La incertesa en acabar la carrera: “Em van vendre que tindria un futur impecable i encara no he trobat faena estable”

Aquesta setmana milers d’estudiants de diferents comunitats autònomes s’han enfrontat amb entusiasme i nerviosisme a aquesta prova final que els obrirà les portes al seu pròxim ofici, les PAU o l’habitualment coneguda com a selectivitat, mentre els que ja van acabar la seua etapa universitària i a qui van assegurar “un futur prometedor” veuen amb recel la dificultat de poder independitzar-se o arribar a trobar un lloc de treball fix després de quatre anys de carrera.

Laura (nom fictici) va acabar els seus estudis en International Business per la Universitat de València (UV) durant el curs 2021-2022. Durant els dos últims anys, es va especialitzar en màrqueting amb el desig d’endinsar-se en un departament d’alguna multinacional. “Les meues primeres pràctiques les vaig fer en una d’aquestes empreses. No vaig obtindre cap mena de remuneració i em manaven fer tasques que no em corresponien. Vaig acabar molt descontenta i vaig decidir no quedar-m’hi”, assegura.

Amb això, va continuar enviant el seu currículum com a estudiant en pràctiques a diferents entitats amb l’afany de poder posicionar-se dins del mercat laboral: “Primer vaig estar en un banc amb un contracte lligat a la universitat, i després vaig treballar en un altre quan ja havia acabat la carrera. Hi vaig estar amb un contracte de becària i ací vaig començar a replantejar-me el que estava fent. Passava milers d’hores treballant, cobrant una misèria i damunt no era al que em volia dedicar. Vaig haver d’emigrar a Polònia, però vaig tornar a Espanya per a seguir amb la meua formació en un màster en màrqueting”.

El cinqué Informe de l’estudi d’inserció laboral dels graduats i graduades del curs 2019-2020 de la Universitat de València detalla que la taxa d’ocupació se situa en el 90,7%, xifra rècord registrada fins al moment. No obstant això, la taxa d’activitat arriba al 88,8% de l’alumnat entrevistat, percentatge similar al d’estudis anteriors.

Laura qualifica el seu periple en el món professional d’“inestable”. El primer sou que va obtindre en el banc estava al voltant de 500 euros, però havia de fer 40 hores setmanals per a arribar a aquesta quantitat. “A Espanya mai he tingut un contracte laboral que no fora de pràctiques”, subratlla. Dos anys després d’haver obtingut el graduat, ha aconseguit assentar-se parcialment en una empresa en què va començar com a becària durant el màster i en què cobra 540 euros nets al mes a mitja jornada.

Segons dades extretes de la branca de Ciències Socials i Jurídiques, on es classifiquen carreres com ara Negocis Internacionals, Periodisme o Dret, més del 71% dels universitaris entrevistats han trobat ocupació sis mesos després d’haver acabat els estudis, i prop del 59% destaquen per tindre un contracte estable.

Maria (nom fictici) va cursar Periodisme en la mateixa universitat que Laura. “En l’antic pla d’estudis, hi havia empreses que s’oferien en Adeit (fundació que ofereix pràctiques, beques i formació a l’estudiantat) que no tenien res a veure amb les faenes pròpies en els mitjans de comunicació”, destaca.

Seguint en línies similars, la periodista admet que l’ambient de “crisi existencial” entre els seus antics companys denotava una necessitat pel fet d’augmentar la falta d’oferta en cursos de postgrau: “La Universitat de València ofereix màsters en l’àmbit de la investigació o per a fer un possible doctorat, però s’obliden d’especialitzacions com ara agències, gènere o reportatges. Quan arribes a final de la carrera, no saps què fer, perquè ningú t’ha guiat en el teu futur laboral ”. En el seu cas, va poder aconseguir entrar en un mitjà de comunicació mitjançant un contracte de formació: “Només s’ofereixen en aquesta universitat i és per a acabats de graduar. Es complementa la faena que fas en l’empresa amb una formació a part que t’ofereix Adeit. Et paguen menys que als teus companys, perquè consideren que una part del sou el destinen a aquesta formació”.

