El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, vaticinava diumenge a la nit la mort del neoliberalisme. “L’Europa de la justícia social ja està en marxa. Adeu, neoliberalisme”, escrivia per felicitar el socialdemòcrata alemany Olaf Scholz per la seua raspada victòria electoral a Alemanya. L’eixida de la cancellera democratacristiana Angela Merkel significa per a molts la fi de l’imperatiu de l’austeritat a Europa. El dirigent valencià continuava amb l’enterrament del dogma neoliberal dilluns durant el seu discurs en el debat de política general i carregant contra la màxima “la millor política industrial és la que no existeix”, que va enunciar l’exministre d’Indústria i Economia de Felipe González, Carlos Solchaga. “La millor política industrial és la que persisteix”, afirmava Puig.
En la primera cita del curs polític, aquella en què es marquen les línies de l’executiu per a l’any parlamentari, el dirigent socialista recollia les restes de les polítiques d’austeritat i privatitzacions, i posava en valor el canvi de paradigma europeu amb la seua injecció econòmica, per a construir els pilars del nou estat del benestar. Donant per finalitzada la fase més crua de la pandèmia, amb l’alçament de les últimes restriccions, el president valencià projectava el pla de recuperació econòmica i social per a la Comunitat Valenciana. Un “green deal”, el “keynesianisme verd”, una “reinvenció” de les polítiques econòmiques al servei de la majoria ciutadana, no de la minoria privilegiada. Una “transició justa”, impulsada pels fons de la Unió Europea.
Entre aquests projectes de transició cap a un model sostenible i una ocupació de qualitat, el president va destacar el pla de recuperació de l’Albufera, un corredor verd de 14 quilòmetres, l’aliança valenciana per les bateries o l’estratègia de l’hidrogen verd; iniciatives de col·laboració publicoprivada que, al marge d’hibridar fonts de capital, combinen investigació, formació i ocupació. “Hi ha una eixida diferent de la crisi”, va exposar el president, entossudit a assenyalar a l’oposició que les rebaixes fiscals no funcionen en èpoques en què l’economia necessita estímul, per si l’argument de la justícia social no funcionara.
Puig va defensar les mesures del “gir social valencià”, una sèrie d’accions i prestacions que el Govern del Pacte del Botànic ha posat en marxa en els sis anys de mandat: eliminació del copagament farmacològic, reforç del sistema de dependència, la renda valenciana d’inclusió, les ajudes a la compra de llibres de text o les ajudes en habitatge i les polítiques per a frenar els desnonaments. Però ara l’autonomia requereix un nou impuls que permeta un creixement sostenible, que el dirigent fia als 15.200 milions d’euros que la Comunitat Valenciana té ja assignats dels fons Next Generation EU, prop de 22.000 milions sumant tots els fons europeus ordinaris i extraordinaris.
Malgrat que el dirigent socialista renega de les polítiques neoliberals, el creixement econòmic com a motor de la cohesió social és un principi a què no renuncia: “El mandat és clar: créixer. Créixer de manera sostenible, duradora i compatible amb el medi ambient. Crear ocupació, i ocupació de qualitat és la via per a tallar la desigualtat”, va afirmar, mentre els seus socis de Govern consideren que el creixement sostenible és un oxímoron i que són els treballadors els que creen la riquesa, no les empreses.
Les línies mestres del Govern autonòmic a mitjà termini seran les del pla de recuperació: transició ecològica, cohesió social, reforç de l’estat del benestar, canvi de model productiu, emancipació juvenil i lluita contra la precarietat. Juntament amb la inversió en infraestructures i en els grans projectes empresarials, el dirigent socialista va esmentar alguns projectes menys tangibles, però rellevants per al benestar de la població. Un, el Pla Ariadna, una inversió de 1.786 milions d’euros per a l’emancipació juvenil. Un altre, el pla de salut mental i l’estratègia contra la soledat no desitjada, una actuació de xoc per a reforçar els serveis d’atenció i prevenció i un projecte a llarg termini per a dibuixar el nou model, amb prop de 100 milions d’euros d’inversió.
Per abordar aquestes mesures, el president llançava una petició als grups parlamentaris: unitat política i abandonar la polarització del debat. Estar a l’altura de les circumstàncies. Així doncs, va reclamar: “Les institucions no poden contribuir a polaritzar la societat”.