Els col•legis fets per Ciegsa són un 36% més cars que els de la Generalitat

Voro Maroto

València —

Les obres fetes per l’empresa pública creada pel PP per a construir col·legis són un 36% més cares que les executades directament per la Generalitat. Aquesta és una de les conclusions de l’informe provisional dels auditors de l’Administració valenciana sobre Ciegsa, que detalla nombroses anomalies en una empresa que ha costat 2.800 milions al contribuent entre els anys 2001 i 2014.

El PSPV-PSOE ha denunciat sobrecostos de més del 60% en Ciegsa, preteses irregularitats que el conseller d’Educació, Vicent Marzà, de Compromís, denunciarà davant de la Fiscalia. Aquestes són les conclusions principals de l’informe de la Intervenció General de la Generalitat.

  1. Ineficient. Ciegsa, creada, sobre el paper, per a agilitzar i estalviar en la construcció de col·legis, ha resultat un fiasco. Els tècnics de la Conselleria d’Infraestructures (ara, Territori i Habitatge) asseguren que el cost per metre quadrat és sempre més car si es comparen els resultats de les escoles construïdes per Ciegsa amb les fetes directament per la Conselleria d’Educació: un 36% després de la liquidació del contracte, un 23% després de l’adjudicació i un 16% per licitació. 

Més enllà dels números, l’informe dels arquitectes és clar: “Els encàrrecs fets a Ciegsa no garanteixen, o, de vegades, disminueixen l’eficiència i l’economia que l’Administració ha de buscar en totes les seues actuacions”.

  1. Descontrol. “La Conselleria no comprova la documentació suport que serveix de base a Ciegsa per a facturar, per la qual cosa que no fa cap control sobre el cost real de l’encàrrec”.

Sense supervisió. “S’assumeix el deute de factures corresponents a obres sobre les quals no hi ha hagut una comprovació material sobre l’execució correcta de l’encàrrec”. “Els distints encàrrecs efectuats per la Conselleria han tingut una falta de control manifesta i un buidament de competències”… “La Conselleria limita les seues funcions a determinar el programa de necessitats i a la fitxa tècnica del centre, i també acudir a la visita prèvia a la recepció (i no en tots els casos) i a l’acte posterior de recepció i posada a disposició dels centres a la Conselleria una vegada acabats”.

Assumpció de tasques impròpies. Ciegsa ha gestionat 250 milions en equipament escolar a pesar que la “Conselleria disposa de personal assignat” per a la tasca, tal com es fa ara.

Barracons eterns… sense justificació. Ciegsa ha gastat 92 milions en barracons (“aules prefabricades”, en l’argot dels tècnics) mitjançant encàrrecs fets, moltes vegades, mitjançant un “procediment negociat sense publicitat per urgència imperiosa sense que s’haja justificat”. L’informe és contundent: “No hi ha motius de raonabilitat per a entendre que s’estan posant els mitjans necessaris perquè els alumnes romanguen en instal·lacions provisionals el temps mínim estrictament necessari”.

Adjudicacions sota sospita: Es “liciten col·legis aprovats en lots, restringint així la competència entre empreses”; es permet l’“admissió d’ofertes a l’alça” i, contra l’opinió dels tècnics, es decideix la “limitació d’ofertes a la baixa”. L’informe destaca, com en el cas dels barracons, que les adjudicacions es feien mitjançant “abús en el recurs al procediment negociat sense publicitat”, que restringeix la competència i pot facilitar el nepotisme en les adjudicacions. A més, es denuncien “alteracions de les condicions essencials de la licitació”.

Una empresa afonada pels sobrecostos… i el deute. Sempre segons l’informe, l’empresa, ara en liquidació, ha costat 2.826 milions. D’aquests, gairebé 2.000 han estat deute, que ha generat despeses de 400 milions en interessos. La Generalitat ja va assumir 1.700 milions el 2013. I encara ha de costejar-ne 216 més.