Així mateix, destaca que aquesta mena de contractes serveixen més per a beneficiar les empreses que l’antic alumnat: “Es busquen els buits legals per no complir els mínims laborals”.

L’estudiant del màster en Màrqueting confessa que els seus amics s’han vist amb l’obligació de treballar a l’estranger o romandre en faenes precàries: “L’únic context viable que veig en què es pot arribar a independitzar un estudiant és que els teus pares o un familiar et donen un pis o te’l deixen. Els que viuen en llars amb rendes altes són els que més possibilitats tenen a l’hora de cursar els màsters que vulguen, poder llogar un pis o trobar faena sobre la base dels seus contactes”. Sobre la base d’aquestes declaracions, un informe de la Fundació Iseak, va concloure que “procedir d’una família acomodada incrementa el salari mitjà en quasi un 43% davant dels grups més desfavorits”.

Descens de xifres de l’atur juvenil

A la Comunitat Valenciana, l’atur juvenil va arribar al 27,62% en el primer trimestre del 2024, davant el 29,05% del trimestre anterior, segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Laura explica que sol acudir a LinkedIn (xarxa on es poden establir contactes i entaular relacions professionals), Infojobs (portal d’ocupació) o xarxes socials com Instagram: “Després d’estudiar una carrera i un màster, treballaré a l’estiu venent entrades en Aquopolis. És una faena digna, però no és al que vull dedicar-me. Solc tindre iniciativa i contacte directament amb les empreses”.

Concretament, la mitjana del salari que arriben a guanyar els graduats en Negocis Internacionals ascendeix a 1.787 euros nets al mes, amb una taxa d’ocupació del 100%, amb el 90% amb contractes a jornada completa, mentre que el 71,7% sostenen que tenen un contracte estable.

En contrast, els acabats de graduar en periodisme arriben a un sou mitjà de 1.250 euros, una de les carreres amb una de les retribucions més baixes, segons l’informe de la Universitat de València. D’altra banda, el 60% asseguren que tenen un contracte estable, el 91,2% diuen que estan ocupats, el 71,4% compleixen una jornada completa i el 53% declaren que han estat ocupats sis mesos després de graduar-se.

Quant a la bretxa salarial de gènere, International Business és una de les excepcions en què les dones tenen un salari més elevat que els homes: 1.821,3 euros davant dels 1.738,6.

Els preus del lloguer continuen en alça

El preu mitjà de l’habitatge de lloguer va arribar a 11,27 euros per metre quadrat el mes de març del 2024, un màxim històric a la ciutat de València, segons dades d’Europa Press.

Amb això, els districtes de la capital del Túria superen els 1.000 euros mensuals, i dos d’aquests, l’Eixample i Ciutat Vella, ja superen els 2.000.

El mes de maig passat, el Consell de la Joventut de València (CJV) va presentar un manifest en què sol·licitava a l’Ajuntament de València, entre altres mesures, formar part del Consell Social de la Ciutat per a treballar conjuntament en la limitació de l’escalada de preus, regular els apartaments turístics i atorgar contractes de lloguer assequible als més joves amb la finalitat de reduir bretxes d’accés a l’habitatge entre la població més jove.

Seguint en aquesta línia, des del CJV van assegurar que solament un de cada deu joves té capacitat econòmica per a “llogar un pis, compartir habitació o heretar un habitatge”, mentre que l’Observatori d’Emancipació va publicar un estudi en què concloïa que el 15,5% dels joves a la Comunitat Valenciana havien aconseguit independitzar-se.

En aquest sentit, l’estudi sociològic revela que una persona ha de destinar el 91,7% del seu salari per a llogar un habitatge en solitari, mentre que si vol compartir amb més companys, la renda mitjana arribaria al 37,8% del seu salari.

Laura veu molt lluny l’opció d’arribar a independitzar-se. Insisteix que és inviable fer-ho sola i que, amb 24 anys que té, la possibilitat d’estalviar s’esvaeix. “En el sistema educatiu espanyol, sempre ens han venut que, si ets una persona que s’esforça i estudia, arribaràs a tindre un futur impecable, i el que m’he trobat han sigut faenes precàries. Espere que amb 30 anys puga tindre un habitatge propi”.