Estem vivint un any tràgic en el que a morts de banyistes es refereix. Amb els dos últims ofegats, registrats aquest dimecres en la localitat alacantina de Guardamar del Segura i els quatre del cap de setmana passat -a Sueca, València, Torrevella i Xàvia-, ja són 37 les persones que han mort a la Comunitat Valenciana entre l'1 de gener i el 20 de juliol en espais aquàtics (platges i piscines). Aquesta quantitat equival a un terç del total de les víctimes mortals per accident de trànsit a la Comunitat Valenciana en tot 2016 (116).
Aquesta xifra suposa aproximadament el 13% de les morts registrades a Espanya per aquesta causa i tan sols Andalusia (45), Canàries (38) i Galícia (38) han registrat més morts per ofegament en aquest mateix període, segons es desprèn de l'Informe Nacional de Ahogamientos elaborat per la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme que va ser presentat el passat 18 de juliol.
Segons aquest document, el perfil de les víctimes -catorze més que en el mateix període de 2016 i 22 més que en 2015- correspon la majoria a homes (81%), de nacionalitat espanyola (67%), d'entre 65 i 74 anys (32,3%) i que van morir en la platja (61%).
La principal causa, les imprudències
Com reconeixen des de Creu Roja -aquesta organització és responsable del servei de salvament i socorrisme en més de 60 quilòmetres de platja només en la província de València-, la principal causa d'aquests ofegaments són les imprudències dels propis banyistes: “Gran part d'aquests successos es produeix en zones no vigilades, fora d'horari o perquè els usuaris no han respectat la senyalització (banderes) o els advertiments dels socorristes”.
En aquest sentit, Pedro Redón, vicepresident de Creu Roja en la província de València, destaca la importància de la prevenció i que es respecten les recomanacions, tant del personal responsable de salvament i socorrisme com de les banderes: “Açò és com en el codi de circulació, si ens saltem un semàfor en roig correm un gran risc de tenir un accident. Doncs ací és el mateix, si ens banyem amb bandera roja el perill que ens ofeguem és major”.
No obstant açò, Redón no vol ser alarmista: “Si comparem la quantitat de gent que cada dia tenim en les platges, tampoc podem considerar que el percentatge siga especialment significatiu”.