El conegut com a ‘model Alzira’, la concessió a empreses privades de la sanitat pública, ha facturat més de 7.500 milions d’euros a la Generalitat Valenciana des de l’any 2003 fins al 2018. Aquesta quantitat és equivalent a la meitat de tot el pressupost anual de l’últim exercici del PP en el Consell.
La beneficiària principal d’aquesta fórmula ha sigut Ribera Salud, creada per a aquest fi el 1997 per persones pròximes al PP i controlada en l’actualitat pel Banc Sabadell i la multinacional Centene Corp. Des que es va fundar, Ribera Salut ha gestionat les àrees sanitàries d’Alzira (fins al 2018) i de Manises (fins al 2012), i en l’actualitat controla Torrevella, Elx i Dénia (aquesta última amb l’asseguradora DKV). L’altra firma que opera en la Comunitat Valenciana és Sanitas (àrea de Manises).
Eduardo Zaplana va ser l’impulsor d’un model de privatització sanitària ben polèmic que va desenvolupar Francisco Camps i que després van copiar altres comunitats, com la madrilenya. A la Comunitat Valenciana, prop d’un milió de persones han arribat a estar gestionades per aquesta fórmula de pagament capitatiu (per nombre de pacients), a què se suma el pagament per processos, si bé el març del 2018 va finalitzar el contracte de Ribera Salud a Alzira i per decisió del Govern del Botànic (PSPV i Compromís amb suport de Podem) va tornar a ser pública.
Un dels reptes que es va fixar el Govern valencià el 2015 amb la consellera Carmen Montón al capdavant va ser la reversió d’aquests serveis i el canvi de model sanitari. L’actual legislatura s’ha caracteritzat per un xoc frontal de les empreses privades que han defensat el seu model de negoci. De fet, encara estan pendent de resolució i judicialitzades una gran part de les liquidacions.
A les quantitats acumulades per les empreses del model Alzira cal sumar les d’altres serveis privatitzats, com l’Institut Valencià d’Oncologia (IVO), les ressonàncies magnètiques, els plans de xoc o el transport sanitari. 1.000 milions a l’any, xifra que representa un de cada 6 euros de la Conselleria de Sanitat.
Aquestes dades formen part del treball que publicarà la Institució Alfons el Magnànim en les pròximes setmanes i que ha dut a terme el periodista Sergi Castillo Prats, autor dels llibres Tierra de saqueo, la trama valenciana de Gürtel i Yonquis del dinero. Las 10 grandes historias de la corrupción valenciana (Lectio Ediciones, 2014/2015) i col·laborador de diversos mitjans de comunicació. La batalla per la sanitat valenciana serà el quart volum de la col·lecció Periodisme del Magnànim, treball seleccionat per la II Beca de Periodisme d’Investigació Josep Torrent convocada per la Unió de Periodistes Valencians.
El treball inclou el testimoniatge de l’exconsellera i exministra Carmen Montón i el de portaveus de les plataformes en defensa de la sanitat pública i els sindicats, així com la versió oficial del PP valencià i d’alguns dels principals responsables empresarials beneficiats per les privatitzacions. Aquest és el cas del conseller delegat de Ribera Salud, Alberto de Rosa, o del director gerent de l’IVO, Manuel Llombart, que al seu torn va ser l’últim conseller de Sanitat de l’etapa del Partit Popular.
El llibre analitza la gestió en aquest àmbit durant l’etapa del PP en la Generalitat (1995-2015). “El període investigat s’ha caracteritzat per la corrupció sistèmica en tots els estaments de l’Administració autonòmica valenciana”, assenyala l’autor en la introducció. “No és casual que 5 dels 8 consellers de Sanitat i 3 dels 4 presidents autonòmics estiguen immersos en escàndols de corrupció. Els empresaris sanitaris han tret fons a paradisos fiscals i han compartit negocis amb els protagonistes dels casos Gürtel i Taula”.
A més d’esbudellar el model Alzira i la corrupció en la Conselleria de Sanitat, el treball revela qui són “els amos de la sanitat valenciana” i analitza la qüestionada gestió en les ressonàncies magnètiques, el transport sanitari i l’IVO. Finalment, Sergi Castillo hi aborda les dificultats del govern de Ximo Puig per a desmuntar l’entramat creat, les pressions d’aquest lobby tan poderós i els perills que sotgen el futur d’aquest servei públic.