Entre cinc i sis famílies romanen en diversos habitatges d’un edifici de nova construcció a la Gran Via de Castelló des que van ocupar l’immoble el 31 de desembre passat. La PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) dóna suport a l’ocupació i començarà a negociar amb els propietaris de la construcció a partir del dimarts 5 de gener. Els nous veïns van donar avís ahir al col·lectiu antidesnonaments després que, asseguren, la Policia Nacional va intentar desallotjar-los la vesprada del dilluns.
Segons el relat dels habitants “ocupes”, una furgoneta de la Policia Nacional va aparcar a la porta de l’immoble i un grup d’uns cinc agents van accedir a l’interior. Va haver-hi “colps i sorolls” en l’escala, i tots els veïns es van agrupar en un pis de la sisena planta. Expliquen que la Policia va rebentar les portes d’uns quants habitatges i van arrancar els papers que la PAH hi havia apegat, en què s’explicava que l’habitatge estava ocupat i que es procediria a negociar amb els propietaris.
Sempre segons el relat dels veïns, els agents van intentar també forçar la porta del pis en què estaven tots reunits. La Policia va desistir de forçar la porta quan des de l’interior els van informar que hi havia persones dins i que vivien allí. Els veïns expliquen que els agents van afirmar que tenien una ordre judicial i també que estaven en companyia del propietari, però els ocupants de l’habitatge els van denegar el pas igualment.
Matalafs i precarietat en els subministraments
Persones que han ocupat un habitatge buit a Castelló, que no volen mostrar la cara. Al seu costat, activistes de la PAH que els donen suport. ELDIARIOCV / CASTELLÓ
La nit d’ahir, els veïns continuaven agrupats en la sisena planta. El pis tenia els marcs de la porta desclavats, en part perquè la porta era blindada i va caldre desmuntar-la per a poder entrar-hi, i en part –van dir– perquè la Policia va intentar entrar-hi abans de sentir les veus des de l’interior. Disposen de llum elèctrica, però no hi ha aigua corrent. En les estances hi ha matalafs en què els veïns descansaven. L’objectiu era arribar fins al 8 de gener, quan la PAH tenia previst fer pública l’ocupació i començar oficialment a negociar amb els propietaris i l’Ajuntament per a buscar una solució definitiva per a aquestes persones.
Entre ells hi ha famílies amb xiquets. És el cas dels dos membres d’una parella –que van preferir romandre en l’anonimat– amb un xiquet de deu mesos i un altre de dos anys que encara no estaven amb ells, perquè volien “esperar que hi haja llum i aigua, i que la situació s’haja calmat”. Van narrar que l’únic ingrés de la família són la pensió d’orfandat d’ella i les faenes ocasionals i “en negre” d’ell, que “donen per a menjar, però no per a un lloguer”, van explicar. El seu últim habitatge també va ser fruit d’una ocupació, i en aquella ocasió van ser desallotjats per la Policia.
Una altra de les “ocupes” va explicar que s’ha vist obligada a prendre la decisió d’entrar en un pis buit després de perdre sa casa per un desnonament: “La lletra va apujar molt, i em va sobrevenir una minusvalidesa per la qual em paguen 300 euros de pensió”. El seu marit està desocupat. Tenen dues filles. Segons la psicòloga de la PAH de Castelló, la història d’aquesta dona és la més comuna entre els “ocupes”: famílies abocades a la marginació després de perdre la faena i, per tant, convertir-se en morosos i desnonats del seu habitatge habitual. La psicòloga va afegir que la situació està provocant una “ansietat extrema i problemes psicològics i físics” en aquestes persones.
Vigilància per torns
Uns quants membres de la PAH vigilaven la nit del dilluns l’entrada de l’immoble per evitar una actuació policial. Van desplegar una pancarta en la façana en què es podia llegir “obra social PAH”. Una de les portaveus del col·lectiu, María Jesús Garrido, va explicar que l’edifici estava deshabitat des de fa almenys quatre anys, i que el van triar per les seues característiques favorables per a l’ocupació: la situació als afores de la ciutat i sense cap altre immoble davant. Quant a la propietat, Garrido va afirmar que una immobiliària gestiona l’edifici, tot i que encara no saben amb seguretat qui n’és el propietari.
Iñaki Vallejo, advocat de la PAH i regidor de Castelló en Moviment, va explicar que el col·lectiu antidesnonaments no defensa les ocupacions, però els dóna suport una vegada que es produeixen perquè són “un gest de pressió” cap a l’equip de govern municipal i les entitats financeres. “Segons els bancs, hi ha ja 300 habitatges per a lloguer social a disposició de l’Ajuntament, però encara no hem vist les claus ni els pisos”, es va queixar. Dos regidors més de Castelló en Moviment, Paz Beltrán i Xavier del Señor, van estar també donant suport als veïns la nit del dilluns.
Negociació per a una solució definitiva
Vallejo va explicar que, des del punt de vista legal, les persones que des del 31 de desembre habiten els pisos no són “ocupes”. Va narrar que és una altra persona la que s’encarrega de localitzar l’edifici buit, d’obrir les portes, connectar els subministraments i canviar els panys. Després, proporciona la clau a famílies sense llar, moltes vegades a canvi de diners. Una vegada que els nous habitants estan dins de la casa, ni la Policia ni els propietaris poden forçar l’entrada si no demostren en un jutjat que aqueixes persones no estan allí de manera legítima.
Ara la PAH confirmarà qui són els propietaris de l’immoble i començaran una negociació. Ofereixen l’eixida d’aquestes persones dels pisos ocupats, sempre que tinguen garantit l’accés a un altre habitatge amb un lloguer assequible. El dimarts al migdia el col·lectiu antidesnonaments donarà una roda de premsa per a ampliar informació.