La Comunitat Valenciana treballa en un front amb altres comunitats autònomes del mateix signe polític per pressionar el Ministeri d’Hisenda i poder augmentar el seu marge de deute. La titular d’Hisenda de la Generalitat Valenciana, Ruth Merino, informava dijous que està sondejant altres governs autonòmics per a poder incrementar el seu sostre de dèficit per al 2024, després que el Govern central fixara el 0,1% per a totes les comunitats.
Dilluns, en el Consell de Política Fiscal i Financera, el departament que dirigeix María Jesús Montero va informar del finançament amb què comptaran les administracions autonòmiques per a l’any vinent i va obrir la porta a uns objectius diferenciats entre autonomies. No obstant això, la dirigent socialista va delegar en els territoris un acord per a l’anomenat dèficit asimètric. 14 comunitats autònomes, totes del PP, van votar en contra d’aquest objectiu, que implica una baixada de dos punts respecte de l’any anterior. Per a la Comunitat Valenciana implica prop de 280 milions d’euros menys dels que va preveure el Govern autonòmic quan va elaborar els seus pressupostos.
La consellera d’Hisenda ha iniciat les converses amb el seu homòleg de la Regió de Múrcia, l’altra autonomia que també ha elevat les seues previsions de dèficit, per a buscar suport en la mesura. Ambdues són les comunitats pitjor finançades any rere any i exigeixen una reforma del model. Segons ha explicat Merino, en el CPFF es va acordar un dèficit conjunt, no diferenciat, “de manera unilateral”, sense haver consultat les comunitats que “no són compensades de cap manera”.
El Consell critica que el ministeri delegue en les comunitats autònomes les negociacions per al dèficit asimètric i acusa l’òrgan central de desistiment de funcions. També ha recordat que el 2013 va ser des del Ministeri d’Hisenda des d’on es va prendre la decisió de fer un dèficit asimètric, mentre que dilluns passat la ministra va dir “que no tenia per què fer-ho ella”. “És molt fàcil tractar de dividir els altres, però no ho aconseguiran”, ha assenyalat.
Sobre les previsions d’ingressos, la titular d’Hisenda ha apuntat que estan revisant els possibles escenaris de risc, però ha insistit que no tocaran els comptes. “Nosaltres exigim l’objectiu de dèficit del 0,3%, que va ser el que es va incloure en el pressupost, perquè creiem que és l’apropiat, com a poc, per a poder afrontar les despeses de serveis fonamentals”. Merino, molt reivindicativa, ha insistit que “tenim competències que generen moltíssima despesa, com són la sanitat i l’educació” i “a més hem de fer front a decisions que pren el Govern de manera unilateral i que després afecten la nostra recaptació, com són les baixades de l’IVA dels aliments o de l’IVA de l’electricitat sense ser compensades”. Per això, ha avisat: “No ens mourem, és el pressupost que hem presentat, és el que necessiten els valencians i així es quedarà”. Les conseqüències de no ajustar-se als objectius estan per veure, però podria donar-se una intervenció del Govern central o l’exigència de retallades per a cenyir-se al pla. Amb tot, la titular d’Hisenda ha considerat que les propostes del ministeri no són creïbles i advoca per esperar a pròximes reunions per veure l’objectiu de dèficit concret per a cada comunitat autònoma.
Preguntada per les diferències en el si del Govern valencià, exhibides en les votacions que en les Corts s’han efectuat en les últimes setmanes, amb Vox desmarcant-se de la condonació del deute, la titular d’Hisenda les emmarca en discrepàncies habituals entre partits polítics diferents que “mantenen postures diferents davant els temes”. “Però aquest Consell és únic i tenim una acció d’un gran govern i tenim molt clar que el que està per damunt de tot que és l’interés dels valencians”, ha defensat. Dimarts, el PP va negociar amb el PSPV una esmena per a exigir la condonació “justa” del deute valencià, aprovada amb els vots de Compromís i l’únic no de Vox.