Salvador Navarro (València, 1963) no para d’incorporar empreses a la patronal. Siguen les multinacionals nouvingudes a la Comunitat Valenciana com PowerCo o els clubs de futbol com el València CF. President de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) des del 2010 i vicepresident de la CEOE, segueix diàriament l’agenda política valenciana, amb les reivindicacions en matèria de finançament autonòmic com un assumpte de primer ordre. Malgrat que ha posat en dificultats el PP i el PSPV-PSOE, és vehement a l’hora de reclamar la condonació del deute històric, que considera “il·legítim”, alineant-se amb els experts en finançament i defensant aferrissadament la Plataforma pel Finançament Valencià en què treballa de bracet amb els sindicats.
Al líder de la patronal no li va agradar gens que en l’última reunió de la plataforma, després d’anys de consensos, la conjuntura nacional dinamitara els pactes, i així ho esbronca als partits: “No es va voler arribar a un acord perquè els partits d’aquesta comunitat continuen depenent dels seus entorns en clau nacional”, retrau.
L’infrafinançament i la falta de fons comporten que el Govern autonòmic a penes tinga pressupost per a inversions en el teixit productiu, cosa que toca de ple el sector que representa. De la nova legislació, les relacions amb el Govern autonòmic i la situació econòmica conversa des del seu despatx palatí amb elDiario.es.
La CEV acaba de presentar les seues previsions econòmiques per al tancament de l’any, amb bons resultats per a l’economia valenciana. Quina anàlisi en fa?
Ja fa anys que treballem en la senda d’estabilitat social. L’època de pandèmia va servir per a refermar el compromís dels empresaris amb els sindicats i amb l’Administració en nom d’aquesta pau social i política que ha tingut la Comunitat Valenciana i que en aquests moments continua. El president Mazón manté el compromís del diàleg social amb un calendari anual. El resultat és una comunitat amb zero problemes laborals, amb menys problemes socials que altres comunitats autònomes i amb estabilitat política que es posiciona en un enclavament per als inversors. La prova és que el 2023 hem sigut la segona comunitat en inversió o amb la decisió de PowerCo d’incorporar-se al nostre territori. És una imatge de marca que anem traslladant a poc a poc.
No sols creix per la via del turisme: torna a tindre pes la construcció, les exportacions...
I està el pla de reindustrialització, en què hem estat treballant. La Comunitat Valenciana té una cosa que no tenen altres comunitats, el posicionament geoestratègic. El port, som l’únic corredor ferroviari verd que tenim amb Madrid, que és el 25% de les nostres exportacions portuàries; les universitats públiques en els primers llocs de rànquings europeus, estabilitat social... i el compromís que, com diu la consellera o el president, la Comunitat Valenciana serà turística o no serà, però també el compromís de treballar la indústria. L’experiència que vam viure en l’època de pandèmia que qualsevol producte bàsic ha de ser importat és una lliçó, i hi ha una massa d’empresaris amb possibilitats industrials.
La reindustrialització és la línia que ha marcat Europa, però veuen factible materialitzar el pla amb terminis tan curts, que es moguen dos mil milions d’euros en quatre anys?
És un compromís del Govern i s’ha de materialitzar. Per això el Pla Simplifica. En aquesta comunitat hem patit molt amb les qüestions de l’economia verda, amb els parcs eòlics i solars; els projectes estaven paralitzats perquè Compromís, des de la seua conselleria, paralitzava qualsevol projecte mitjà o gran. El Pla Simplifica agilitza tràmits i projectes importants, és una altra bona decisió que feia temps que treballàvem, també amb l’Administració anterior.
Quan Ximo Puig va prendre possessió el 2015 va anunciar un pla de desburocratització, Mazón un Pla Simplifica... S’acaben de creure aquests plans?
