de la direcció nacional del PP. Igual que Carlos Mazón, Pradas ja és irremeiablement sinònim d'incompetència perillosa i de mentides il·limitades.