Els anys de la dictadura van suposar temps de silenci i d’oblit. Les autoritats van fer grans esforços per imposar una narrativa de postguerra en termes “nacionals” sobre la qual poder reconstruir un país esquinçat. L’Espanya de la dictadura va ser una societat de quarter, cimentada sobre una disciplina castrense de submissió i silenci temorosos. En aquest context no és gens estrany que en llocs com la província de Castelló, en què els exèrcits franquistes havien patit una de les derrotes més importants i més desconegudes, s’hi imposara l’oblit per força durant dècades.
Poca gent sap avui dia que en la província de Castelló va arribar a haver-hi fins a dotze camps de concentració del règim; més de quaranta en total repartits per tota la Comunitat Valenciana. Tal com documenta el periodista Carlos Hernández de Miguel –en el llibre Los campos de concentración de Franco (Ediciones B)–, llocs com la Plana, Sogorb o la Vall d’Uixó, es van convertir en presons improvisades per a centenars de milers de presoners republicans.
Amb les eleccions municipals del 26 de maig a tocar, el color del futur Ajuntament de Castelló és encara incert. La recuperació i la consolidació de les denominades polítiques de la memòria han sigut un dels punts a què els partits del Pacte del Grau han dedicat més esforços. Siga mitjançant l’eliminació dels nombrosos monuments que actualment encara exalten el franquisme o mitjançant l’obertura de les fosses comunes de Castelló, els últims anys del govern del Grau han comportat un salt qualitatiu pel que fa al compliment de la Llei de Memòria Històrica.
Aprofundint en la tasca de recuperació de la memòria, la Regidoria de Cultura de Castelló, amb Verònica Ruíz al capdavant, ha programat l’espectacle de narració oral “Abans es veia la mar”. L’esdeveniment està destinat a persones més grans de tretze anys i constarà de vuit trobades –4 i 18 de maig; 6, 11 i 15 de juny; 2 de juliol; 5 de setembre i 15 d’octubre– en el recentment recuperat refugi antiaeri de Tetuan, al llarg de les quals es relatarà diferents vivències dels castellonencs durant el conflicte.
Cada sessió suposarà una experiència que, al llarg de cinquanta minuts, situarà els espectadors en la pell dels que van haver de patir la por, la mort i la fam de la guerra i, especialment, de la nit del 23 de març de 1937, en què la ciutat va ser bombardejada. Per a organitzar els actes s’ha disposat de l’assessorament del Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, fortament compromés amb la lluita contra l’oblit.