La relectura permanent de la Transició espanyola aporta noves dades rellevants a mesura que una nova generació d’estudiosos culmina les seues investigacions. L’historiador Borja Ribera (València, 1987) ha presentat la seua tesi doctoral sobre la violència en la transició valenciana que aporta un recompte més exhaustiu dels actes violents, la immensa majoria d’autoria ultradretana, en el territori valencià entre la mort del dictador Francisco Franco i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia.
Davant de la idea d’una modèlica transició pacífica i exemplar, historiadors com Xavier Casals o Sophie Baby, entre altres, han investigat el fenomen de l’estratègia de la tensió com a condicionant del canvi polític a Espanya. Encara que les xifres que aporten, a la vista de les noves investigacions, es queden fins i tot curtes.
Ribera, col·laborador d’aquest diari, ha bussejat en les hemeroteques i els arxius públics valencians durant quatre anys i les seues conclusions inclouen xifres que augmenten l’últim recompte d’actes violents que va fer la historiadora Sophie Baby, ajustant així la “clara infraestimació” dels episodis registrats en el territori valencià durant la transició. Així doncs, hi hagué 13 morts, incloent-hi cinc defuncions en atracaments que probablement tenien motivacions polítiques i la mort d’un treballador en una manifestació a València al juliol del 1982.
Durant la Transició valenciana hi hagué, segons la tesi doctoral de pròxima publicació, un miler d’episodis violents, una xifra que multiplica per cinc els últims recomptes més solvents. Del total, es van produir 162 accions violentes que l’investigador cataloga com a “greus”. També inclou atacs amb còctels Molotov, atemptats de menys entitat, agressions de carrer, falsos avisos de bomba i altres amenaces i coaccions.
De les accions greus, un 73,4% corresponen a l’extrema dreta o a grups anticatalanistes, el 16,7% a grups de l’esquerra radical o independentistes i el 9,9% són de responsabilitat dubtosa o desconeguda. “El protagonisme de la ultradreta en la Transició valenciana és indiscutible”, afirma l’historiador en una conversa telefònica amb elDiario.es.
La tesi es basa, en part, en les memòries del Govern Civil de València, conservades en L’Arxiu del Regne, encara que són “molt esbiaixades”: “Moltes vegades és més interessant el que callen que el que diuen”, afirma Ribera. Els dos primers anys després de la mort de Franco, les memòries del Govern Civil “són molt poc inclinades a documentar el terrorisme d’extrema dreta”. Els primers atemptats contra els intel·lectuals Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner el 1978 “els comenten per damunt, i això amb sort”. “És evident que oculten coses a propòsit”, afig.
L’historiador ha incidit també en la violència específicament del moviment anticatalanista a València, que va tindre un rol molt rellevant a rebaixar, a base de garrot, les aspiracions de les majories d’esquerres emanades de les primeres eleccions democràtiques des de la II República. També subratlla el paper del diari Las Provincias i de la periodista María Consuelo Reyna. “Durant una temporada el que fan és activar l’anticatalanisme i desactivar-lo en funció del que anaven decidint els nous responsables de la preautonomia”, explica.
El treball també repassa accions d’autoria dubtosa o amb un rerefons parapolicial que encara hui són difícils d’investigar. “Ací va hi hagué molta violència de mitjana o baixa intensitat, però pocs morts respecte d’altres llocs i aquesta xifra de defuncions oculta que hi hagué més de mil accions violentes”, assegura l’historiador. La violència en la Transició valenciana, si bé va condicionar indubtablement l’esdevenir del procés autonòmic, s’emmarca en un període de tensió que va afectar el conjunt d’Espanya: “Estudis monogràfics territorials, que jo sàpia, no hi ha i ens emportaríem una sorpresa”.
“Ací al País Valencià hi hagué molta violència, però no estic tan segur que fora tan excepcional, l’excepcional va ser l’anticatalanisme”, conclou Ribera.