L’última sentència de Brugal: un contractista pot pagar viatges i prestar el seu iot als polítics que adjudiquen sense ser delicte

Els camins de l’Audiència Provincial d’Alacant són inescrutables. L’última sentència de la macrocausa de Brugal, la que va absoldre els 13 acusats per presumptament haver- trucat el contracte d’escombraries del Pla Zonal de la Vega Baixa, evidencia que hi ha decisions dels tribunals alacantins que, davant casos similars, apliquen barems diferents, segons la secció que dicte sentència. La secció tercera de l’Audiència alacantina va condemnar l’empresari Enrique Ortiz, condemnat confés també pel finançament il·legal del PP valencià, per regalar a l’exalcaldessa d’Alacant una jaqueta Carolina Herrera, mentre que la secció setena de la mateixa Audiència va absoldre el mateix patró corruptor per regalar viatges en el seu iot privat a l’expresident de la Diputació d’Alacant, José Joaquín Ripoll, i la seua família. En el cas de Ripoll, no va considerar delicte la conducta de tots dos per l’obsequi per “la seua relació d’amistat”, mentre que en la decisió ratificada pel Tribunal Suprem contra Castedo, la coneguda amistat entre empresari i política no va ser prou i va costar a Enrique Ortiz una condemna perquè “excedeix del socialment admés”. I tan amic d’Ortiz era Ripoll com Castedo, segons s’ha vist en els diferents judicis.

La secció setena de l’Audiència Provincial d’Alacant reconeix en la sentència que, “durant la tramitació de l’expedient, el 2008, aprofitant que estavenaven en la fira de Sevilla, Enrique Ortiz va convidar José Joaquín Ripoll i la seua dona juntament amb un altre grup de persones conegudes a prendre alguna cosa en el seu vaixell”. És a dir, l’empresari adjudicador convidava al seu vaixell una de les persones clau en l’adjudicació i la seua família. Però els obsequis no van acabar durant el període d’adjudicació. “Així mateix”, relata la sentència, “entre els dies 6 a 9 d’agost de 2008 Enrique Ortiz i José Joaquín Ripoll van coincidir en l’embarcació Elena, propietat d’Enrique Ortiz en una estada per les illes Balears. A aquesta embarcació, on ja estava la família d’Enrique Ortiz, així com la del seu germà, van acudir Rafael G. i la seua dona i José Joaquín Ripoll amb la dona i les filles”.

L’any següent, les vacacions ja van ser sense Ortiz, però en el seu iot. “Posteriorment, entre els dies 27 a 30 d’agost de 2009, José Joaquín Ripoll i la dona, Rafael G. i la dona i un tercer matrimoni van estar també per les illes Balears en una embarcació propietat d’Enrique Ortiz que aquest els va cedir, i l’única despesa per a Enrique Ortiz va ser el combustible i els amarraments”. Oblida l’Audiència comptabilitzar el cost de llogar una embarcació valorada en milions d’euros que li hauria suposat a l’expresident de la Diputació d’Alacant en altre temps.

Després de relatar els fets provats, el tribunal conclou en la sentència que “no ha quedat acreditat que aquests viatges es feren amb la intenció d’influir en la conducta de José Joaquin R. en la tramitació de l’expedient del Pla Zonal, sinó que les invitacions es feien sobre la base de la relació d’amistat entre les famílies de Ripoll, Ortiz I G.”.

Per contra, el regal de la jaqueta de la marca Carolina Herrera a Castedo va costar a Enrique Ortiz la seua segona condemna ferma. Va ser el Nadal del 2008 (la mateixa d’un primer viatge al Principat d’Andorra), “amb motiu de les relacions establides entre ell, com a empresari urbanístic i una part de les autoritats locals”, segons els fets provats de la sentència confirmada pel TS. El recurs de cassació de la defensa d’Ortiz al·legava que va ser condemnat per un delicte de suborn actiu impropi, a pesar que entre el donant i la destinatària de l’obsequi (i entre les famílies de tots dos) “hi havia una estreta i antiga relació d’amistat”. També sostenia que la jaqueta de Carolina Herrera es va donar en Nadal, però coincidint amb l’aniversari de Sonia Castedo, el 23 de desembre. Ni a la secció tercera ni al Tribunal Suprem els va servir aquesta relació d’amistat entre famílies per a condemnar l’empresari.

Alperi sí que va ser condemnat pels regals

Menys sort amb l’Audiència va tindre l’exalcalde d’Alacant Luis Díaz Alperi, que també en la peça de la macrocausa Brugal va ser condemnat a una pena de multa de 6.000 euros, per delicte de suborn impropi, i Ortiz a una pena de multa de 18.000 euros. La Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) va acceptar el recurs de l’exalcalde del PP absolent així Díaz Alperi per prescripció. No obstant això, l’alt tribunal va desestimar el recurs de l’empresari i va confirmar la multa.

La sentència, tal com ja va contar aquest diari, després d’analitzar la prova practicada, conclou que no ha quedat acreditada “l’existència d’un acord entre els acusats per a alterar o manipular els acords del consell, ni que cap dels acusats oferira o acceptara regals tendents a aconseguir una resolució del consorci que els afavorira”.

De la mateixa manera, els magistrats tampoc van trobar proves del fet que els acusats influïren o tractaren d’influir en membres del Consorci de Residus de la Vega Baixa “que els foren beneficiosos” ni que “revelaren dades de l’expedient que causaren cap perjudici al resultat del procediment”.

La cosa més cridanera d’aquesta interpretació de l’amistat és que, un polític que és responsable en un procés d’adjudicació pot rebre obsequis d’un empresari que participe en el concurs i a més acabe guanyant. Et poden pagar caps de setmana en iot o, fins i tot, prestar-te el teu vaixell per al teu gaudi personal. L’amistat ho pot tot.