Mazón es desmarca del pacte amb Feijóo: demanarà a Sánchez fons només per a les comunitats infrafinançades i una quitació

El president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, se saltarà les línies marcades per Alberto Núñez Feijóo en la reunió bilateral amb el president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, divendres. El dirigent valencià portarà a la reunió bilateral amb Pedro Sánchez a la Moncloa un dossier argumentari de 90 pàgines i 56 mesures que condensa el seu programa de legislatura i inclou reclamacions fora de les pactades entre els barons populars fa a penes un mes.

El líder dels populars valencians inclou ara la condonació de part del deute històric de la Comunitat Valenciana entre les exigències a Pedro Sánchez. Més de 22.000 milions d’euros, que, a més, reduirien la factura en interessos que paga la Generalitat. Aquest punt no es va recollir en la cimera liderada per Feijóo, ni en el debat de política general, i contradiu les esmenes que el PP mateix ha presentat a la llei de reforma del sistema de finançament de Compromís, que retiren les mencions a la quitació del deute.

Segons el document, el Govern valencià reclama al Govern central “crear i executar un mecanisme de compensació de deute a causa del finançament”. El text el quantifica en 22.600 milions d’euros, quasi la meitat del que reclamen altres informes d’experts economistes, tot i que explica que part del deute valencià és generat per la insuficiència de recursos del sistema de finançament i que sense la quitació no podrà tornar als mercats financers. L’executiu autonòmic afirma que està en contra de la bilateralitat, però diu que, si es reparteix alguna cosa, també en vol. En concret, diu: “El Consell considera que qualsevol condonació parcial del deute que no vaja acompanyada de la reforma de l’SFA és un pegat que no resol el problema. No obstant això, si es condona deute a alguna autonomia, la Comunitat Valenciana no pot ser menys i reivindicarem el mateix tracte”. També exigeix que aquesta qüestió es tracte en una conferència de presidents i un consell de política fiscal.

L’estimació de quant representa l’infrafinançament relatiu en el deute actual, segons Mazón, “representa un 41,2% de l’endeutament del 2022 (22.698 milions d’euros)”. La xifra s’allunya de l’informe de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), que diu que “l’infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana explica el 75,5% del deute que acumula”, una xifra que es traduiria en 36.550 milions d’euros l’any 2019. Aquest informe sosté que només la reforma del sistema de finançament no resoldria els problemes de les arques valencianes.

El president de la Generalitat Valenciana també se salta els acords amb Génova pel que fa al fons d’anivellament. Aquesta mesura és un recurs transitori que pretén equiparar les comunitats autònomes a la mitjana de l’Estat i compensar els greuges. “Mentre s’escomet la reforma del sistema de finançament autonòmic, el Consell exigeix al Govern d’Espanya l’aplicació immediata d’un fons d’anivellament transitori que garantisca a la Comunitat Valenciana recursos addicionals que li permeten convergir amb el finançament mitjà de les comunitats autònomes de règim comú. El comité d’experts de les Corts ha quantificat aquest fons per a totes les autonomies infrafinançades. En el cas de la Comunitat Valenciana, es xifra en 1.782 milions d’euros de mitjana en els pròxims quatre anys per a arribar la mitjana. Que aquest fons d’anivellament siga una realitat depén només de la voluntat del Govern”.

En el text s’especifica que es parla d’Andalusia, Castella-la Manxa, Múrcia i la Comunitat Valenciana com a comunitats infrafinançades. Es remet a la proposta dels experts en finançament, que estableix diversos nivells de compensació durant quatre anualitats perquè les comunitats autònomes vagen convergint.

El president valencià sempre ha insistit que el PP reconeix les singularitats valencianes, però sobre el paper aquest reconeixement no figura. El document que va eixir de la trobada dels dirigents del PP amb Feijóo diu: “Sol·licitar la creació d’un fons transitori per a pal·liar l’infrafinançament que pateixen totes les comunitats autònomes i les ciutats autònomes. Addicionalment al finançament que actualment es rep, exigim la creació d’un veritable i eficaç fons complementari d’anivellament finançat amb recursos de l’Estat fins que es renove el sistema de finançament, la necessitat del qual qualifiquem d’imperiosa. L’objectiu d’aquest fons no és altre que garantir la igualtat en la prestació de serveis públics”. El líder nacional del PP va vetar la quitació entre les reivindicacions autonòmiques i les qüestions singulars, en línia amb el seu discurs crític amb la negociació de Catalunya. Ni bilateralitat, ni singularitat, ni quitacions.