L’Ajuntament de València del PP i de Vox adjudica 40 milions d’euros menys en inversions

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) va sol·licitar en el seu informe del mes d’abril passat mesures als ajuntaments de diverses ciutats, entre les quals València, per a ajustar els seus pressupostos a la taxa de referència de la regla de despesa situada en el 2,6% per al 2024.

En el cas de l’Ajuntament de València, que gestionen el PP i Vox amb l’alcaldessa María José Catalá al capdavant, la despesa computable suposava un increment del 7,5% respecte de l’any anterior, per la qual cosa quasi triplicava la taxa de referència (2,6%), superant en 45 milions d’euros la despesa que tindria permés complir, tot això després d’aprovar una rebaixa fiscal en l’IBI de 70 milions d’euros que ha beneficiat les rendes més altes.

Uns quants mesos després, l’estat d’execució dels pressupostos municipals a data 31 d’agost revela que el consistori ha adjudicat 40 milions d’euros menys que el 2023, amb Compromís i el PSPV fins a al final de maig i en funcions fins a mitjan juny.

En concret, dels 338,7 milions pressupostats entre inversions reals i transferències de capital per a inversions (capítols 6 i 7) s’han adjudicat enguany 163 milions i hi ha obligacions reconegudes per valor de 63,3 milions dels quals ja s’han abonat 60,4 milions. De gener a agost de l’any passat, amb un pressupost de 340,1 milions d’euros aprovat per l’anterior executiu d’esquerres, es van adjudicar 202,4 milions, es van reconéixer obligacions per valor de 64,2 milions dels quals s’havien pagat 64 milions d’euros.

El portaveu socialista Borja Sanjuán va denunciar després de conéixer aquestes dades que la “nefasta gestió del PP amb María José Catalá al capdavant passa factura als veïns i veïnes de la ciutat de València”.

Segons va dir el responsable socialista, “el 31 d’agost hi ha 40 milions menys d’inversió als carrers de la ciutat de València gràcies al fet que María José Catalá va decidir al començament d’any perdonar impostos als més rics d’aquesta ciutat i abandonar els barris”, va dir responsable socialista.

La regidora de Compromís Eva Coscollá va denunciar que “la baixada d’impostos més gran per als rics ha provocat que Catalá haja retallat 39 milions d’euros en inversions per als barris, sense poder executar inversions per a complir les regles fiscals” i va recordar que “l’AIReF ja ha advertit a Catalá d’això”.

Segons Coscollá, “el PP continua demostrant que bons gestors del pressupost municipal no són, ni en fer-lo ni en executar-lo” i va afegir: “Només en un any de govern, a més de situar l’Ajuntament de València entre les set grans corporacions locals en situació persistent de risc d’incompliment de la regla de despesa, les dades del mes d’agost confirmen una vegada més el retard en la contractació i l’adjudicació d’inversions previstes en el pressupost del 2024 que encara no han començat ni a tramitar-se”.

El PP defensa la seua gestió

La regidora d’Hisenda i Pressupostos, María José Ferrer San Segundo, va rebutjar les crítiques de l’oposició pel que fa a l’execució del pressupost municipal i va destacar l’increment de l’execució d’inversions reals del govern municipal (sense tindre en compte les transferències) respecte de l’executat al tancament d’agost de l’exercici anterior: “Les inversions reals executades (Capítol 6) ascendeixen enguany a 55,28 milions, mentre que a hores d’ara de l’any passat la xifra era de 49,3 milions”.

En aquest sentit, l’edil va dir que, “com és habitual, l’esquerra municipal juga amb xifres parcials i esbiaixades”. Tal com va recordar, “l’oposició oculta de nou que 30 milions d’euros dels que sumen com a executats durant la part del 2023 en què van governar no van ser als barris, a les pedanies, als ciutadans, sinó que els van destinar a rescatar l’EMT de la situació de fallida a què la van conduir amb la seua pèssima gestió”.

“Obviant aquests 30 milions d’euros que van figurar en el Capítol 8 del 2023 per a rescatar l’EMT, les xifres totals d’execució real en els primers huit mesos van ser 651,87 milions aquell any davant més de 663 milions el 2024.”, va detallar Ferrer San Segundo.