Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El 80% de los españoles pide medidas más estrictas para regular los pisos turísticos
Bonanza económica, crisis de la sanidad y envejecimiento incrementan las bajas
OPINIÓN | 'Siempre nos quedará París', por Antón Losada

Més estudiants que veïns: la pressió de les residències de la universitat privada tensa el mercat de l’habitatge a Alfara

Imagen de archivo de unas jornadas de bienvenida de la Universidad CEU - Cardenal Herrera, en Alfara del Patriarca (València)

Laura Martínez

0

Els municipis de l’àrea metropolitana de València estan asfixiats. L’augment de la població i l’escassetat d’habitatge traslladen la tensió de l’urbs, que expulsa la població que no pot accedir als preus desorbitats, als nuclis urbans més menuts i allunyats. En el municipi d’Alfara del Patriarca, a l’Horta Nord, amb 3.500 habitants, pateixen tanta pressió com alguns districtes de la capital. A més de rebre població que no pot pagar un habitatge en grans nuclis urbans, se suma un element extra: la universitat privada CEU-Cardenal Herrera, situada als afores del terme municipal, que ja té el doble d’alumnes que d’habitants el poble.

L’aposta per la internacionalització del centre d’estudis ha incrementat la pressió urbanística al poble, un municipi menut de tot just dos quilòmetres de terme envoltat d’horta valenciana, especialment protegida. Segons les seues dades, el CEU tenia un miler d’alumnes estrangers el 2022, una xifra que, segons fonts municipals, ha augmentat en els últims anys. Els estudiants s’allotgen en el municipi, que ja té sis residències i en té dues més en construcció, a més de les habilitades en localitats veïnes. Els problemes de convivència –especialment vinculats al soroll i les festes– i la saturació van portar l’Ajuntament, del PSPV, a suspendre les llicències per a edificis residencials en el barri antic fa dos anys, i ara estudien estendre aquesta limitació a tot el terme municipal o reservar una zona concreta perquè les residències no exercisquen pressió sobre els preus.

Les residències ofereixen habitacions per més de 700 euros mensuals i superen els mil euros en molts casos, un import que porta els que no poden permetre’s aquesta quantitat als pisos de lloguer temporal, que al seu torn s’han encarit, i així successivament. En els cercadors immobiliaris no figura un habitatge de lloguer per menys de 700 euros al mes, en cas de tindre una sola habitació, i la major part es promocionen com a pisos per a alumnes del CEU. La universitat no té projecte de residència pròpia, apunten els veïns.

Alfara a penes té una trentena d’habitatges disponibles, entre promocions d’obra nova, compra de segona mà i lloguer, amb un preu per metre quadrat com el d’alguns districtes de la ciutat. A aquesta tensió se sumarà, en el mitjà termini, la que puga provocar la instal·lació d’una planta de material mèdic de la multinacional Edwards Lifesciences, que se situarà en la confrontant Montcada.

El municipi ha sol·licitat l’adhesió al Pla Viu de la Generalitat Valenciana i reclama actuacions en habitatge, segons explica el regidor d’urbanisme, Julio Berga. En sòl públic a penes hi ha un parell de solars, un dels quals al costat del CEU, on podrien edificar-se entre 50 i 60 habitatges, però necessiten la col·laboració de l’Administració autonòmica i estatal. El regidor afig que la fàbrica, que reben amb els braços oberts, també necessitarà una millora del transport públic i de les connexions amb la ciutat.

El risc de saturació del municipi és palés. Davant això, Berga explica que han prohibit la reconversió de baixos comercials en habitatge d’ús temporal perquè els veïns no es queden sense comerç, i han restringit els usos residencials terciaris. Però insisteix: “Sense el suport de la Generalitat o del ministeri, no podem fer res, no podem accedir a ajudes tan grans”, en referència als fons europeus.  

Etiquetas
stats