Els creixents problemes emocionals, que s’han accentuat amb la pandèmia i s’acarnissen amb la població més jove, s’han quedat en l’agenda política valenciana. L’executiu autonòmic ultima la redacció del pla de salut mental, una estratègia a uns quants anys vista per a reorganitzar el sistema assistencial i incidir en la prevenció dels problemes des de la infància i l’adolescència, en què s’estima que apareixen el 70% dels trastorns.
El pla, dissenyat arran de la convenció ciutadana celebrada entre març i abril, ha fixat com a “prioritat” l’atenció a la població jove, amb actuacions en centres educatius i, especialment, el reforç de personal i infraestructures. “Els joves necessiten els ancoratges i l’atmosfera adequada que els donen els recursos de salut mental per a desenvolupar els seus projectes de vida”, va apuntar el president de la Generalitat, Ximo Puig, en una trobada recent amb el comissionat de Presidència per al pla de salut mental, Rafael Tabarés, i diversos participants de la convenció ciutadana.
L’agenda política inclou entre les grans actuacions la creació de quatre hospitals de dia, un centre de crisi, tres equips d’intervenció comunitària i tres equips d’alta complexitat. El comissionat va recalcar en la seua trobada amb els grups parlamentaris que “cal millorar la coordinació de totes les institucions relacionades amb la salut mental” a més de “la necessitat de millorar les nostres ràtios de professionals des del punt de vista multidisciplinari”. La convenció ciutadana, un procés participatiu pioner a escala autonòmica, va posar el focus en l’atenció urgent als problemes de salut mental, reclamant un servei públic similar al 112 per a atendre les emergències.
A la Comunitat Valenciana no hi ha infraestructures específiques per a la infància i l’adolescència, va apuntar el catedràtic de psiquiatria, recalcant la falta de recursos del sistema públic. En aquesta línia s’emmarquen les accions, que arrancaran el 2023 i es desenvoluparan durant quatre anys, amb una inversió anual de 4,6 milions d’euros en recursos humans i infraestructures.
La previsió és crear quatre hospitals de dia, distribuïts per donar cobertura al territori autonòmic, que compten amb quaranta professionals. Cada centre tindrà un equip format per dos psiquiatres, un infermer especialitzat en salut mental, dos psicòlegs clínics, dos treballadors socials, un terapeuta ocupacional, dos educadors socials i una persona per a les faenes d’administració. En paral·lel es crearà un espai d’acolliment per a situacions de crisis, que comptarà amb 16 professionals, deu dels quals educadors socials juntament amb els professionals mèdics.
Quant als recursos humans, es crearan tres equips d’intervenció comunitària amb 12 professionals, que s’incorporaran com a personal estructural de la Conselleria de Sanitat, i tres equips d’alta complexitat amb 15 professionals més. En total, en quatre anys s’incorporaran els 83 professionals, apunten des de l’equip de redacció del pla.
Les recomanacions de la Convenció Ciutadana
El president de la Generalitat, Ximo Puig, i els grups parlamentaris de les Corts Valencianes, van rebre les recomanacions de la convenció ciutadana la setmana passada, una bateria de 280 propostes que van sorgir del procés participatiu celebrat a la primavera i aniran adaptant-se al pla d’acció. Els 70 ciutadans que van treballar en les quatre jornades remarquem la necessitat d’incidir en l’àmbit educatiu, en la prevenció i en la divulgació de la salut mental com a benestar emocional col·lectiu, davant del tabú i la vergonya.
El dirigent autonòmic advoca per treballar en la prevenció en l’àmbit de l’educació. “És bàsic que hi haja recursos i itineraris que donen respostes a les famílies que pateixen la incertesa que signifiquen els problemes de salut mental”, va indicar Puig en la reunió, en què es va comprometre a aplicar les línies que van sorgir de la convenció. Les propostes del pla d’acció, en fase de redacció, hauran d’incorporar-se als últims pressupostos del Govern del Botànic, que començaran a dibuixar-se al setembre.