Aquest pla treballa amb intel·ligència artificial, amb compromisos d’aprovar projectes i subvencions en 24 o 48 hores, amb el compromís de la declaració responsable i que qualsevol funcionari no el paralitzarà així com així... Això està per veure. El que ens arriba és que en el sector de les renovables estan còmodes perquè hi han participat. L’Administració ha d’exercitar el paper de responsabilitat davant el ciutadà i l’empresa. Cal reconéixer que un projecte paralitzat, com n’hi ha hagut molts, per a l’Administració és economia parada, ocupació aturada i impostos parats. Creiem que l’Administració ha de modernitzar-se i deixar els vells lligams. Volem reciprocitat: si l’Administració em demana responsabilitat, jo a l’Administració també li’n puc demanar.
Estan modificant-se lleis que recorden altres temps. La Llei de costes, per exemple, que permetrà construir hotels a 100 metres en un litoral saturat. Fan costat a aquesta mesura?
Crec que aquesta qüestió es farà amb el màxim dels respectes. En les Corts es negociarà i els grups milloraran les propostes, estem en contacte amb ells, els demanem propostes. Estem demanant als partits que facen les seues propostes i que permeten que el Pla Simplifica tire avant.
Ford ha retardat un parell d’anys l’arribada del cotxe elèctric, PowerCo demana una mica de temps... El preocupa l’aturada en el sector del vehicle elèctric?
Em preocupa que Espanya siga el segon país en fabricació de vehicles de motor de combustió i puguem perdre aquest lideratge. Si el perdem és perquè l’Administració no ha fet els papers. Falten infraestructures, necessitem una aposta clara de l’Administració. I els ciutadans ens hem de mentalitzar.
Quina és la seua posició pel que fa a l’entrada de vehicles xinesos?
Primer que es construïsquen les infraestructures, que hi haja ajudes i arriben a temps, que la infraestructura permeta al ciutadà prendre les seues decisions. Quant als aranzels, són polítiques d’estat i europees; crec que primer hem de tindre unes fàbriques per a poder competir amb productes xinesos, igual que la competència amb els productes de Sud-àfrica. No podem posar portes al camp; som un país exportador, una comunitat exportadora, si tots fem el mateix... Exigim reciprocitat, igual que amb els fitosanitaris. Si les fàbriques se les obliga a determinades qüestions mediambientals, els productes que vinguen, com els cotxes, han de complir les mateixes condicions.
La inversió tecnològica els sembla suficient per a poder competir?
La qüestió tecnològica està a l’una. És cert que hem de fer una aposta molt més gran, tant l’Administració com les empreses.
Passem a abordar el finançament autonòmic. Què va passar en l’última reunió de la plataforma? Tots van esbroncar la seua actitud al PSPV-PSOE.
Em va sorprendre molt la seua actitud. Primer, que, quan vam plantejar la reunió, no vam veure que el PP i el PSPV tingueren molta voluntat d’assistir-hi. La postura del PSPV va ser incomprensible per part de tots. Deien que era un altre moment [per a abordar el conflicte], però amb l’arc parlamentari com està, potser no és el millor. Com va manifestar la representant de Comissions Obreres, hi ha qüestions amb què un no està d’acord pel que fa a l’acció del Govern autonòmic, però aquestes qüestions s’han de debatre en les Corts Valencianes. El portaveu socialista, José Muñoz, també va dir que el Consell abaixava impostos als rics, però considerem que aquesta no era la taula per a abordar aquests assumptes. El punt d’intransigència amb el fons d’anivellament va ser absolut. Això amb Ximo Puig no hauria passat.
Segons van traslladar els presents després, els socialistes plantejaven vincular aquestes peticions a qüestions polítiques com la corresponsabilitat fiscal o la votació de la senda de dèficit...
Nosaltres vam utilitzar el document del 2023, aprovat per tots en la Plafatorma, que parlava de canvi de model de finançament, inversió en infraestructures i compensació del deute. El PSPV ens va dir: aquest document no val, cal afegir que el Govern autonòmic no abaixe impostos als rics. Van continuar que el fons d’anivellament no és convenient, perquè estem en un altre moment, la compensació sí, i que no donarien una carta lliure a Mazón perquè es reunira amb el president del Govern. Nosaltres vam manifestar que el propòsit era el contrari, que aquests són els termes que obtenen el suport de la Plataforma. No es va voler arribar a un acord, i no es va voler perquè els partits d’aquesta comunitat continuen depenent dels seus entorns en clau nacional. En el cas del PSPV, Ferraz i en el cas de Diana Morant, clarament el Govern.
