El grup Lafarge-Holcim té previst invertir en la seua planta cimentera de Sagunt en els pròxims anys huit milions d’euros amb l’objectiu de reduir les emissions de CO2. Com?, augmentant la valorització energètica –l’augment de residus que no es poden reutilitzar o reciclar com a combustible o fins i tot com a matèria primera en substitució de materials fòssils– del 39% actual fins al 80%.
Actualment s’utilitzen sobretot pneumàtics triturats, farines càrnies, plàstics, combustibles líquids (dissolvents)... però s’aposta per augmentar aquests percentatges amb l’ús de biomassa amb materials que actualment van a l’abocador o es cremen a l’aire lliure, com les fustes o la palla d’arròs. Per fer això, s’ha consultat la Conselleria si cal una modificació substancial de l’autorització ambiental integrada o si seria prou amb la que ja disposa la fàbrica.
No obstant això, tal com ha declarat el director de Lafarge a Sagunt, José Luis Coleto, aquesta inversió està condicionada al fet que la multinacional cimentera puga continuar amb l’extracció d’àrids en la pedrera que actualment explota a la muntanya de Romeu, un espai pròxim al nucli urbà que va ser declarat paratge natural pel Consell a instàncies de l’Ajuntament al març de l’any passat. Precisament, aquesta decisió és incompatible amb l’activitat extractiva en gran part de la muntanya, fet que posa en perill seriós la continuïtat de l’empresa: “Per a tindre assegurada l’activitat, necessitem de trenta a quaranta anys de reserves de calcària”, afirma Coleto: “La fàbrica no és viable sense les seues reserves”.
Insisteix que aqueix material que necessita la planta de Sagunt només el pot oferir Romeu, qualsevol altra alternativa faria “inviables” les instal·lacions, de les quals ha recordat que depenen uns 650 llocs de treball, “150 de directes i 500 d’indirectes”. “La nostra intenció és continuar ací, una altra cosa és que ens deixen”, ha dit després de recordar que, de moment, “s’ha paralitzat tot, encara que si es desbloqueja la situació, es desbloqueja tot”.
Coleto ha volgut ressaltar el canvi d’actitud de l’Ajuntament de Sagunt després del relleu en l’alcaldia. El socialista Darío Moreno va substituir el mes de juny passat Quico Fernández al capdavant del Consistori –PSPV i Compromís continuen formant part de l’equip de govern municipal juntament amb Esquerra Unida–: “Almenys ara hi ha un diàleg que amb l’anterior alcalde no hi havia; es pot parlar amb l’alcalde i ho estem fent, que és el que no hauria d’haver deixat de passar mai”, explica, alhora que recorda que la multinacional té el suport dels partits de l’oposició i dels dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT.
En aquest sentit, el responsable de la fàbrica de Lafarge-Holcim a Sagunt explica que mantenen el recurs presentat davant el TSJ valencià contra la decisió del Consell de declarar paratge natural la muntanya de Romeu, una mesura que és incompatible amb l’extracció de calcària recollida en el conveni subscrit amb el consistori saguntí el 2013 i que garantia l’activitat en l’actual pedrera del Salt del Llop fins al 2042 (segons assevera, en condicions les actuals no hi ha reserves més enllà de deu o quinze anys): “Defensem els nostres interessos i la justícia haurà de dir si tenim o no raó”. Un recurs que confia guanyar i que assegura que “caldrà respectar”. “Una empresa no pot viure de voluntats”, insisteix.
L’empresa manté que no és competitiu traslladar l’extracció a 100 quilòmetres, amb unes necessitats d’un milió de tones de calcària a l’any, “perquè el marge actual és molt menut i els transports ho farien inassumible”; ni creuen que seria una opció un trasllat a una zona com el Pinyal, que està “damunt de la taula”, perquè afirmen que té índexs de biodiversitat “superiors a Romeu”.
A parer seu, el paratge natural i la pedrera “són compatibles”. “Podem donar una solució mediambiental a la seua recuperació millor que la que se li donaria si no hi estiguérem”, insisteix Coleto, que recorda que el paratge natural “necessita diners i recursos per a la conservació que nosaltres estem disposats a aportar”.
Un impacte econòmic de 33 milions d’euros
El 2019, la planta de Sagunt va generar un impacte econòmic de 33 milions d’euros i va executar una inversió de 3,5 milions per a adaptar els processos i les instal·lacions “cap a la transició ecològica i la indústria 4.0”. A més, l’ús de 39.400 tones de combustibles alternatius en el seu procés de fabricació va evitar l’emissió a l’atmosfera de més de 23.800 tones de CO, “cosa que equival al consum elèctric anual de 19.000 llars”.