La cita de Salomé Pradas amb la jutgessa de la DANA: protestes de víctimes, entrada davant les teles i la jugada dels xats d’Argüeso

Una protesta convocada per associacions de víctimes de la DANA, una gossada de càmeres de televisió, micros i fotògrafs i un insòlit informe pericial. És l’escenari que dona la benvinguda a l’exconsellera Salomé Pradas divendres a la Ciutat de la Justícia de València, on està citada a declarar, com a investigada, pel presumpte delicte d’homicidi imprudent, davant la jutgessa instructora de la causa de la DANA, la magistrada Nuria Ruiz Tobarra. 

Pradas, lletrada en exercici, coneix les característiques d’aquesta mena d’esdeveniments (el mal tràngol de l’entrada davant les cambres, l’expectació i els clàssics espontanis que fan algun xiscle), encara que mai ho havia viscut en primera persona. L’exconsellera del Govern de Carlos Mazón viu un estat anímic delicat i assegura que la seua intenció és contar la “veritat” del que va esdevindre el 29 d’octubre passat, dia de la catastròfica barrancada. 

La seua defensa, que exerceix l’exmagistrat Eduardo de Urbano, ha qüestionat que l’àmbit penal siga l’adequat per a aquesta causa, encara que ha mantingut un perfil més aïna seriós en comparació amb l’ex-secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, l’altre investigat en el procediment. 

Argüeso també és advocat, encara que no exercent (està col·legiat a Lucena, el col·legi més barat d’Espanya) i a penes dos dies abans de la seua citació ha aportat un informe pericial que ha deixat perplexos nombrosos actors de la causa. 

Si bé la defensa va recórrer contra la seua imputació, a l’espera de la decisió de la secció segona de l’Audiència Provincial de València, Argüeso ha aportat, sense pensar-s’ho dues vegades, un informe pericial que detalla algunes (no totes) de les comunicacions del seu telèfon mòbil personal, especialment els dies 28, 29 i 30 d’octubre. 

A pesar que la jutgessa havia decidit denegar a l’acusació popular que ho havia sol·licitat les diligències relatives a les telefonades dels dos investigats el dia de la DANA, escudant-se en el dret constitucional al secret de les comunicacions, però deixant la porta oberta que ho feren voluntàriament, l’informe pericial de l’informàtic forense Juan Martos Luque ha ventilat algunes claus de la cronologia de la calamitosa gestió del Consell de Mazón. 

El que havia de ser una reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) convocada amb bastant antelació –almenys, així es va fer en la DANA del 2019 al Baix Segura– no va ser més que una sèrie d’intercanvis de WhatsApp a mesura que s’acostava un desastre que, tràgicament, va acabar cobrant-se la vida de 227 ciutadans (una altra víctima va morir dies després per no haver pogut rebre el seu tractament per a la leucèmia que patia). 

En els WhatsApp d’Argüeso apareix de tot: certes reticències la vespra de la DANA cap al tancament d’alguns col·legis, moviments cames ajudeu-me de l’equip d’Emergències de Mazón i tota una vicepresidenta de l’executiu autonòmic que, davant l’avís a les 14.44 del 29 d’octubre que, a Carlet, “els barrancs estan a punt de col·lapsar”, respon: “Collins. Si necessites res, ens ho dius”. I una directora general, Beatriz Simón, que a les 23.28, quan la ciutadania estava amb l’aigua al coll, reconeix que “el 112 està col·lapsat”.

Els WhatsApp d’Argüeso esguiten de ple el Consell “dels millors” de Carlos Mazón, aquest aforat que assegurava que el 112 funcionava perfectament. I, a més, fiquen una certa pressió a Salomé Pradas perquè ensenye les seues comunicacions del dia de la DANA, cosa que qualsevol advocat amb dos dits de cervell descartaria sense dubtar-ho, més encara en una fase tan primigènia de la instrucció. 

L’informe pericial d’Argüeso no té res a veure amb una estratègia de defensa jurídica, més aïna amb un rescabalament tardà pels rumors que van córrer els primers dies de la catàstrofe sobre el seu paper. La seua defensa ja va dir que considera que va actuar en la DANA “amb diligència encomiable”. 

No obstant això, l’important és el que diguen Pradas i Argüeso dins de la Sala Tirant de la Ciutat de la Justícia, l’ampli espai reservat per a les declaracions de divendres i destinat normalment a macrojudicis. La resta són focs artificials i ximpleries diverses.

L’oposició ha implorat aquesta setmana a Pradas que descobrisca el pastís (descobrir un cas escandalós que un altre o altres tenien interés a mantindre secret, segons el diccionari). És poc probable. Ja ho va dir la seua defensa –amb tot detall– en un recurs contra la seua imputació el 24 de març passat. Si Pradas dispara, en tot cas, no serà cap amunt. Serà cap als costats (la resta de les administracions que, per cert, ni tan sols detenien el comandament únic) i cap avall (els tècnics).