Una panoràmica de la memòria ecologista del País Valencià amb l’arxiu gràfic més complet. És l’exposició que ha presentat aquesta setmana el centre cultural La Nau de la Universitat de València, a la Sala Oberta fins al 9 de juny, sota el títol ‘Arxiu ecologista. Memòria i cultura visual de l’ecologisme a València des dels anys 70’. La mostra coincideix amb la capitalitat verda europea de la ciutat de València, sotjada pel qüestionament dels dirigents de Vox sobre el canvi climàtic.
Comissariada per Alberto Berzosa, professor de la Universitat Autònoma de Madrid, i Jaime Vindel, investigador del CSIC, té un centenar de documents, cartells, fullets i fotografies inèdits. El material prové majoritàriament del Fons de Documentació del Medi Ambient de La Casa Verda’, custodiat a la Universitat de València. Altres entitats i centres socials vinculats a les lluites ecologistes també hi han prestat materials: El Punt. Espai de Lliure Aprenentatge, Marfull-Acció Ecologista Agró, Col·lectiu Margarida i altres herbes, l’associació de veïns del barri de Sant Marcel·lí i l’Arxiu A Hores d’Ara, a més d’altres prestadors particulars.
L’exposició compta amb la col·laboració de Capital Verda Europea 2024, l’Ajuntament de València, l’Institut Interuniversitari López Piñero, la Biblioteca Historicomédica Vicent Peset Llorca, La Filmoteca (IVC) i El Punt. Espai de Lliure Aprenentatge.
La mostra parteix dels plantejaments pioners del sociòleg Josep Vicent Marqués en el seu assaig Ecologia i lluita de classes (1978) i de les experiències d’activistes ecologistes com Alejandro de la Cueva i Ferran García, impulsors del Fons de Documentació del Medi Ambient de La Casa Verda el 1982, l’arxiu sobre temàtiques mediambientals més extens de l’Estat, els fons del qual es van depositar el 2010 a la Universitat de València.
Amb aquest punt de partida, l’exposició planteja un recorregut a través de la memòria audiovisual i material del moviment ecologista en l’àmbit valencià, amb un triple objectiu, segons expliquen els comissaris. En primer lloc, pal·liar l’escàs pes de l’ecologisme (particularment en la dimensió visual) en els discursos històrics sobre l’Espanya contemporània, en concret els que giren al voltant del període de la Transició; en segon lloc, rellegir la història recent de les mobilitzacions socials al nostre país a la llum d’una selecció de materials produïts des de l’activisme i sumar-hi els materials de l’ecologisme. I, finalment, revisar les tecnologies d’arxivament i el seu estatus material i proposar sistemes per a tindre accés a aquests fons.
La mostra s’articula al voltant de cinc seccions: ‘Agents de l’ecologisme’, ‘Nuclears? No gràcies’, ‘De l’Albufera a l’Horta’, ‘Salvem’, i ‘Ecologisme urbà i alternatives energètiques’.
La primera secció de la mostra inclou un mapa del territori valencià que permet visualitzar els grups ecologistes més representatius des de la dècada de 1970 fins a l’actualitat, a més de diversos materials documentals i gràfics.
La segona part, dedicada a visibilitzar les mobilitzacions antinuclears, mostra una selecció de cartells, la majoria inèdits. L’exposició avança amb els espais del territori que tenen a veure amb les zones humides –l’Albufera i l’horta– i com l’ús de l’aigua en aquests llocs ha estat condicionat pel desenvolupament industrial des de fa mig segle.
La quarta secció aborda la influència de l’ecologisme en els moviments socials que inspiren la defensa del territori i la protecció del patrimoni natural, impulsant acciones ecologistes conegudes com Salvem el Botànic, o al voltant de Ciutat Vella, que tenen com a rerefons la mobilització de la ciutadania de base per qüestions ecològiques.
I l’última secció posa el focus en campanyes concretes que tenen a veure amb els residus, la pol·lució, els transports o les energies alternatives.
En el marc de l’exposició es poden veure fins a tres pel·lícules cedides per la Filmoteca-IVC: Levante feliz? País perplex, del Col·lectiu d’Escola Crítica (1983), Biotopo, de Carles Mira (1973) o Manifestació ecologista i antinuclear. A més, es presenten fins a una trentena de fotografies de grups de l’activisme ecologista valencià des de la dècada dels 70 fins als nostres dies i en el claustre superior, Defensem, la instal·lació de l’artista Anaïs Florí, que recupera múltiples lemes històrics de l’ecologisme valencià. Després de la clausura d’aquesta mostra, s’instal·larà en altres espais universitaris en el marc del programa Cultura als campus.
La Universitat de València, també a través del Vicerectorat de Cultura i Societat que ha organitzat aquesta exposició, ha desplegat un programa d’activitats ambiciós en paral·lel a la mostra.