L'edifici incendiat a València: “privilegiats habitatges” de la firma Fbex, enfonsada amb 500 milions de deute

Un vídeo de la promotora Fbex presentava el complex situat al barri de Campanar de València com a “dos edificis avantguardistes i singulars” amb “façanes revestides amb un innovador material alumini tipus alucobond” i la “màxima qualitat en materials de construcció amb unes modernes instal·lacions , acabats i equipaments”. L'empresa assegurava que s'havien aplicat “rigorosos controls de qualitat durant tot el procés d'edificació” de la promoció de 138 “habitatges privilegiats”.

L'edifici, situat entre les avingudes del General Avilés i del Mestre Rodrigo i finançada per Banesto, ha cremat aquest dijous completament en pocs minuts deixant, al tancament d'aquesta edició, 14 persones ferides. Amb fortes ratxes de vent i temperatures inusualment altes, l'edifici s'ha convertit en una mena de misto gegantí que ha emanat fum durant hores. Es tracta del pitjor incendi registrat a la ciutat.

Fbex venia les seues façanes revestides amb un “alumini tipus alucobond”, que es presenta com a “difícilment inflamable o no inflamable”. Tot i això, mentre l'incendi devorava l'edifici, la vicepresidenta del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de València (Cogitival), Esther Puchades, ha assegurat a la televisió autonòmica À Punt que l'edifici estava revestit amb poliuretà. “Això és el que ha ocasionat”, ha assegurat Puchades, la “rapidíssima propagació del foc”. Es tracta de l?enginyera que es va encarregar del peritatge de les inspeccions rutinàries de l?edifici.

Antonio Hospitaler, catedràtic del departament d'Enginyeria Civil de la Construcció de la Universitat Politècnica de València, ha coincidit a la mateixa hipòtesi. La combinació del poliuretà, del fort vent i de les altes temperatures ha propiciat la rapidíssima expansió de les flames.

El 2017, va canviar la normativa europea que permetia l'ús del poliuretà després de l'incendi a la torre Grenfell al districte de North Kensington a Londres el 14 de juny d'aquell any. Un incendi calcat al de Campanar, segons Hospitaler.

La promotora Fbex va començar a aixecar l'edifici el 2005, en plena bombolla. Un lustre després, l'empresa va entrar en concurs de creditors. I gairebé dues dècades després, l'edifici de la zona de Nou Campanar de València ha quedat completament calcinat.

L'empresa promotora venia els apartaments des de la seva oficina comercial al carrer del Marquès de Sotelo de València. Fbex va créixer molt durant la bombolla immobiliària i va caure igualment ràpid amb la crisi del totxo. Va deixar un deute d'uns 500 milions d'euros –fonamentalment amb entitats de crèdit, que el van refinançar posteriorment– i de 27,7 milions amb administracions públiques.

La promotora, fundada originalment a Barcelona el 1918, va iniciar durant la bombolla immobiliària un pla estratègic d'expansió i desenvolupament, disparant la plantilla fins als 229 empleats el 2007. L'empresa operava principalment a Catalunya, Balears, Múrcia i la Comunitat Valenciana .

El 2010, el seu darrer exercici declarat, que va tancar amb uns resultats negatius de 156.944 euros (unes pèrdues deu vegades superior a l'exercici anterior), Fbex mantenia existències de propietat lliurades en garantia per fer front als deutes de 671 milions d'euros .

No obstant, el 2008 (l'any en què va acabar la promoció de Campanar), el deute estava disparat fins als 1.500 milions de palanquejament consolidat. Com tantes altres empreses del ram, en plena bombolla el sector de la rajola va comptar amb generoses facilitats creditícies. Quan es va tancar l'aixeta de la liquiditat, Fbex va patir un “col·lapse financer” que va paralitzar la seua activitat immobiliària, segons indica la memòria dels darrers comptes anuals dipositats al Registre Mercantil. Irremeiablement, el 2010, va entrar en concurs de creditors.

L'accionariat de la societat estava controlat majoritàriament per l'administrador únic, Juan Parada Henares, que posseïa directament el 49,07% a més d'un 23,28% a través de Gestió i Tramitació d'Habitatges SL i d'un 9,69 % amb la firma JP Sica SL. La resta, amb el 17,96% de les participacions, eren altres socis que no detallen el balanç.

L'empresari va declarar com a testimoni davant el jutge Pablo Ruz la causa que va investigar el presumpte blanqueig de capitals de Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l'expresident de la Generalitat de Catalunya. El promotor, oriünd de Sant Cugat, va negar conèixer els Pujol.

Juan Parada Henares figura actualment com a conseller delegat de Catalana Internacional de Valoracions SA, administrador únic de Nunda Project SL i de Juanpar II SL.

Deute de 500 milions en préstecs i sòl

El deute total de la promotora en el seu darrer exercici tancat va pujar a 500 milions d'euros, majoritàriament amb entitats de crèdit davant de les quals va acordar un refinançament. D'aquesta suma, 348,8 milions eren préstecs hipotecaris per a la promoció immobiliària i 227,7 milions eren per la compra de terra.

La firma va obtenir préstecs sindicats de gairebé 140 milions d'euros per a la cancel·lació de totes les pòlisses de crèdit, préstecs i avals, a més de per al pagament d'interessos. Entre els passius financers, la promotora mantenia deutes de 27,7 milions d'euros amb administracions públiques.

En els dos últims exercicis, va vendre immobles per 225,8 milions a les entitats financeres per obtenir liquiditat. L'últim administrador únic de la societat, Juan Parada Henares, va percebre 573.000 euros per l'exercici del càrrec el 2009 i 130.000 l'any següent.

El negoci de la venda de promocions de la promotora es va disparar el 2010 a la Comunitat Valenciana, amb una xifra de negoci de 76 milions d'euros (només superada per la de Catalunya, de 81 milions).

El 'boom immobiliari' a Nou Campanar

Un dels projectes va ser el de Campanar. La zona on s'ha produït l'incendi, coneguda popularment com a Nou Campanar per ser una extensió de l'històric barri, es va urbanitzar al caliu del moment previ al boom immobiliari, durant el mandat de la desapareguda alcaldessa Rita Barberá.

La tipologia de totes les urbanitzacions és de tipus residencial amb zones comunes normalment equipades amb piscina comunitària i altres equipaments, informa Carlos Navarro Castelló.

Diverses promocions com la de Fbex van quedar paralitzades i a mig construir durant anys en irrompre la crisi de la rajola o, una vegada construïdes, se les van quedar les entitats bancàries que van concedir els crèdits per la fallida d'un gran nombre d'empreses immobiliàries.

La majoria d'habitatges es van quedar sense vendre fins que les entitats financeres van tornar a treure'ls al mercat amb preus actualitzats a la realitat posterior a la crisi, en alguns casos un 50% per davall del preu inicial de venda.

Fbez va entrar el 2010 en concurs de creditors. La firma va acabar fent un Expedient de Regulació d'Ocupació que va afectar 82 treballadors (només en van quedar vuit en plantilla). El concurs va acabar el 2017 per inexistència de béns.