El ple de l'Ajuntament de València que es va celebrar aquest dimarts a la seu de la Diputació de València va viure un debat en el qual es van posar de manifest les abismals diferències en relació al canvi climàtic i a la manera d'afrontar-lo entre els partits d'esquerres de Compromís i PSPV, que governaven anteriorment, i els de dretes i extrema dreta del PP i de Vox, que governen actualment.
El tema de discussió era l'aplicació de la zona de baixes emissions (ZBE) que hauria d'estar en marxa des del pròxim 1 de gener i que segons la legislació estatal, en ciutats de més de 50.000 habitants, ha d'implicar restriccions al trànsit rodat per a aquells vehicles més contaminants.
El regidor de Mobilitat, Jesús Carbonell, va anunciar que no s'anaven a aplicar restriccions ni sancions llevat que se superaren els llindars de contaminació, el que segons va dir, és molt poc probable ja que mai succeeix excepte en algun moment molt puntual.
No obstant això, un estudi de la Universitat Politècnica, dels professors José Vicente Oliver i Edgar Lorenzo, del grup d'investigació contra el canvi climàtic de l'Institut de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, basat en mesuraments fets amb una xarxa de sensors de dosimetria passiva amb més de 600 unitats distribuïdes per tota la ciutat, en les dades oferides per les estacions fixes i en l'aplicació de sistemes de teledetecció satel·litària del programa Copernicus. Sobre la base d'aquestes dades, es conclou que “el 49% dels mesuraments fets van superar els límits fixats i això implica que, hui dia, la població de 34 dels 70 barris monitorats viu en zones en què la qualitat de l'aire representa un risc seriós per a la salut”.
El PP va portar a la sessió plenària una moció per a deixar de costat aquest estudi en l'aplicació de la ZBE, de manera que només tindrà en compte a l'hora d'aplicar restriccions de trànsit els resultats dels mesuraments de les sis estacions de qualitat de l'aire de l'Ajuntament, situades la majoria en parcs o zones de baixa densitat de trànsit.
El professor Oliver va intervindre en el ple per a demanar rigor científic en l'aplicació de la ZBE: “Senyores i senyors regidors, les dades i resultats científics no tenen ideologia. El nostre grup d'investigació sempre ha estat a la disposició de l'Administració i de la societat valenciana, transferint el nostre coneixement i rigor científic per a donar suport a la millor presa de decisions. Entre altres conclusions, els resultats demostren clarament i amb el màxim rigor científic, que no limitar l'accés a vehicles contaminants en les ZBE és precisament no implementar una ZBE, seguint els límits d'establits per la Directiva EU 2008/50”.
El catedràtic va afegir que amb la finalitat de col·laborar amb l'equip de Mobilitat, després de l'oferiment que es va fer des de l'UPV, el passat dia 8 de novembre es va mantindre una reunió de col·laboració, coordinada pel regidor responsable: “En esta reunió, vam oferir totes les dades en brut, la metodologia i tecnologia, el compliment de la normativa d'assaig i el seu ancoratge en la legislació vigent, la revisió per experts internacionals dels mètodes emprats en la investigació conjunta entre l'UPV i el JRC (Centre Comú d'Investigació de la Comissió Europea), així com els resultats obtinguts i actualitzats des de 2017 fins hui”.
El resultat de la reunió, no obstant això, es va veure plasmat en el ple d'este dimarts. Tal com va evidenciar Oliver en la seua intervenció, es va aprovar una nova moció que descarta els resultats de les investigacions del seu grup per considerar-les no actualitzades, prenent només en consideració els resultats publicats per als anys 2017-2019, sense tindre en compte els resultats proporcionats i explicats en la reunió amb l'equip de l'Ajuntament fins a l'últim any complet disponible.
