Un lustre després de la retirada de la plaça d’Espanya de Callosa de Segura (el Baix Segura), la creu franquista que presidia la façana de l’església de Sant Martí ha tornat a exhibir-se al públic.
El vestigi franquista, després de dues sentències favorables, es va retirar el 29 de gener de 2018 per la corporació anterior governada pel socialista Francisco José Maciá. No obstant això, a menys d’una setmana de les pròximes eleccions municipals i autonòmiques del 28M, la corporació actual governada pel popular Manuel Martínez Sirvent ha tornat a exhibir la creu, aquesta vegada en el Museu del Cànem de la localitat, segons ha anunciat la corporació en el seu compte oficial de Facebook. El museu està dedicat a la indústria de fils, cordes i xarxes de cànem de la qual la localitat alacantina va ser un epicentre fins al segle XX.
El primer edil del PP, segons diu el missatge en la xarxa social, “espera retornar la creu al seu emplaçament original quan es resolguen els processos judicials”. A més, el consistori ha batejat la sala del museu etnològic on s’exposa el vestigi franquista amb el nom de Teresa Agulló, una activista de la localitat a favor de la creu, morta el 23 de març passat, “per la seua gran defensa del símbol”, segons el consistori. La creu es va erigir el 1942 per homenatjar 80 callosins que van morir durant la Guerra Civil en el bàndol franquista.
En l’última resolució judicial relativa al polèmic vestigi, el Jutjat de Primera Instància número 5 d’Oriola va reconéixer parcialment la demanda de l’Església acceptant que té la propietat d’aquesta escultura d’homenatge als caiguts del bàndol franquista, però rebutjant al mateix temps la pretensió dels demandants de demanar a l’Ajuntament que s’abstinga de fer “qualsevol acte que pertorbe la possessió pacífica del bé” i de la seua “ubicació”. La sentència descartava pronunciar-se sobre una possible restitució de la creu al seu lloc d’origen.
Matías Alonso, coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica a la Comunitat Valenciana, ha exigit al PP que “deixe ja de manipular sentiments” i abandone “la seua històrica insubmissió contra la Llei de la memòria”. Es tracta, segons Alonso, d’un assumpte “resolt per la justícia, que va donar la raó al consistori anterior d’esquerres que la va retirar d’on no havia d’estar”.
Per al coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, la creu és “més aïna una expressió de domini polític del nacionalcatolicisme imperant en els anys 40”.