El regal del títol de valencià, un altre colp a les polítiques lingüístiques: “La mentida de la imposició només la compren els partidaris de la seua extinció”

El 30 de setembre passat, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, inaugurava l’acte de presentació del Nou d’Octubre anunciant la donació de més de 337.000 certificats de valencià per a l’alumnat que va acabar els estudis en Secundària, Batxillerat i/o Selectivitat des del curs 2008/2009.

Aquesta norma, de caràcter retroactiu i que s’inclou en l’article 16 de la polèmica Llei de llibertat educativa, certifica els nivells B2 i C1 depenent de la nota i dels nivells d’educació cursats: s’atorgarà títol de B2 a les persones que han superat l’assignatura de valencià en els dos cursos de Batxillerat; i el C1 si en la mitjana de l’assignatura s’ha obtingut un 7 o més, o en la Prova d’Accés a la Universitat (PAU). Per als alumnes d’aquest curs escolar vigent, els centres educatius seran els que gestionen el lliurament del reconeixement als alumnes que superen els requisits. El document acreditatiu portarà el segell de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià (JQCV).

Segons declaracions textuals de Mazón, aquesta mesura serveix per a “posar fi a l’etapa d’imposició que solament allunyava el valencià en compte de promocionar-lo i reconéixer-lo”, paraules que han suscitat un renou en xarxes socials com ara X (antic Twitter), entre les quals està el síndic de Compromís i membre de l’oposició, Joan Baldoví.

"Una lengua que ha sido impuesta demasiado tiempo".

Vergonya, cavaller, vergonya. https://t.co/1iJyOX7h3u pic.twitter.com/aLsXsbWrjQ

— Joan Baldoví ;) (@joanbaldovi) October 1, 2024

En 24 hores, ja s’havien registrat més de 15.000 descàrregues, segons un comunicat de la Generalitat.

“No em sembla gens just que la gent obtinga el títol sense passar una prova específica. Per molt que hages estudiat sempre en valencià, no significa que tingues la capacitat oral i escrita per a usar correctament la llengua. Hi ha persones que no són valencianoparlants i que sempre l’han menyspreat i ara també poden obtindre’l. És un menyspreu cap a la nostra cultura, cosa que no passa amb altres llengües estrangeres i de les quals no regalen títols”, denuncia N.A., estudiant de Filologia Catalana.

En línies similars, Gal·la Martí, filòloga i professora de català, insisteix que és un atac per a dinamitar el valencià de l’Administració: “Encara que pensen que li donen valor i demostren que és fàcil obtindre el títol, el que aconsegueixen és menysprear els professionals de la llengua”.

Sobre la base de l’InformeCAT 2024, elaborat per la Plataforma per la Llengua, en el període de sessions de l’onzena legislatura de les Corts, que comprenia des del final de juny fins a desembre del 2023, els membres del Govern solament van usar el valencià un 4,4% del temps (només 7.628 de les 173.910 paraules es van pronunciar en valencià). Quant al president, la majoria de les intervencions van ser en castellà, exceptuant el 2,8%.

“Estratègies fal·laces per a guanyar discursos”

“Qualsevol persona amb un mínim de coneixement històric sap que des dels Decrets de Nova Planta es va prohibir l’ensenyament del valencià i es va promocionar l’ús del castellà, que es va incrementar durant el franquisme. El que ha dit Mazón són enraonies. Aquest discurs el compren els partidaris de la seua extinció. No hi ha una persecució de la llengua a escala social, sinó per part dels sectors de la dreta i la ultradreta”, sentencia Rafa Xambó, professor honorari de sociologia en la Universitat de València.

A aquestes declaracions, se suma Natxo Escandell, professor de Secundària i doctor en Història Contemporània. Segons ell, “excusar-se en la imposició de la llengua és una estratègia fal·laç que fa servir el PP per a guanyar batalles”. Així mateix, afig que, encara que el debat de certificar el títol ja es plantejava en governs anteriors (idea que va nàixer de la que va ser consellera d’Educació, Raquel Tamarit, en les dues legislatures passades), el Consell de Mazón l’ha recollit i li ha donat “forma jurídica”: “Cal blindar la llengua. Estem acostant-nos a un món cada vegada més globalitzat en què el gran superarà el menut. Estem en una deriva conservadora que es contraposa a qualsevol identitat que no siga l’espanyola i, per tant, que no use el castellà”.

A més, considera que el professorat haurà de fer front a una pressió afegida sabent que amb un 7 es pot aconseguir una acreditació. No obstant això, la filòloga Gal·la Martí confia que els companys de professió no “ho posaran tan fàcil i que no regalaran els notables”.

Quant a Xambó, preguntat si hi ha cap relació de desaparició de la llengua amb el menyspreu de l’Administració, el sociòleg assegura que les paraules del Consell no tenen efectes en els usos socials de la llengua. Així és com ho reflecteix també l’estudi esmentat: concretament, el 2021, el 55,4% dels habitants de la Comunitat Valenciana no usaven habitualment el valencià amb el seu nucli familiar. No obstant això, el 9,4% dels que no el parlaven a casa l’usaven ocasionalment amb amics. A més, s’estima que un 15,9% l’empraven en el seu entorn laboral, malgrat que no ho feien amb les persones més acostades.

Per contra, Martí assegura que la deterioració del valencià està cada vegada empitjorant la seua supervivència en les grans ciutats, però també va arribant a pobles que són capitals de comarca, com Xàtiva o Ontinyent: “Quan desprestigies una llengua, també ho fas amb les persones que s’hi dediquen”.