El recurs del Govern no paralitza l'aplicació de la llei valenciana contra la pobresa energètica
El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs presentat pel consell de ministres contra la llei per a pal·liar i reduir la pobresa energètica (electricitat, aigua i gas) a la Comunitat Valenciana, segons la providència feta pública aquest matí. La norma no quedarà paralitzada i es podrà seguir aplicant fins a la sentència al no haver-se demanat la suspensió cautelar com si que s'ha fet amb una norma similar impulsada a Catalunya.
El TC ha traslladat al Congrés dels Diputats i al Senat, així com a la Generalitat valenciana i a les Corts Valencianes, a fi de que, en el termini de quinze dies, puguen personar-se en el procés i formular les al·legacions que consideren convenients.
L'article recorregut dóna la competència al Govern valencià per a declarar les llars vulnerables a proposta de l'alcalde i amb un informe dels serveis socials. La norma també obliga l'empresa comercialitzadora que vulga tallar el subministrament per raons d'impagament “a comunicar aquesta circumstància als serveis socials municipals perquè estudien la situació de la llar en risc de situació de pobresa energètica, de manera prèvia al fet que s'efectue algun tipus de restricció o interrupció en el subministrament”.
El recurs que presentà el Govern del PP s'empara en la sentència del Tribunal Constitucional 62/2016 que conclou que “la preferència de la competència estatal en matèria de bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica i les bases del règim miner i energètic reserven a l'Estat la competència exclusiva en matèria de bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica i les bases del règim miner i energètic, respectivament”.
Segons les mateixes fonts, “la llei autonòmica, en el seu article 3, estableix un procediment que contradiu els terminis previstos en la normativa estatal per al tall de subministrament”. A més, apunten, “incideix sobre el règim econòmic del sistema energètic en mantenir el subministrament sense retribució del subministrador, i regular els terminis d'aplicació, les comunicacions a realitzar abans del tall de subministrament, els consumidors als quals no se'ls podrà tallar el subministrament, etcètera, en termes diferents als establits per la normativa estatal bàsica en matèria d'energia (electricitat i gas), i no així en relació amb el subministrament d'aigua, que no es veu afectat per la impugnació”.