La magistrada que investiga les presumptes irregularitats comeses en l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) ha dictat una interlocutòria de procediment abreujat contra l'exdirectora del museu Consuelo Císcar per aprofitar-se presumptament de la institució per a promocionar la carrera artística del seu fill, Rafael Blasco, conegut com Rablaci.
La instructora, adscrita com a reforç al Jutjat d'Instrucció 21 de València, ha encausat també el mateic artista, un empresari i tres exdirectius o empleats de l'IVAM: l'ex director econòmic administratiu, l'ex director de Publicacions i Acció Exterior i una funcionària. En canvi, ha arxivat les diligències, que constitueixen la peça principal de l'anomenat cas IVAM, per a uns altres cinc investigats.
La resolució, que tanca la fase d'instrucció, assenyala que els fets podrien ser constitutius, en relació de concurs medial, de delictes continuats de malversació, prevaricació administrativa, suborn i falsedat de document oficial.
La jutgessa considera que de les diligències d'investigació practicades es desprén que Císcar es va aprofitar de la seua “posició de superioritat com a directora gerent de l'IVAM” i va fer un “ús personal” d'aquesta institució pública per a “construir i promocionar la carrera artística del seu fill”.
Ho va fer, d'acord amb la resolució, a través de dues vies. La primera passava per usar treballadors i diners del museu per a destinar-los a aqueixes finalitats. La segona consistia a concedir serveis o comprar obres d'art amb càrrec als fons de l'IVAM a entitats o artistes coincidint amb exposicions i/o edició de catàlegs de Rablaci.
Així, la interlocutòria, que pot ser recorreguda tant en reforma com en apel·lació, enumera múltiples correus electrònics intervinguts durant la investigació “que indiquen que a les ordres de la senyora Císcar diversos treballadors de l'IVAM van prestar els seus serveis per a la construcció i/o promoció de la carrera artística del seu fill”.
Els treballadors van prestar aqueixa col·laboració entre els anys 2008 i 2010 en diferents àrees com les relacions institucionals, la confecció de currículums de Rablaci o l'edició i traducció de catàlegs i textos. Igualment van participar en l'organització d'exposicions i del transport de les seues obres d'art, fonamentalment escultures i fotografies, en països com Cuba, Mèxic, l'Argentina o la Xina, entre altres.
Un dels encausats, un col·laborador independent de l'IVAM que redactava en paral·lel textos per a les mostres del fill de Císcar, va ser designat a l'octubre de 2012 director de Publicacions del museu, nomenament en el qual la magistrada aprecia una contraprestació a aqueixos treballs.
La resolució detalla també pagaments amb fons de l'IVAM a entitats, crítics d'art o artistes que es van veure beneficiats mitjançant la compra o l'exposició internacional de les seues obres, el comissariat de mostres o la contractació de publicacions, a canvi presumptament de la seua col·laboració en la promoció i la formació de la carrera artística de Rablaci.
Així mateix, la resolució recull multitud d'“adjudicacions irregulars” de serveis per part de la cúpula directiva de l'IVAM a diferents societats d'un empresari que també realitzava el transport i muntatge o desmuntatge de les exposicions del fill de l'ex directora gerent.
Igualment, dedica un esment específic a l'exposició itinerant de l'obra de Rablaci Matèria i Esperit a Àsia, coincidint amb exposicions de fons del propi IVAM, i conclou que això no hauria sigut possible sense la col·laboració d'una delegada de la SGAE en aqueix continent, el marit de la qual el museu valencià havia contractat per 284.000 euros sense cap expedient de licitació.
“La política d'expansió internacional de la col·lecció de l'IVAM o d'obres d'artistes individuals assumint l'institut tot el cost que això implicava i que va ser adoptada d'una manera unilateral per la senyora Císcar va permetre que el seu fill tinguera una projecció internacional com a artista (i això quan el mateix comptava amb l'edat de 20 anys sense haver finalitzat els seus estudis de Belles Arts)”, apunta la instructora.
D'aquesta manera, Rablaci va poder exposar a l'estranger en els mateixos o en llocs pròxims a les exposicions de l'IVAM i en moments temporals iguals o pròxims. En tots dos casos els transports, sufragats amb fons públics, van ser assumits per l'empresa Logística del Arte SL.