Famílies pel Valencià, un mur de contenció contra la llei de llibertat educativa

Des del començament de la tramitació de la coneguda com a llei de “llibertat” educativa, la comunitat educativa s’ha manifestat en contra de les “polítiques regressives” del Consell, i ha arribat a ocupar els carrers el 23 de maig passat en una vaga convocada per la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic.

Ara, després de l’aturada de l’estiu, i amb el curs escolar començat, les famílies pretenen frenar la segregació lingüística a les aules i la desaparició del valencià amb una llei que entraria en vigor íntegrament durant el curs 2025/2026.

Així naix Famílies pel Valencià, un col·lectiu que va iniciar el seu periple amb pares i mares que es coneixien i que ha arribat a estendre’s a gran part de les comarques del territori valencià. Actualment en formen part més de 5.300 membres.

“Veiem amb preocupació que els nostres fills i filles no puguen estudiar en valencià a l’escola. Pensem que la millor manera de donar resposta és l’organització perquè des de l’Administració sàpien que ens preocupa aquesta situació. Volem conscienciar les famílies perquè marquen la casella del valencià”, explica Octavi Ros, portaveu de l’associació.

Un altre dels aspectes que denuncia és que en molts centres docents no arriben a complir-se el nombre d’hores lectives que marca la Llei 4/2018 per la qual es regula i es promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, norma que continua aplicant-se en el curs acadèmic actual.

Concretament, en l’article 6, s’estipula que “el temps mínim destinat als continguts curriculars en cadascuna de les llengües oficials, en el conjunt de l’escolaritat obligatòria, ha de ser del 25% [...]. S’han d’impartir en cadascuna de les llengües oficials la matèria o l’assignatura corresponent al seu aprenentatge i al mateix temps, com a mínim, una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàleg”.

I encara que Ros assegura que en principi no tenen intenció de mobilitzar-se en solitari, no descarten la idea d’eixir als carrers si s’hi sumen la resta de les plataformes que lluiten per la continuïtat de la llengua.

Així mateix, ressalta que no depenen de cap partit polític i que les dades que arrepleguen en el seu web és per a demostrar que hi ha molts afectats: “Estem molt motivats, perquè en 48 hores hem rebut milers de persones interessades i diverses propostes de membres de l’àmbit de la il·lustració per a crear alguns dissenys. Totes les iniciatives, siguen de partits polítics, sindicats o per part de la societat civil que pretenguen frenar la llei seran benvingudes”.

Famílies pel Valencià compta amb diferents canals de difusió, com Telegram, WhatsApp o Instagram –xarxa en què han arribat a 11.500 seguidors– on pretenen visibilitzar les seues accions i defensar l’ensenyament públic valencià.

La cara B de la llei Rovira

Amb la llei de llibertat educativa, o habitualment coneguda com a llei Rovira, encunyada pels mitjans en nom del conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, la Conselleria té intenció de fer una consulta a les famílies perquè tinguen la potestat de triar el percentatge de valencià i castellà que vulguen per als seus fills. No obstant això, aquesta mesura és una arma de doble tall que afectaria els temps d’ensenyament del valencià i que posa en perill la continuïtat de la llengua en zones castellanoparlants, cosa que atemptaria contra les bases de l’Estatut d’Autonomia.

Concretament, en les etapes des d’Infantil fins a segon de Primària, el 80% del temps de classe seria majoritàriament en castellà, cosa que es tradueix en un 10% de classes en valencià, corresponents a l’assignatura, i l’altre 10%, a la d’anglés. A això s’afig que l’ensenyament de la lectura i l’escriptura es farà completament en castellà.

Així mateix, es podrà demanar l’exempció del valencià en etapes com Primària i Secundària, però l’alumnat estaria obligat a acudir a les classes. Quant a aquests dos nivells i en Batxillerat, gran part de les hores lectives seran en castellà. Un altre aspecte que contrasta amb l’actual llei és que els estudiants de zones castellanoparlants o els que acrediten residència temporal a la Comunitat Valenciana no estan obligats a estudiar ni a fer els exàmens en valencià, així com els estudiants que no hagen cursat durant els tres últims anys la matèria, tindran la possibilitat de demanar l’exempció de la prova de valencià, tant en el curs acadèmic com en la Prova d’Accés a la Universitat (PAU).

Organismes culturals com el Consell Valencià de Cultura o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, màxima institució encarregada d’assentar les bases de la normativa lingüística del valencià, han discrepat sobre de l’aplicació d’aquesta llei: afirmen que el text promou una visió regressiva de la llengua cooficial i que podria portar conseqüències negatives per a la cohesió social.

Davant aquesta situació, Compromís va decidir reunir 50 diputats dels grups Sumar, Podem, Bildu, ERC, Junts i BNG per a presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional en què s’esmenta l’incompliment de la Constitució, l’Estatut d’Autonomia valencià i uns quants reials decrets i qüestionen el concepte “llibertat educativa” que anuncia la norma. De moment, el TC no s’ha pronunciat sobre aquest tema.