El PP i Vox anuncien normes per a controlar la televisió pública i l’Agència Antifrau i canviar la Llei de memòria democràtica per una de “concòrdia”

El PP i Vox enceten la seua agenda de legislatura amb la presentació de cinc lleis que afecten l’estructura de l’ensenyament obligatori, la televisió pública, les polítiques de memòria democràtica, la lluita contra el frau i les polítiques de transparència i incompatibilitats. Com si seguiren els cinc punts del preacord de Govern que van segellar Carlos Mazón i el líder de Vox llavors, Carlos Flores Juberías, els partits esmenen la totalitat el corpus legislatiu progressista.

Les normes garanteixen a la coalició de la dreta i la ultradreta el control de la radiotelevisió pública i de l’Agència Antifrau, promulguen una llei que substitueix la memòria democràtica per la “concòrdia” i estableixen canvis en l’ensenyament de la llengua en valencià, amb un sistema similar al de les línies. Els sistemes de majories qualificades passen a la història i els òrgans podran elegir-se per majoria absoluta.

À Punt

Els grups que sustenten el govern plantegen una ofensiva total a la radiotelevisió pública valenciana. La norma, registrada la vesprada de dijous en la cambra, derogarà la llei de 2016, unificarà la Corporació i la Societat, canviarà els òrgans administratius, reduirà el pressupost i augmentarà els continguts en castellà. Els processos de selecció del personal queden paralitzats, segons han apuntat els seus dirigents.

La proposta normativa, que tirarà avant amb la majoria dels conservadors i la ultradreta, canvia el Consell Rector per un Consell d’Administració. Aquest tindrà un president executiu i un director general de la societat. Els consellers seran huit: set elegits per les Corts Valencianes, en què PP i Vox tenen majoria, i un per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que també presideixen els conservadors. Els consellers necessitaran el suport de tres cinquenes parts de la cambra en una primera votació i, si no la superen, serà prou una majoria absoluta.

La nova llei estableix la creació de la societat anònima pública que portarà el nom de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, que serà una fusió de tots dos ens. L’empresa pública estarà adscrita a Presidència de la Generalitat Valenciana. La norma actual quedarà derogada.

Vox ha reconegut que aquesta llei és contrària al seu programa electoral, ja que ells no consideren que la informació siga un servei que haja de prestar-se pels ens públics, però han celebrat la presentació conjunta, en una compareixença amb els portaveus del PP en les Corts. De fet, la formació ultra va amenaçar els treballadors de tancar la cadena pública. Els portaveus han apuntat que buscaran un model més “auster” i que els treballadors se subrogaran a la nova societat.

La coalició de la dreta i la ultradreta ja va intentar una maniobra similar en el debat de pressupostos, a través de l’anomenada llei d’acompanyament. La pressió dels sindicats, agents socials i l’oposició va fer que els populars recularen, com va prometre el president de la Generalitat, Carlos Mazón, en una sessió de control.

Derogació de la Llei de memòria democràtica i nova llei de “Concòrdia”

Els socis de govern derogaran la Llei de memòria democràtica, que consideren partidista, i em presenten una que abasta el període “des del 1931 fins a l’actualitat”. El portaveu de Vox, José María Llanos, el partit del qual és el principal impulsor d’aquesta norma, ha dit que s’investigaria les víctimes “del Front Popular” i ha qüestionat que la República Espanyola del 1931 fora un període democràtic. “Hem considerat que ha de ser des del 1931 perquè s’incloguen, i creiem que sí que n’hi ha, víctimes de la violència revolucionària del Front Popular”, ha dit. La coalició Front Popular es va crear el 1936. Preguntat per aquesta qüestió, ha dit que “parlem d’un sistema polític que uns consideren que va ser una democràcia i altres que va haver-hi moltes mobilitzacions i, per descomptat, va ser un colp a un sistema democràtic. Entenem que es pot incloure. No estem per a donar una classe d’història”. El PP ha evitat subscriure aquesta afirmació, preguntat fins a tres vegades.

La llei té a penes set pàgines i un únic títol, que es limita a “reconéixer totes les víctimes de la violència social, política, del terrorisme o la persecució ideològica i religiosa” de la Comunitat Valenciana en el període esmentat. També fa referència a un “catàleg de vestigis” i a la protecció de documents “conduents i concurrents a les situacions que van portar a adquirir la condició de víctima” en el període investigat, sense més detall.

Educació en valencià

La llei, que porta l’eslògan de la “llibertat educativa”, regularà l’elecció de la llengua en els centres per “posar fi a la imposició del valencià”. S’aplicarà completament en el curs 2025-2026, encara que en el pròxim ja hi haurà mesures en vigor, com la certificació “automàtica” de titulacions de valencià en superar aquesta assignatura. Això implica que els alumnes que aproven l’assignatura en valencià tindran una titulació acreditada que arribarà fins al nivell C1 si superen el batxillerat amb un notable, encara que serà prou un aprovat en la resta dels nivells educatius.

Segons han explicat els síndics del PP i Vox, Miguel Barrachina i José M. Llanos, i el secretari del grup ‘popular’, Juanfran Pérez Llorca, els pares podran triar la llengua en què seran educats els seus fills quan es matriculen per primera vegada, mentre que als que ja estiguen escolaritzats es distribuirà una enquesta telemàtica per a optar entre valencià o castellà. És, en la pràctica, un sistema similar al de les línies en castellà i valencià.

Agència Antifrau

La llei que afecta l’Agència Antifrau és l’única que el PP ha presentat en solitari. La mesura, que modifica l’existent, es planteja en ple procés de renovació de l’organisme que dirigeix Joan Llinares i també afecta el sistema d’elecció: elimina la majoria qualificada i passa a ser una majoria simple.