Tinta antinazi: València rescata les obres del català Mario Armengol, exiliat a Londres en la Segona Guerra Mundial

“Aquesta mostra la qualificaria de miracle”. El periodista i escriptor Plàcid Garcia-Planas, comissari juntament amb l’historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta, de l’exposició Tinta contra Hitler, es va topar fa tres anys amb 150 vinyetes en què l’artista Mario Armengol i Torrella (Sant Joan de les Abadesses, 1909 - Nottingham, 1995) retrata la Segona Guerra Mundial des de l’òptica de la propaganda aliada.

“És un material que va arribar a les meues mans, vaig veure que era excepcional, perquè és l’únic creatiu espanyol que va treballar intensament per als aliats durant tota la Segona Guerra Mundial, pràcticament desconegut”, explica el periodista durant la presentació de l’exposició en el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (Muvim). “Vaig avisar Arnau, amb qui ja havia fet altres projectes, i ha sigut un plaer treballar aquest material. Vindre al Muvim ha sigut per a nosaltres com si ens haguera tocat la loteria”, diu Garcia-Planas.

Armengol, fill d’empresaris tèxtils que es van instal·lar a Terrassa el 1920, va estudiar Belles Arts a Madrid i París, a pesar que anava per a enginyer. A la fi del 1938 es va exiliar a peu a França, on va estar internat en diversos camps de concentració. Més tard, es va integrar breument en la Legió Estrangera. Ja instal·lat a Anglaterra, entre els anys 1941 i 1945, va dibuixar les vinyetes encarregades pel Ministeri d’Informació del Govern de Winston Churchill en què caricaturitza l’enemic nazi que assolava Europa.

Durant aquests anys, va produir unes 2.000 caricatures contra el Tercer Reich i els seus companyons que van ser publicades en diaris i revistes de països aliats i neutrals, de Nova Zelanda a Haití.

“És un gran fris de la Segona Guerra Mundial”, explica el comissari de la mostra. “Tenim la Segona Guerra Mundial feta còmic i, a més, amb un material que no s’havia vist, ni ací ni enlloc”, destaca Garcia-Planas. Per part seua, l’historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, sosté que “és la mostra més gran mai vista de caricatures de la Segona Guerra Mundial”.

Mario Armengol va ser, segons diu el responsable de Cultura de la Diputació de València, el diputat Paco Teruel, l’“únic ciutadà espanyol que va treballar massivament en la propaganda dels aliats durant la Segona Guerra Mundial”.

El valuós llegat del caricaturista va arribar a les mans de Plàcid Garcia-Planas el 2021, a manera de “regal de Nadal”, tal com va explicar en el diari La Vanguardia, del qual és un reporter de guerra destacat.

Les 150 vinyetes, exposades en el Muvim fins al pròxim 16 de febrer, provenen “de dues col·leccions, la més gran estava a Sabadell i l’altra, més menuda, estava a Anglaterra, i les dues estan ací juntes”. “Era un desconegut i ara, per primera vegada, veiem l’obra sencera d’Armengol”, destaca Garcia-Planas.

El director del Muvim, Rafa Company, defineix la figura de Mario Armengol com un soldat que, “armat primer de fusell i després de tinta”, va posar tot el seu talent i enginy “en el costat correcte de la Segona Guerra Mundial” i va deixar per a la posteritat “molts retrats d’Adolf Hitler, aquell dirigent replet d’odi que va seduir la mateixa societat fins a la degradació col·lectiva”.

Unes peces dibuixades, en definitiva, per a “combatre l’innegable poder d’atracció de l’esvàstica com a símbol del nazisme” i l’estil del qual moltes vegades s’avança estèticament a la seua època i acosta l’executòria d’Armengol a les estètiques del còmic d’anys posteriors“, afirmen els comissaris.

No debades, algunes de les vinyetes incloses en la mostra, com una en què Armengol plasmava en blanc i negre l’idil·li de Hitler amb una parca abillada amb una màscara antigàs, tenen un aire semblant a l’estil que, dècades més tard, usarien dibuixants com Alfonso Font (en Barcelona a trenc d’alba) o Jordi Benet en Torpedo. “Quan dibuixa, la seua arma és la ploma”, afirma Arnau Gonzàlez i Vilalta.

En qualsevol cas, les seues caricatures respiren “una tensió humana i política que ens interpel·len hui dia sobre els límits de l’humor”, subratllen els comissaris.

“És un tresor de la història d’Europa, una gran mostra de la pitjor conflagració de la història de la humanitat” en què Mario Armengol, a través de les seues cartes, caricatures, postals i cartells, “ens continua interpel·lant sobre què som capaços de fer els éssers humans i sobre com d’important que és l’humor”, intervé Plàcid Garcia-Planas.

L’exposició posa en valor la fins ara desconeguda obra de l’artista gràcies a l’obstinació dels seus descendents, custodis dels originals. El dibuixant i dissenyador “deixa de ser un desconegut en les nostres latituds, o pràcticament un desconegut per al gran públic, i torna a entrar en la història gràfica espanyola i europea amb una exposició excel·lent i un catàleg extens que, gràcies a la tasca d’investigació i reflexió dels comissaris, no sols mostra els dibuixos, sinó que els analitza i els dissecciona de manera precisa”, afirma Amador Griñó, cap d’Exposicions del Muvim.

La família de l’artista ha preservat el llegat “amb una consciència patrimonial molt digna d’elogi”, segons Rafa Company. Gil Armengol, fill del caricaturista, destaca el context en què es redescobreix l’obra de son pare, amb guerres a l’Orient Mitjà i a Europa que “afloren els discursos xenòfobs”.