La portada de mañana
Acceder
Peinado multiplica los frentes del ‘caso Begoña’ sin lograr avances significativos
El miedo “sobrenatural” a que el cáncer vuelva: “Sientes que no consigues atraparlo”
OPINIÓN | 'En el límite', por Antón Losada

Els perits del cas Taula xifren en 1,8 milions els diners desviats en la construcció de tres col·legis per l’empresa pública creada pel PP

La Intervenció de la Generalitat en funcions de perit judicial conclou que en la construcció dels col·legis en l’etapa de Máximo Caturla al capdavant de Ciegsa, l’empresa pública de construcció de col·legis creada pel PP, es van desviar diners, a més dels sobrecostos milionaris en què van incórrer les constructores. Només en tres col·legis analitzats, els centres número 4 de Torrevella, Gonzalo Anaya de Xirivella i l’IES nou de la Llosa de Ranes es van pagar de més i sense justificació 1,8 milions d’euros. El Jutjat d’Instrucció número 18 de València investiga si aquests diners es van utilitzar per a l’enriquiment d’una trama corrupta o, fins i tot, per al finançament del PP valencià.

Els perits han detectat nombroses irregularitats en els processos d’adjudicació i construcció dels centres entre el 2004 i el 2008 que van acabar en mans de dues empreses molt conegudes per altres casos de corrupció. Sedesa, vinculada a la família de l’exdirector general de la Policia Juan Cotino, i Cleop, investigada en altres procediments. Els informes ja estan en mans del jutjat a falta que arriben els duts a terme per a tres centres més, el de l’IES Cabanyal, CEIP número 5 de Borriana i el CEIP número 7 de Santa Pola.

L’informe explica que el 2004 Ciegsa va fer una modificació administrativa per la qual el poder de contractació es retirava al consell d’administració i se’l donava a la comissió executiva i al conseller delegat, en aquell temps l’imputat Máximo Caturla, de manera permanent. Així doncs, “després del 22 de desembre de 2004 és el nou conseller delegat qui, unipersonalment, resol les decisions en matèria de contractació de Ciegsa”.

Els dos informes que avaluen els processos administratius dels tres centres revelen que en cap dels casos l’oferta més barata va ser la que va guanyar. Malgrat les baixes del 16% a què obligava la licitació inicial, el cost final era molt superior al de licitació i al d’adjudicació. En el cas de Torrevella, per exemple, l’import d’adjudicació va ser de 7.155.097 euros, mentre que l’import total de l’obra va ser de 9.730.405 euros (més de 2,5 milions més). Els perits reconeixen que alguns sobrecostos van ser necessaris, però que en aquesta obra fins a 888.383 euros no s’havien d’haver pagat a la contractista.

A Xirivella i la Llosa de Ranes, projectes que es van adjudicar en el mateix lot, el cost final de les obres van superar els 13 milions d’euros tot i que el preu de licitació va ser de 10,8 milions. D’aquest muntant, més de 930.000 euros no s’havien d’haver pagat, perquè estaven sense justificació i possible contrastació. Un exemple d’aquests pagaments injustificats s’expliquen en l’informe en un quadre en què es va reflectir que es van pagar 70 palmeres i n’hi van arribar 31; es van abonar 68 bancs de formigó i se n’hi van col·locar 38 de metàl·lics o es van gastar diners en 750 taquilles i se n’hi van col·locar 632.

A Torrevella, els perits conclouen que hi hagué nombroses irregularitats en el procés de contractació i que el modificat d’obra s’havia d’haver tret a concurs. Un contracte complementari que va superar els 750.000 euros.

Aquests informes s’afigen al recent informe de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil que s’ha aportat a la causa i que podria donar el suport definitiu al cas que està investigant adjudicacions del 2004 al 2008. L’empresa pública Ciegsa de construcció de col·legis va acabar amb un deute de 1.200 milions que ha acabat assumint la Generalitat.