L’Estat ha pagat a la Generalitat Valenciana la meitat dels fons que hauria d’haver desemborsat per a cobrir el sistema de dependència. Així ho estima un informe de la Sindicatura de Comptes, que examina el sistema entre el 2018 i el 2019 i fa el seguiment de l’informe del Tribunal de Comptes publicat el 2014.
Les conclusions de la Sindicatura indiquen que “el finançament de l’Estat no és suficient, estable ni sostingut, i està molt allunyat del 50% previst en la memòria econòmica d’aprovació inicial de la llei”. En concret, el Govern aporta el 12% dels fons. L’informe considera que el nivell mínim de protecció estatal –que determina els fons per a les autonomies, prestadores del servei– no hauria de calcular-se com indica la norma, sinó sobre la població d’edat superior a 65 anys, un càlcul suspés des del 2012. “Si s’haguera aplicat aquest criteri, la Comunitat Valenciana hauria rebut més finançament estatal durant el període 2008 a 2018 per import de 733,8 milions d’euros, fins a arribar a 1.401,8 milions, la qual cosa suposaria un increment del 109,9% sobre el que realment s’ha rebut”, afirma el text. En el període esmentat, la Comunitat Valenciana ha rebut 668 milions d’euros.
L’organisme valora certes millores en el sistema, però creu que encara està molt lluny de prestar una atenció òptima o equiparable a la d’altres territoris. “Encara que en general s’ha produït un increment dels mitjans humans dedicats a la gestió de la dependència, continuen sent insuficients per a atendre les sol·licituds. L’alta rotació i inestabilitat del personal implica el consum d’una quantitat important de recursos en la formació i afecta negativament l’eficiència i l’eficàcia en la gestió”, explica el document. En deu anys, la Generalitat Valenciana ha augmentat la despesa en serveis socials en 879,2 milions d’euros, un 132,8% més, segons l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, i és l’autonomia que més ha augmentat la inversió en polítiques socials. Amb tot, un augment encara insuficient i per davall de la mitjana de despesa social espanyola, llastrat per l’infrafinançament autonòmic.
La Sindicatura assenyala que la mitjana de la llista d’espera per a les valoracions del sistema de dependència supera notablement la marcada per llei: “Els terminis mitjans de tramitació continuen sent molt superiors al termini legal de 180 dies previst en la llei, i se situa en 526 dies el 2019, si bé s’han reduït gradualment des del 2016”. Per capitals de província, hi ha diferències notables: “Els ciutadans del municipi de València esperen, de mitjana, un termini de dos anys i un mes per veure reconeguts els seus drets de la dependència, i els del d’Alacant, un any i nou mesos”, indica l’escrit, que també critica que no es tinga en compte el nivell econòmic de la família per a obtindre plaça en una residència pública entre persones amb el mateix grau de dependència. “Tampoc es garanteix la igualtat de tots els espanyols en la prestació econòmica per a atencions familiars, perquè no es requereix la condició de convivència del cuidador en el domicili de la persona dependent prevista en la llei”.
El projecte de pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2021 preveu un augment considerable d’inversió en els puntals de l’estat de benestar, que supera per primera vegada els 14.000 milions d’euros. La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives augmentarà el seu pressupost en 300 milions d’euros i dedicarà 88 milions d’euros a les ajudes al sistema de dependència, que compten amb el compromís del Govern Central d’acostar-se a finançar el 50% de la despesa.