Creu que la secretària general del PSPV-PSOE no té autonomia?
Si jo haguera sigut ella, hauria pensat que, malgrat estar en l’executiva del partit i en el Govern, en la meua comunitat he de defensar això. Per això dic que amb Ximo Puig no hauria passat; s’hauria desmarcat i hauria guanyat lideratge.
Creu que aquest canvi en els socialistes pot afectar el futur de la Plataforma?
Estiga qui estiga, continuarem convocant. A l’octubre una pròxima reunió i al novembre, en l’aniversari de les manifestacions que hem fet amb diferents governs. També en la taula es va dir que el PP havia aprofitat per a ficar-se en la plataforma quan va guanyar les primàries. Doncs, molt bé, va ser el seu compromís i ho va fer.
Com d’important és el deute històric en aquesta reivindicació?
Tant com que el teixit productiu no està prou secundat perquè el Govern autonòmic ha de centrar-se en partides socials, cosa que entenem. Prop de 900 milions d’euros del pressupost són per a pagar interessos i el 85% del pressupost de la Generalitat se’n va en partides socials.
Per què creu que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, es resisteix a incorporar la quitació del deute? Si podria aprovar-se demà, com el fons d’anivellament.
Mazón no es resisteix a això. El compromís del PP en la Plataforma, compromís que ha parlat amb mi, són els tres punts: reforma del sistema de finançament, el fons d’anivellament que va aconseguir incloure en el document del PP nacional.
Ho va incloure en el document del PP nacional per a totes les comunitats i no sols per a les infrafinançades. I després en les seues mocions del Senat no ho inclouen.
En els jocs polítics cal entendre molt, i jo no entenc, però crec recordar que el PP l’ha ficat en dues ocasions al Senat i ha eixit. A la tercera que l’inclous et poden dir que no es pot votar.
Però en la reunió amb el president del Govern tampoc semblava molt per la faena. No els sembla que canvia de posició segons l’interlocutor?
Una altra cosa és l’estratègia que tinga amb el seu partit. Quan vam estar a Madrid, en una jornada amb Isabel Díaz Ayuso, la presidenta madrilenya va dir que estava d’acord amb la condonació del deute.
I quant de deute ens ha de condonar el Govern? Hi ha discrepàncies en la xifra.
El 78%, que és el que marquen els experts de l’IVIE (Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques). Ja anem quasi per 60.000 milions. Com bé diuen els experts, el deute és il·legítim. Aquest deute és il·legítim, perquè venim d’un model de finançament que ha sigut il·legítim. Si hi ha uns experts en finançament, que, d’acord amb l’Airef i altres entitats, marquen que la compensació és entre 1.300 i 1.700 milions d’euros, és clar que els necessita. El 78% del nostre deute és il·legítim. I, amb vista a Europa, és deute del Govern, ja està mutualitzat i computa com a deute de l’Estat. L’Estat té capacitat per a traure diners d’altres parts. En el tema del deute, està tot clar: canvi de model, fons d’anivellament –amb quantitat a pactar– i quitació o condonació del deute, aquestes dues últimes abans de negociar la reforma.
Abans de convocar la taula, van demanar a Compromís que pressionara.
Els vam dir, amb afecte, que el seu crèdit s’ha acabat. En dues ocasions firmen compromisos amb el Govern que no s’han complit. Si tornen a donar el seu vot al Govern, que tinguen clar què és el que aconseguiran. Per a mi, que ho aconseguisca Mazón, Compromís o Morant... Perquè tant de bo foren capaços d’unir els seus diputats pel bé dels ciutadans. Ara mateix, a qui veig més ben posicionat per a exercir influència és Mazón.
Com va veure la reunió del president de la Generalitat amb el president del Govern? Va arribar a un compromís en Ford, en el PERTE del xip o la ceràmica.
El president ens va traslladar els 56 punts el dilluns anterior. Crec que, si un president et crida, per lleialtat institucional un ha d’acudir-hi. I obrir una porta de contacte. M’alegre que ho aconseguira. Ara, cal estar vigilant.