Jakob Gapp, el sacerdot austríac que va ser guillotinat a Berlín per enfrontar-se a Hitler després de ser localitzat per la Gestapo a València

Jakob Gapp (Wattens, Àustria, 1897) era un sacerdot austríac que va fugir del seu país el 1939 –al març del 1938 l'Alemanya nazi s'annexiona Àustria al III Reich (Anschluss)– perseguit per la policia nazi, la Gestapo, “per les seues crítiques contundents contra el racisme de Hitler, que plasmava en les seues homilies”, segons va reflectir el seu biògraf, el religiós marianista José María Salaverri. Gapp, conegut després a Espanya com a Santiago, va arribar a València el 1941 després de passar per Bordeus i el 1942 va ser localitzat per la Gestapo.

Dos joves alemanys van arribar a València i es van guanyar durant mesos la confiança de Gapp, fent-se passar per jueus també perseguits, fins a convéncer-lo mitjançant enganys per viatjar a Sant Sebastià. El 9 de novembre de 1942 van entrar amb ell a Hendaia, llavors a la França ocupada pel règim nazi, i va ser arrestat. Després de ser torturat i empresonat, va morir decapitat a Berlín el 13 d'agost de 1943 (va ser beatificat per Joan Pau II el 1996).

Un documental recorda la figura d'aquest sacerdot, que va fer front al feixisme i va estar molt relacionat amb la ciutat de València, on va passar la major part de la seua estada a Espanya. Va treballar en el col·legi del Pilar, on durant un any va exercir com a capellà i va fer classes de llatí i alemany. Hi va ser localitzat, espiat i controlat durant sis mesos per dos agents infiltrats de la Gestapo. El cas de Gapp va impressionar Heinrich Himmler mateix, màxim responsable de la policia secreta nazi, segons la biografia escrita per Salaverri.

L'audiovisual, dirigit pel valencià Manuel Cabo, Santiago Gapp, el sacerdote que se enfrentó a Hitler, recorre la vida del sacerdot austríac en localitzacions com Alemanya, Àustria, França i Espanya, amb entrevistes a historiadors i religiosos de la congregació marianista a què pertanyia Gapp. El treball mostra documents originals, alguns dels quals inèdits, com la seua sentència de mort, cartes del religiós des de València o des de la presó, o el telegrama enviat pel director de la presó alemanya on va ser guillotinat per informar els familiars de la seua mort.