Roger Cerdà: “A Xàtiva, Ontinyent o Alcoi tenim problemes per tindre especialistes sanitaris pel boom de la sanitat privada a València”

Quan un passeja per Xàtiva percep la història per tots els sentits. La capital de la Costera és una de les ciutats més importants de la Comunitat Valenciana per trajectòria i per influència. Recentment ha superat els 30.000 habitants, xifra que el seu alcalde, Roger Cerdà, posa com a exemple que l'interior ha de comptar i molt per a l'evolució econòmica del país. Cerdà rep el Diario.es a l'Ajuntament, ubicat a la històrica seu del Banc de València i que ara s'ha convertit en una barreja de centre administratiu i museu. Perquè si alguna cosa caracteritza Xàtiva és el seu gust per l'art valencià, però també pel progrés econòmic.

Xàtiva enfronta reptes econòmics importants en aquest món globalitzat del qual ningú no es pot desentendre. Com s'afronten des del front del consistori?

Estem en un moment molt positiu a nivell general i local econòmicament parlant. Per què dic això? Hem passat els darrers quatre anys superant crisis, des del COVID a la crisi de preus. Aquesta situació ha passat i estem veient com començaran a baixar els tipus dinterès i la resta. Per sort, a Xàtiva tenim la taxa d'atur més baixa dels darrers anys. Estem en un moment dolç pel que fa a la creació d'ocupació a la ciutat, així com a la creació d'empreses que creix any rere any. Som una ciutat de serveis, que no para de créixer en població i això, gràcies a una bona situació financera de l'ajuntament, ens plantegem determinats reptes com abordar una reforma fiscal. Intentarem redistribuir d'una manera més progressiva i progressista aquesta càrrega fiscal i, alhora, també per apostar per bonificacions a alguns impostos per donar suport als emprenedors i empreses. N'hi haurà, a més, per a les famílies nombroses i als qui tenen comportaments mediambientalment sostenibles. I pujarem la taxa del fem com marca la UE augmentant el nombre d'epígrafs per afinar-ne més. Hem tingut els impostos congelats durant cinc anys i cobert el 20% d'increment de l'IPC amb fons propis.

Entenc que amb aquest sacrifici dels contribuents i el consistori caldrà plantejar una reforma del finançament local.

És fonamental. Els ajuntaments assumim cada cop més serveis. Es parla molt del finançament autonòmic i no tant del local, però és un dels grans reptes perquè a un veí no li pots dir que algun problema que li passa no és de la teva competència.

En aquest sentit, els municipis turístics ja us heu unit per cobrir aquesta especificitat amb més fons.

Sí, de fet, dins del fons de cooperació estem reconeguts com a municipi turístic per la Generalitat. Pel que fa a totes aquestes reivindicacions dels municipis de sol i platja, ens hi sumem. Els fons han d'arribar de manera estable i no poden dependre del Govern de torn o de la liquidació puntual de l'IVA. Nosaltres tenim un conservatori municipal la gestió del qual l'assumiria la Generalitat i arriba el nou Govern del PP i ens diuen que 'és molt car'. És injust, perquè jo he de cobrar als meus veïns per finançar el conservatori i el que rep els fons de l'Estat és la Generalitat.

I la majoria d'alumnes del conservatori són de fora de la ciutat.

El 50%. Com aquest exemple n'hi ha molts en matèria educativa o serveis socials. Cal solucionar el finançament local perquè, si no, l'única opció que tenim és incrementar tributs.

Tenim avantatges competitius molt importants, com el corredor mediterrani o l'estació de l'AVE

Xàtiva té una pota industrial i logística important. Quines són les vostres prioritats?

A Xàtiva tenim un projecte a nivell comarcal que és estratègic. Des de fa temps i a través de la mancomunitat, la nostra prioritat és acompanyar el municipi de Vallada per a la posada en marxa de l'antic Valpark, que és una de les reserves de sòl industrial més gran que hi ha al sud de la província de València. Ho fem amb aquesta visió comarcal o supracomarcal perquè, si som capaços de posar al mapa opcions industrials tan grans com el de Vallada, això irradiarà a tota la comarca. En aquest sentit tenim avantatges competitius molt bons com el corredor mediterrani o el fet que Xàtiva tinga estació d'AVE a finals del 2026. Serem de les poques ciutats no capital de província amb parada urbana d'alta velocitat, cosa que ens converteix en la parada d'alta velocitat de les comarques centrals.

En matèria de turisme, esteu patint les externalitats negatives que ja pateixen València o Alacant?

No és el nostre cas. En principi en aquest moment no estem patint aquests problemes. Nosaltres basem el nostre turisme en la història i el patrimoni. Sempre hem treballat per tenir un turisme diferent del que genera problemes. Tot i que també estem estudiant l'impacte que puguen generar els habitatges turístics.

Abans parlava del creixement demogràfic. Altres ciutats de les comarques centrals estan perdent població i hi ha una certa preocupació.

