Les Coves de Sant Josep, a la Vall d’Uixó, un cas d’èxit en la gestió pública del patrimoni natural

A la comarca de la Plana Baixa, al voltant de la serra d’Espadà, se situen les espectaculars Coves de Sant Josep, un enclavament natural mil·lenari en què està el riu subterrani navegable més llarg d’Europa. La cavitat en total té una longitud pròxima a tres quilòmetres, cosa que la converteix en la cova més llarga de la província de Castelló i la segona de la Comunitat Valenciana. La visita a la gruta, d’uns 40 minuts i amb una temperatura ambiental de 20 °C durant tot l’any, té un tram amb barca de 800 metres i un recorregut a peu de 250 metres i es transita per sales com la de les Rates Penades, el llac Blau, el llac de Diana, amb una profunditat de cinc metres, la Catedral o la galeria dels Sifons i la Seca.

Aquest enclavament s’ha convertit en el principal atractiu de la Vall d’Uixó, com reconeixen la seua alcaldessa, la socialista Tania Baños, Javier Ferreres, regidor de Turisme i conseller delegat de l’empresa pública Emsevall, responsable de la gestió de les Coves, i Alberto Aznar, gerent d’aquesta societat. Precisament, l’aposta per l’explotació d’aquest espai com a lloc de referència per a veïns i visitants va ser una de les claus perquè l’empresa pública poguera obtindre guanys: “Amb una gestió adequada, es va passar de pèrdues a beneficis, que es reinverteixen tant en les Coves, a millorar el servei, com en la millora de les condicions laborals dels treballadors i en el municipi, com per exemple, a tornar a posar en servei la piscina municipal, on tenim previst posar en marxa un parc aquàtic i una zona de pícnic”. 

Per a millorar les condicions de la visita, es va invertir a millorar la il·luminació i a oferir un servei millor al visitant, “parlem de la imatge de la Vall d’Uixó”, i al mateix temps es va prendre una decisió arriscada i potser impopular: apujar el preu de la visita un 40%, que va passar de 10 a 14 euros (enguany s’ha tornat a apujar a 15 euros). No obstant això, al contrari del que podria semblar, les visites s’han incrementat; “El 2022 vam tindre 185.000 visitants; l’any passat, 235.000; i en els primers quatre mesos del 2024 fins al mes d’abril, comptàvem 94.500 persones, cosa que ens situa en unes xifres superiors a les del 2023”. El pas següent, expliquen Baños i Ferreres, és que la gent que visita les Coves es quede a passar el dia i fins i tot a pernoctar a la Vall.

Aquest augment de les visites es tradueix en una millora d’ingressos i, per tant, en beneficis per a l’empresa pública: “L’any passat vam obtindre menys de tres milions d’euros per la venda d’entrades, i enguany, en quatre mesos (gener-abril), ja hem arribat a un milió d’euros”.

No obstant això, l’Ajuntament té clar que l’activitat turística relacionada amb les Coves ha de ser sostenible per a evitar-ne la saturació. Hi ha un nombre concret d’entrades per dia, que s’esgoten en temporada alta i que tenen una ocupació pròxima al 95% durant la resta de l’any. A més, una vegada al mes, s’organitzen visites a l’última zona descoberta, a través d’un sifó, en què només poden participar 17 persones: “Estem molt pendents del recurs i deixem que respire, amb unes hores lliure de visites perquè elimine el CO₂”. 

Concerts a l’interior de la cova

Singin’in the Cave és un projecte que se celebra anualment amb l’inigualable paisatge càrstic de les Coves de Sant Josep com a escenari. Es tracta d’un cicle de concerts en acústic dins de la cova que uneix la música amb un patrimoni subterrani únic al món.

Els músics canten en directe, sense amplificadors, des d’una barca en un dels llacs més bonics de les Coves de Sant Josep: la Sala de les Rates Penades, una sala que té una ressonància incomparable i fa d’aquests concerts una experiència inoblidable tant per al músic com per al públic.

Posteriorment, els músics convidats i els assistents naveguen fins a l’embarcador, on continua el concert, aquesta vegada ja amb so amplificat i sobre terra ferma, si bé encara dins de la cova, per a acabar el concert.

Una cova amb molta història

A l’interior de la cova s’han documentat ocupacions humanes que es remunten al paleolític superior, 17.000 anys aC, encara que hi ha indicis anteriors (35.000 anys aC) amb què es relacionen pintures i gravats rupestres de l’embarcador. Aquests jaciments estan declarats Bé d’Interés Cultural i Patrimoni Mundial de la Unesco.

I, a pesar que el botànic Antoni Josep Cavanilles esmenta la font, el seu ús i la seua importància per a la prosperitat de la Vall d’Uixó en la seua obra Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reino de Valencia el 1797, no és fins al 1897 que s’hi fa la primera exploració, a càrrec de l’enginyer José Gimeno Lassala per encàrrec de l’Ajuntament. L’objectiu d’aquella expedició, trobar el punt més profund on fer la presa d’aigua i esbrinar-ne l’origen. I hui dia, encara es desconeix l’origen del riu i el final de la gruta.

Emsevall, una empresa pública rendible

L’Empresa Municipal de Serveis de la Vall d’Uixó (Emsevall) es va constituir al començament del segle i, com la major part de les societats públiques, l’únic client de les quals és l’Ajuntament, era tradicionalment deficitària. La millora en la gestió d’una atracció turística com són les Coves de Sant Josep li ha permés tindre beneficis, que repercuteixen a millorar les condicions laborals dels treballadors de l’empresa i en inversions en l’enclavament, el seu entorn i el municipi: “Es tracta de reinvertir a millorar el servei i en el capital humà”.

Emsevall, que té una activitat comercial pròpia i no depén de l’Ajuntament com a únic client, compta actualment amb una plantilla d’un centenar d’empleats –la major part, sense titulació universitària (personal de neteja, barquers, personal de la piscina...)–, tot i que fa tres anys n’eren 82; i tenen unes condicions laborals dignes, amb contractes de 35 hores setmanals i un salari mitjà de 26.000 euros a l’any.

En definitiva, apuntava l’alcaldessa Baños, s’ha professionalitzat la gestió, amb la posada en marxa de processos selectius de personal, potenciant qüestions com el coneixement d’idiomes per a una atenció més bona al visitant, i s’han modificat els criteris d’organització per a millorar la gestió. Això ha permés tindre obertes les Coves tot l’any i desestacionalitzar les visites: “Per exemple, tenim una empresa alemanya que s’ha interessat a portar cada dilluns fora de temporada mig centenar de visitants”, comenten Ferreres i Aznar.