El bipartit del PP i Vox declara la guerra al valencià. A l’escola, en les oposicions, en la gramàtica i en la cultura. En les últimes setmanes els dirigents de l’executiu autonòmic han posat en el punt de mira l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, organisme estatutari i autoritat lingüística, i la normativa autonòmica d’ús i ensenyament de la llengua.
Setmanes després que el conseller d’Educació isquera al rescat dels dirigents de Vox i considerara que l’acadèmia no té “la veritat absoluta” i que cada persona pot parlar com considere, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, es va reunir amb la presidenta de l’Acadèmia. Mazón va reclamar a Verònica Cantó “revalencianitzar” els criteris lingüístics de la institució i acostar-la als ciutadans. Aquest acostament, sense concretar, venia de la mà de la proposta d’“iniciar un procés de sensibilitat i coordinació conjunta” amb la Conselleria d’Educació. Abans de la trobada, el president va afirmar: “No pot ser que hi haja valencianoparlants que se senten al marge de la normativa, el parlen o no” i va advocar per treballar per fer desaparéixer aquesta sensació d’“exclusió”.
L’assenyalament a l’organisme ha vingut en paral·lel als plans de la Conselleria d’Educació per a modificar l’ensenyament en valencià i la modificació dels criteris lingüístics de la Generalitat, el llenguatge en què s’expressa l’Administració pública. El departament que dirigeix José Antonio Rovira treballa en un nou protocol, que revisarà l’ús de pronoms, adverbis o demostratius oficials, mentre que en la Llei d’acompanyament als pressupostos ja suprimeix les hores mínimes de valencià obligatòries en les zones castellanoparlants i l’Oficina de Drets Lingüístics. En la seua primera compareixença en les Corts Valencianes, Rovira va considerar un “contrasentit” que la norma actual preveja que un alumne d’una zona castellanoparlant estiga exempt d’examinar-se en valencià, però es veja obligat a rebre una matèria troncal en valencià. Al seu torn, el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha assegurat que en la pròxima oferta pública d’ocupació es rebaixarà la puntuació del valencià com a mèrit.
Les envestides coincideixen amb el debat sobre l’ús de les llengües cooficials en el Congrés, a què el PP i Vox s’oposen. El president de la Generalitat va exigir que s’incloguera el valencià entre les llengües encoratjant el conflicte –la presidenta del Congrés va assenyalar que ho faria el català–-, mentre que l’expresident socialista Ximo Puig va pactar la doble denominació valencià-català amb els representants del parlament estatal.
El líder del PP valencià emmarca el debat lingüístic estatal en una cessió a l’independentisme i, per tant, una amenaça a la unitat de la nació. De la mateixa manera ho entenen els seus socis d’extrema dreta en l’executiu autonòmic, que van més enllà i parlen d’un “pancatalanisme supremacista” a la Comunitat Valenciana, que no forma part del programa de cap grup polític rellevant. El vicepresident i conseller de Cultura, Vicente Barrera, es va estrenar en les Corts Valencianes afirmant que no eixiria un euro de diners públics per a “grups o entitats que busquen conspirar contra la nostra cultura comuna espanyola o contra la singularitat de la cultura valenciana”. Sense arribar a definir aquest “pancatalanisme cultural”, va deixar clara la seua intenció de combatre’l.
Mentrestant, a València, el consistori dirigit pel PP amb el suport de Vox impulsa una iniciativa per a la denominació bilingüe de la ciutat, que inclou una nomenclatura contrària a la norma. L’alcaldessa, María José Catalá, defensa que la ciutat es pronuncia amb accent tancat. La idea de canviar l’accent d’obert a tancat ha agitat el debat municipal aquesta setmana i compta amb el rebuig de l’Acadèmia.
Tant en el consistori com en les Corts Valencianes, els grups del PSPV i Compromís s’han oposat a aquesta bateria de mesures que, al seu criteri, arraconen el valencià i són una falta de respecte a la llengua i els seus p
arlants.