PP i Vox retarden el debat de la llei de “concòrdia” fins després de les eleccions europees

El PP i Vox, els partits que sustenten el Consell de Carlos Mazón, retarden el debat sobre la qüestionada llei de “concòrdia” fins després de les eleccions europees. Amb la seua majoria parlamentària, els grups han acordat posposar els tràmits de la norma, que derogarà la Llei de memòria democràtica, fins que passe la cita amb les urnes el 9 de juny.

Les formacions van presentar en paquet cinc lleis de gran importància que afecten el sistema educatiu, la Llei de transparència, l’Agència Antifrau, la radiotelevisió pública valenciana i la memòria històrica; cinc textos que suposen un revés a les polítiques impulsades per l’esquerra en les dues últimes legislatures i impliquen una accelerada en el programa de govern pactat pel PP i Vox. 

Encara que públicament no ho reconeguen, la contrareforma, qualificada constantment de “regressiva” i “reaccionària”, genera un notable desgast en un PP que vol ser vist com un partit moderat. La proposició de llei ha rebut crítiques del Govern, que amenaça de recórrer-la al Constitucional, de les entitats memorialistes i de tres relators de les Nacions Unides, que van emetre un informe contundent sobre les lleis d’aquest calibre plantejades per la dreta i la ultradreta. 

Els socis de Govern han introduït en el ple del 29 d’abril, l’últim abans de les eleccions europees, els debats a la totalitat de les lleis d’RTVV, Educació i Antifrau. Tots dos ho justifiquen en el fet que la modificació del pla educatiu ha d’estar com més prompte millor per a posar-se en pràctica el pròxim curs i acurtar la “transició” entre els dos models de mitjans de comunicació públics. La proposta pactada pel PP i Vox elimina la corporació i la societat mercantil actual i les fusiona en un ens de nova creació –la Cacvsa– la composició de la qual garanteix a la dreta el control dels mitjans públics per la seua majoria parlamentària, ja que elimina la majoria reforçada.

El portaveu del PP, Miguel Barrachina, ha justificat la “urgència” d’avançar amb la llei de llibertat educativa perquè hi haja “pau lingüística” i amb la de la televisió pública per a donar “seguretat jurídica” al procés. “Estem molt feliços amb la llei de concòrdia”, ha afirmat, tant per no haver presentat més que una esmena que corregeix un error en la tramitació. En la mateixa línia, el representant de Vox, José María Llanos, apunta: “Una setmana o 15 dies no canvia la celeritat, però sempre hi ha prioritats”, negant que es dega a una qüestió electoral, com recalca l’oposició.

Els socialistes i els valencianistes, que esmenen al complet aquesta llei, creuen que es tracta d’“una petita victòria” de la societat civil, que ha clamat contra la derogació de les polítiques de memòria. Segons el parer del portaveu socialista, José Muñoz, afirma que Carlos Mazón “s’avergonyeix” d’aquestes normes pactades amb els seus socis. 

La presa en consideració de les cinc lleis sí que es va fer al complet en la mateixa sessió, monopolitzant el debat del tot. La contrapartida a aquesta decisió és que la llei més polèmica tindrà molta més atenció que si estiguera en el paquet, cosa que l’oposició pot aprofitar en benefici seu.

Els populars també han introduït en el pròxim ple la seua proposta per a modificar l’Agència Antifrau, la renovació de la qual està als llimbs. Dijous compareix l’únic candidat –després que un informe jurídic tombara el més afí al PP per una qüestió de forma–, l’actual número dos de l’ens, i el seu suport no està garantit. Ni el PP ni Vox han confirmat que li hagen de donar suport.

Esmenes a la Llei d’educació i a RTVV

Entre les modificacions proposades pels partits que sustenten el Consell està que els pares o els representants legals de l’alumnat trien en quina llengua s’examina en totes les etapes educatives, amb independència de la llengua en què s’impartisca l’assignatura. Així mateix, l’alumnat que no haja sigut avaluat en l’assignatura de Valencià durant algun dels tres últims cursos escolars, podrà sol·licitar l’exempció en aquesta matèria.

Pel que fa a la corporació de la radiotelevisió, s’estableix que la producció dels informatius queda en la casa mateixa, encara que s’obri a l’intercanvi de continguts. “No podrà contractar ni cedir a tercers la producció dels informatius, sense perjudici de l’intercanvi de continguts, la producció conjunta de notícies i obres audiovisuals o la col·laboració en transmissions, que es puguen acordar amb altres entitats segons s’estableix en l’article 3 d’aquesta llei”, diu una de les esmenes conjuntes.

Un altre dels textos presentats per tots dos partits afig: “Tant el Govern d’Espanya com el de la Comunitat Valenciana podran fer que es difonguen, pels mitjans la gestió dels quals correspon a la Generalitat, totes les declaracions o les comunicacions oficials d’interés públic que s’estimen necessàries, amb indicació de l’origen; les quals s’expressaran en les dues llengües oficials, castellà i valencià. Per raons d’urgència, observades si escau pel Govern que faça ús d’aquest dret, l’obligació de difondre aquests comunicats i aquestes declaracions tindrà efecte immediat”.