Segons aquestes dades que no es tindran en compte “un 49% de les ubicacions mostrejades i avaluades superen el límit anual dels 40 mil·ligrams per metre cúbic de diòxid de nitrogen (NO2) establit per la Directiva Europea i la seua transposició al Reial decret 102/2011, (concretament en el seu Annex I.B.I) per al valor límit anual. Això correspon a 34 dels 70 barris avaluats”. A més, “el 36% dels mesuraments fets en col·legis i instituts superen els límits anuals establits”. I el 84% superen “el nivell crític de 30 mil·ligrams per metre cúbic també establit en el Reial decret”.
Quant a la resolució espacial dels mesuraments, Oliver va explicar que “tots els anys avaluats compten amb un mesurament complementari en les mateixes estacions oficials actuals, no observant-se diferències significatives després de les anàlisis estadístiques”. No obstant això, “sí que s'observen diferències significatives entre les ubicacions de les estacions fixes i la resta d'ubicacions desplegades per tota la ciutat; el que demostra que la diferència radica en la ubicació mostrejada i no en el sistema de mesurament utilitzat”.
D'aquesta manera, el professor universitari va explicar que “en les ubicacions de les estacions actuals de la Xarxa de Vigilància no se superen els valors límit de la qualitat de l'aire, no significa que la ciutadania que viu i treballa en la resta d'ubicacions no estiga respirant aire amb una contaminació per damunt dels valors límit establits tant per la normativa vigent a nivell europeu i nacional, com per les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut”.
El PP llança dubtes sobre l'estudi
Davant aquesta contundent intervenció, el regidor de Mobilitat, Jesús Carbonell, es va limitar a llançar dubtes sobre l'estudi en comentar que hi ha coses que no li quadren: “Els propis investigadors van lamentar la utilització política dels seus estudis perquè no tenen per objectiu el disseny d'una zona de baixes emissions i per aquest motiu els seus paràmetres no és la contemplada en la normativa de ZBE”.
L'edil va afegir que “eixe estudi calcula les emissions contaminants mitjançant diversos mètodes, però ha oblidat afegir que les espires electromagnètiques repartides per la ciutat va utilitzar la matriu origen destine del Pla de Mobilitat de 2017, és a dir, antiga, quan a l'Ajuntament tenim la de 2022”.
Al mateix temps, segons va comentar Carbonell, “la dosimetria passiva, segons van dir els propis investigadors, és un mètode complementari perquè no té la resolució temporal adequada, a pesar que com diu el senyor Oliver es pot extrapolar perquè el marge d'error és xicotet. No és el mecanisme que contempla la normativa” i va afegir que no coneixen “els calibratges als quals estan sotmesos els instruments utilitzats en l'estudi del senyor Oliver”.
Crítiques de Compromís i el PSPV
El regidor de Cormpromís, Giuseppe Grezzi, va comentar que lamenten que “el PP i Vox pretenguen sabotejar i deixar sense cap efecte positiu per a les veïnes i veïns de València una eina tan important com la Zona de Baixes Emissions, l'objectiu de les quals, del qual no podran escapar i hauran de justificar, és millorar la qualitat de l'aire a la ciutat”.
Segons Grezzi, que el Govern municipal siga “negacionista” i que renuncie “a reduir les emissions de COâ‚‚ per a pal·liar els efectes del canvi climàtic, incomplint tots els acords internacionals com el Pacte d'Alcaldes Europeus, les Missions per a ser climàticament neutres 2030 i els compromisos de la Capitalitat Verda Europea 2024, és una vertadera tragèdia”.
La regidora del PSPV María Pérez va comentar que l'estudi de l'UPV “completa les ubicacions amb el conjunt de la ciutat”. “El problema és la ubicació on es mesura. Ací estan les dades per a completar els mesuraments. La moció -del govern- no hauria d'anar de si hi ha contaminació o no sinó de com aplicar la ZBE i conjugar la millora de la qualitat de l'aire amb la realitat del parc mòbil de la ciutat”, va dir.