Els deliris megalòmans de Jaume Matas i Francisco Camps, camins paral·lels per a la Fiscalia Anticorrupció

L’expresident de la Generalitat valenciana Francisco Camps i l’expresident de les Illes Balears Jaume Matas van voler posar en el centre de l’univers les comunitats autònomes que van governar. Els polítics no van escatimar diners públics per a aquesta gesta i tampoc no van dubtar, presumptament, a pervertir la legislació vigent per a aconseguir els seus objectius. Aquestes dues potes del trio de l’eix “de la prosperitat” del PP –hi falta la madrilenya Esperanza Aguirre– no van dubtar a complimentar les persones que entenien que desenvoluparien els seus deliris megalòmans. Costara el que costara.

Camps i Matas van regar a milions el compte de l’arquitecte valencià establit a Suïssa Santiago Calatrava i no van dubtar a unflar amb subvencions públiques la fundació del cunyat del Rei, Iñaki Urdangarín, “el duc empalmat”, com s’autodefinia en els correus electrònics. Van seguir aquesta senda, encara que amb sort diferent. El polític balear va acabar condemnat i en el banc dels acusats pels seus contractes públics amb aquestes dues celebritats de l’arquitectura i l’esport. El valencià, va eixir sense màcula dels envits judicials.

Però sembla que la sort per a Francisco Camps comença a canviar a pitjor i aquesta vegada sí per haver seguit aquest camí i haver utilitzat les mateixes pràctiques que el seu homòleg balear. La Fiscalia Anticorrupció considera que Camps hauria prevaricat per haver negociat en nom de l’empresa privada Valmor Sports la gestió dels drets de la Fórmula 1, haver garantit en nom de la Generalitat qualsevol incompliment per part de l’empresa privada i haver signat un contracte amb aquesta societat “sense procediment cap administratiu i fruit de la seua decisió personal”.

Anticorrupció considera que aquest cas és “molt similar” a la condemna de l’Audiència Provincial de Palma sobre Jaume Matas, “on el president autonòmic de Balears va arribar a un acord verbal amb l’arquitecte Santiago Calatrava per a la construcció d’un edifici destinat a l’òpera i les arts escèniques”.

La sala de l’Audiència Provincial de Palma va considerar provat que el 2006 Matas va decidir presentar un gran projecte d’obra pública per a Palma abans dels comicis regionals del 27 de maig de l’any següent “amb l’objectiu d’afavorir la seua candidatura per a ser reelegit”.

Així doncs, va impulsar la seua idea sense cap estudi econòmic o tècnic previ i sense tenir almenys a la seua disposició l’àrea on instal·laria l’edifici, el moll vell, propietat de Ports de l’Estat i subjecte també a competències municipals. Exactament el mateix que Camps amb la Marina –antiga dàrsena– propietat de l’Estat i on es va construir el circuit urbà.

A l’abril de 2006, Matas va mantenir un primer contacte amb Calatrava i al començament del 2007 van tornar a veure’s a Palma, on van acordar que l’arquitecte presentaria un avantprojecte, un vídeo i dues maquetes d’un teatre de l’òpera en el marc d’una remodelació del moll, afirma el tribunal.

A partir d’ací, exposa l’Audiència, Matas va posar en marxa un procés administratiu a través de la societat pública d’infraestructures de la Conselleria d’Educació i Cultura, una tramitació fraudulenta en què es va justificar la contractació de Calatrava.

Aquestes afirmacions de la sentència que va condemnar Matas a set anys d’inhabilitació i a tornar de la seua butxaca els 1,2 milions d’euros pagats per l’Administració autonòmica a Calatrava semblen un calc de l’escrit de la Fiscalia Anticorrupció per a processar a Camps per prevaricació –la malversació la compara amb altres casos com Gürtel.

Només cal recordar la visita de Bernie Ecclestone a València a mitjan 2007 i a les portes de les mateixes eleccions autonòmiques. El magnat de la Fórmula 1 va arribar a dir que hi hauria circuit urbà i curses a la capital valenciana si Francisco Camps guanyava les eleccions. I va arrasar, com Matas. La resta, només cal seguir el fil de la història i de la investigació judicial.