Les acadèmies han sigut tradicionalment àmbits molt masculinitzats. Però l’organisme normatiu del valencià comença a ser paritari. El ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, una de les institucions de l’autogovern recollides en l’Estatut d’Autonomia, ha elegit divendres set noves representants de les 14 presentades per a complir la Llei d’igualtat, que inclou la paritat en les institucions estatutàries valencianes.
Rosa Agost, Àngels Gregori, Maria Josep Marín, Sandra Montserrat, Maria Àngels Francés, Carme Manuel Cuenca i Vicenta Tasa són les noves acadèmiques que s’incorporaran en breu a les seues funcions. El ple ha necessitat tres votacions fins a aconseguir elegir les set acadèmiques, atés que necessita majoria absoluta per a l’elecció. Agost, Gregori, Marín i Montserrat han aconseguit el suport majoritari en la primera ronda.
La institució obri “un nou cicle” en què les dones passen de ser-ne quatre a deu i els homes seran onze. El sorteig que va decidir qui abandonava l’òrgan normatiu es va celebrar el 4 de desembre passat i suposa que el 15 de juny eixiran de l’òrgan Antoni Ferrando, president de la Secció de Lexicografia i Gramàtica; Emili Casanova, president de la Secció d’Onomàstica; Albert Hauf i Lluís Meseguer, de la Secció de Documentació i Literatura; Maria Isabel Guardiola, de Terminologia i Assesorament; i Honorat Ros i Eduard Mira, tots dos en la de Foment del Valencià.
“L’AVL ja fa 20 anys que treballa i cal continuar treballant i no parar-nos”, ha expressat Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia. En aquest sentit, ha defensat que l’AVL aspira a ser un “referent no sols per als intel·lectuals, sinó per a la gent del carrer. Per això des de gramàtica i diccionaris a còmics, tot ens interessa”, ha assegurat.
Rosa Agost és professora titular de la Universitat Jaume I i imparteix la docència en el camp de la Traducció i la Interpretació. En l’àmbit de la investigació s’ha centrat principalment en la traducció audiovisual, la teoria i la metodologia de la traducció i la variació lingüística.
Àngels Gregori, doctora en Didàctiques Específiques per la Universitat de València, destaca en l’àmbit de la investigació sobre les geografies literàries. Actualment dirigeix la Fundació Francisco Brines, és presidenta de l’Organisme per a la Projecció Internacional de la Literatura (PEN) i és considerada una de les millors escriptores de poesia.
Maria Josep Marín és professora titular de Filologia Catalana a la Universitat de València i en l’actualitat s’ocupa de la gestió de la Secretaria del Departament. Així mateix, és membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Sandra Montserrat, professora de la Universitat d’Alacant, és doctora en Filologia Catalana, membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i forma part de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Maria Àngels Francés és doctora en Filologia Catalana i actualment és professora titular a la Universitat d’Alacant, on imparteix docència de matèries lingüístiques, literàries i didàctiques. En l’actualitat és comissària de l’Escriptora de l’Any, Carmelina Sánchez-Cutillas.
Carme Manuel Cuenca és catedràtica de filologia anglesa, especialitzada en literatura nord-americana a la Universitat de València. Com a investigadora ha dirigit tesis i projectes d’investigació en anglés, castellà i valencià, molts dels quals sobre temàtica intercultural.
Vicenta Tasa, doctora en Dret, és professora de dret constitucional i ciència política a la Universitat de València. Igualment, ha sigut codirectora de la Càtedra de Drets Lingüístics i assessora en aquest mateix camp del rectorat de la UV.