La llei del Govern de Ximo Puig eximeix els vaixells humanitaris de les taxes portuàries també “per necessitats de funcionament”

La llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat Valenciana del 2017 va incloure una modificació legal que eximia els vaixells humanitaris de pagar les taxes portuàries en els ports públics autonòmics no sols per tasques de rescat, sinó també “per necessitats de funcionament”, segons l’article 22 d’aquesta norma que va esmenar l’article 4 de la Llei 1/1999, del 31 de març, de la Generalitat, de tarifes portuàries. La Conselleria de Medi Ambient, de la qual depén la Direcció General de Ports, resta importància a aquesta normativa i defensa que la legislació només empara els vaixells humanitaris que recalen en ports com els de Benicarló, Vinaròs o Borriana per tasques humanitàries estrictes, per la qual cosa estarien obligats a pagar i mantindran el requeriment d’abonament dels últims quatre anys. De fet, les 10 entitats socials requerides hauran de pagar primer les taxes portuàries reclamades dels anys 2021 a 2024 (les anteriors han prescrit) i després anar als tribunals.

L’Aita Mari i altres vaixells de rescat de migrants, juntament amb els seus equips jurídics, es van reunir ahir amb el director general de Ports, Marc García Manzana, per a abordar la situació. Fonts de la Generalitat van explicar que donaran “més temps” a les entitats per a al·legar i se’ls “va explicar” la manera de justificar els recursos per a poder reduir el muntant total de les reclamacions, “sempre que es justifique que s’estaven fent tasques humanitàries”. Les mateixes fonts van defensar la legalitat de l’actuació i van criticar la gestió de l’anterior Govern del Pacte del Botànic.

Malgrat l’enroc del Govern valencià actual, la modificació de la normativa de taxes dels ports que va entrar en vigor l’1 de gener de 2017 podria convertir-se en un punt estratègic en els recursos de les entitats humanitàries amb vista a no haver de pagar unes taxes de manera retroactiva de què estaven exemptes. Més encara si la reclamació acaba en els tribunals. El punt dos de l’article 4 de la Llei 1/1999, del 31 de març, de la Generalitat, de tarifes portuàries diu des de la seua modificació el 2016 que “queden exempts del pagament de les tarifes portuàries el material i les embarcacions de la Creu Roja dedicats a les tasques pròpies que té encomanades aquesta institució, i d’altres entitats de caràcter humanitari, sense finalitats lucratives i legalment constituïdes, que, per necessitats de funcionament, hagen de situar-se en domini públic portuari”. Tal com han explicat els vaixells de rescat humanitari, l’ús dels ports valencians es va dedicar a tasques de manteniment, reparació o descans de la tripulació, sempre dins de les campanyes de rescat de persones a la Mediterrània.

María José Salvador, la que va ser consellera de Territori amb el Govern de Ximo Puig i actual portaveu adjunta del PSPV en les Corts Valencianes, va ser la política que va impulsar la modificació legislativa que va emparar els vaixells de rescat humanitari durant els anys del Pacte del Botànic i per la qual mai es van cobrar les taxes portuàries a aquests vaixells. “Quan vam arribar al Govern vam veure una petició que Metges sense Fronteres va fer al PP el 2014 en què reclamaven aquesta exempció de taxes per a vaixells humanitaris amb motius de parades tècniques. El Govern de Fabra no els va atendre, però a nosaltres ens va semblar just facilitar aquestes demandes i les vam incloure en la llei”, ha explicat Salvador a elDiario.es. Salvador també es va reunir ahir amb els representants de l’Aita Mari i va assegurar que la Conselleria de Medi Ambient “incompleix la llei”. Per a Salvador, l’Administració “no pot ser arbitrària i aplicar la llei a gust seu, perquè podria estar prevaricant”.

A més dels 60.000 euros a l’Aita Mari, l’Agència Tributària Valenciana reclama també desenes de milers d’euros als vaixells i les seues entitats Open Arms, Sea Punks, Louise Michel, Sea Watch, Sea Humanity, Mission Lifeline, Resq People, SOS Humanity i Salvament Marítim Humanitari, que han rescatat milers de persones de morir ofegades a la Mediterrània. Una derivada d’aquestes reclamacions podria ser que els vaixells humanitaris buscaren altres zones i països per a les parades tècniques, la qual cosa suposaria també un colp per a l’economia local de municipis com Benicarló o Vinaròs.