La preocupació la compartim per la nostra comarca i les comarques veïnes. Sobretot la Canal de Navarrés. La despoblació és una realitat i s'està veient, per la qual cosa ens fa d'entrada que siguem receptors d'aquests llocs. Però això és una roda, o posem solució a la despoblació d'aquests municipis propers, o després serem nosaltres els que tinguem problemes. La clau són els serveis públics. A la Canal de Navarrés van començar a tindre problemes amb les escoles, i nosaltres estem començant a tindre problemes amb la dotació de metges especialistes als hospitals. Als hospitals de Xàtiva, Ontinyent o Alcoi. Hem de reivindicar la búsqueda de solucions i exigir a la Generalitat perquè l'efecte absorció que provoca València amb el boom de sanitat privada està provocant que molts metges que acaben d'eixir es queden a València i no arriben a les comarques.

Seria un problema comú a Xàtiva, Ontinyent i Alcoi.

Pràcticament totes les ciutats que no són València o Alacant comencen a tindre problemes amb l'arribada d'especialistes mèdics. Les capitals generen un efecte esponja i no és casual, està motivat pel creixement exponencial de la sanitat privada. I això ha de tindre una acció de govern decidida. Ací no hi ha hagut radiòlegs durant els darrers sis mesos i s'han hagut de buscar convenis amb altres hospitals.

I no per mala connexió.

És clar, si Xàtiva comença a tindre problemes en aquest sentit, quins problemes no tindran en altres ciutats més allunyades?

Tenen un plet amb la Generalitat sobre la instal·lació de centenars de pantalles de formigó per insonoritzar el trànsit.

Tenim una reunió amb el nou conseller i crec que no s'hi va estar encertats per part de la Generalitat. Demanem respecte institucional, ja que quan prenges una decisió sobre una obra al nostre terme municipal se'ns comunique i no ho hagem de veure en un projecte publicat al diari oficial. Tenim esperances que això se solucione, com ha passat amb Adif a l'AVE.

És un terreny que pertany a la població de Xàtiva, i qui ha generat eixe problema n'era conscient

Com van les negociacions amb l'Església per recuperar els 8.000 metres immatriculats il·legalment a Sant Josep?

En principi, el nostre interlocutor és l'abat, amb qui tenim una bona relació i ha estat qui ha traslladat a l'arquebisbat les nostres reclamacions. En aquest moment estem estudiant els documents que se'ns han aportat per part de l'arquebisbat i que justificarien aquesta decisió (la immatriulació de béns). Però nosaltres no hi estem d'acord. Si les converses no fructifiquen, defensarem els interessos de les veïnes i veïns fins al final. Si això passa per portar el tema als tribunals, ho portarem. Aquest és un terreny que pertany a la població de Xàtiva i qui ha generat aquest problema era conscient que no era propietat de l´Església i, per tant, nosaltres com a representants del conjunt de Xàtiva arribarem fins al final.

Passem als congressos del PSPV-PSOE. A l'autonòmic i federal sembla que la situació és clara.

No crec que hi haja d'haver ningú que es plantege el lideratge de Diana Morant quan no fa ni un any que va ser elegida. Els processos orgànics tenen el seu moment. S'obren i es tanquen, i tots hem d'estar al costat de la nova líder. Diana és una persona que he conegut des d'abans que fos alcaldessa i no hi ha d'haver cap dubte de la seva capacitat per guanyar. Pel que fa al congrés federal, els socialistes valencians estem en una oportunitat magnífica, perquè es parlarà d'allò que sempre hem defensat: federalisme, finançament o model de partit i estat menys centralitzat. Ara correspon passar com més aviat millor els processos orgànics per ocupar-nos del que realment importa, la societat.

El congrés provincial no sembla tan clar. L'actual secretari general, Carlos Fernández Bielsa, ja ha anunciat que vol repetir. Hi ha altres opcions que coquetegen de presentar-se i la pròpia direcció de país considera que no es pot estar a les direccions autonòmica i provincial alhora. S'esperen diferents candidatures?

Cal parlar a cada moment del que correspon. Estem recollint avals per a Diana Morant per anar al Federal amb un pes gran i darrere de la secretària general. Fins aquest moment, al provincial no hi ha cap candidat i només Carlos ha decidit fer el pas. Previ a aquest congrés hi ha dos processos congressuals. Tot dependrà del que passe abans.

Ens Uneix haurà de decidir si vol ser una crossa del PP o fer polítiques pogressites

Seguint a la província. El PSPV va perdre la presidència de la Diputació de València després d'un pacte entre el PP i l'Ens Uneix. Sempre s'ha dit que vostè ha estat el més proper dels líders socialistes Jorge Rodríguez, alcalde d'Ontinyent i líder d'Ens Uneix. Com estan les relacions entre el seu partit i el de Rodríguez?

Crec que en aquest moment i després de veure com actua Ens Uneix, és Ens Uneix qui està decidint quina relació vol. Els missatges que es traslladen des del PSPV des que Diana Morant és secretària general són d'aproximació, però veiem com les accions d'Ens Uneix són de distanciar-se al màxim i donar suport al PP. Crec que Ens Uneix haurà de decidir si vol ser una crossa del PP a les institucions i jugar papers com els de Sueca. Nosaltres ens trobarem parlant de polítiques progressistes.

M'han dit que està preparant la mitja marató de Xàtiva. La seva primera gran carrera. Com va l'entrenament?

(Somriu). És complicat, és veritat que m'estic preparant per a la mitjana de Xàtiva. Com a conseqüència d'haver deixat de fumar al juliol, vaig decidir que la millor culminació per a aquest procés era posar-se a córrer i fer la mitja marató.