Rita Barberá va governar la ciutat de València entre el 1991 i el 2015. Un període llarg en què diverses trames de corrupció van esguitar la seua gestió en serveis essencials com l’aigua, el clavegueram o el tractament de fems. Després de les eleccions municipals del 2015, en què l’esquerra li va arrabassar la vara de comandament, i arran de la seua imputació en el cas Taula, Barberá va passar al grup mixt en el Senat aferrant-se a l’escó (i a l’aforament) i va abandonar el PP, que la va repudiar de pla en un gest inèdit que va trastocar la relació de l’exalcaldessa amb el seu partit fins que va morir el 23 de novembre de 2016 a l’hotel Villa Real de Madrid a causa d’una cirrosi hepàtica que va derivar en una fallada multiorgànica.
La traumàtica eixida del PP va ser el seu pitjor moment polític des que el 1989 va dimitir com a presidenta del grup parlamentari popular en les Corts Valencianes per les tensions internes en la dreta valenciana. En aquella ocasió, segons recorda el polèmic Carles Recio en una hagiografia, Rita Barberá va afirmar: “Entenem que només hi ha una manera d’estar en política i és la de la dignitat en l’exercici dels càrrecs que ens van entregar en el seu moment (...). La dignitat en la representació política implica suport i plenitud i aquests conceptes no tenen preu, perquè la representació es deté plenament o no es deté”.
L’actual primera edil de València, la popular María José Catalá, va nomenar Barberá alcaldessa honorària de la ciutat i va batejar amb el seu nom un dels ponts que creuen l’antic llit del riu Túria. Tot això a pesar que l’era de Rita Barberá ha deixat un reguitzell de casos de corrupció, en alguns casos sentenciats i en altres en fase d’instrucció o pendents de sentència.
Les diverses trames afecten les campanyes electorals del PP per a les eleccions municipals del 2007 i el 2011, el cas Emarsa de saqueig de la depuradora de Pinedo o les mossegades al seu cunyat investigades en el cas Azud i relatives a la planta de fems de Quart de Poblet o al contracte del sanejament, entre altres adjudicacions sota la lupa de la Fiscalia Anticorrupció.
El cas Emarsa: un saqueig de 23,6 milions
La trama de corrupció més gran que va esguitar la gestió de Barberá al capdavant de l’Ajuntament de València va ser el cas Emarsa, que va propiciar el descomunal saqueig de la depuradora de Pinedo.
El Tribunal Suprem va confirmar el 2020 les condemnes als 24 acusats a penes entre nou mesos i 12 anys i mig de presó per delictes de blanqueig de capitals, malversació de cabals públics, suborn, prevaricació i falsedat.
La sentència xifra en 23,6 milions d’euros els diners públics robats. L’alt tribunal també va avalar les condemnes, en una peça separada del cas Emarsa, per delictes contra la Hisenda pública per frau de l’IVA. Els acusats compleixen les seues condemnes en diverses penitencieries espanyoles.
Esteban Cuesta, exgerent de la depuradora de Pinedo i un dels principals saquejadors, va reconéixer que havia regalat a Barberá una bossa de mà de la marca Loewe, valorada en 990 euros i pagada per l’empresa pública. La llavors alcaldessa va respondre al regal, adquirit el 2007 a la botiga de la marca de luxe al carrer del Marqués de Dosaigües de València, amb un ‘saluda’ en què agraïa l’“obsequi tan bonic que ha tingut l’amabilitat d’enviar-li”, segons el diari Levante-EMV.
La caixa B del PP de València
Dues persones del nucli dur de Barberá –l’ex-vicealcalde Alfonso Grau i la secretària del grup municipal Mari Carmen García Fuster– es van asseure fa poc en el banc dels acusats pel pretés finançament en B de les campanyes per a les eleccions municipals del 2007 i el 2011. Grau i García Fuster, a més de dos responsables de fundacions municipals, estan a l’espera de la sentència de la secció segona de l’Audiència Provincial de València.
Es tracta de la peça separada A del cas Taula, relativa al finançament del PP de València. La causa es va desinflar arran del sobreseïment de la investigació per a mig centenar de regidors i assessors de Rita Barberá, després de les polèmiques actuacions dictades per la secció quarta de l’Audiència de València, per la branca del barrufeig.
El fiscal anticorrupció va detallar durant el judici la “maquinària” del “frau electoral” presumptament comés pel PP de València per a “contrarestar l’efecte de la resta dels partits polítics” en l’oposició durant les eleccions municipals del 2007 i el 2011.
El cost de la campanya del PP el 2007 “podria haver superat els dos milions d’euros”, segons va declarar un dels investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.
Les mossegades del cas Azud
La defensa de Maria Carmen García Fuster en el cas Taula la va exercir el lletrat José María Corbín. L’advocat és un dels principals investigats en el cas Azud. L’UCO sospita que Corbín va cobrar diverses comissions presumptament il·lícites per part de contractistes de l’Ajuntament de València mentre la seua cunyada era alcaldessa.
Acciona, adjudicatària del sanejament, va pagar una presumpta mossegada d’1,8 milions d’euros al lletrat per preteses faenes d’assessoria jurídica. A més, l’empresa de José Manuel Entrecanales va complimentar amb regals de Nadal l’alcaldessa popular. Uns presents (jocs de maleta, moneders i altres complements de Louis Vuitton, a més de vi, valorats en 5.131 euros) que els investigadors de l’UCO vinculen a la presumpta comissió que va cobrar Corbín.
Louis Vuitton es va convertir en la marca fetitxe de Barberá, que també va rebre una bossa de mà per part de la trama del cas Gürtel, adquirida pel seu delegat a València, Álvaro Pérez El Bigotes.
El despatx de Corbín va passar de defensar proxenetes i narcos a assessorar contractistes de primera fila de l’Ajuntament de València, com ara Acciona. Un informe de l’Agència Valenciana Antifrau, en funcions d’auxili judicial a la jutgessa instructora, va concloure que el contracte del sanejament va suposar un perjudici econòmic d’11,2 milions d’euros almenys.
La instrucció del cas Azud també va detectar presumptes mossegades a Corbín per part de l’UTE Los Hornillos, encarregada de la planta de fems de Quart de Poblet. L’UCO sospita que el cunyat de Barberá s’hauria embutxacat una presumpta comissió de fins a 2,2 milions d’euros, part de la qual hauria cobrat en metàl·lic. Precisament quan l’UTE va aconseguir l’adjudicació, Corbín va contractar una caixa de seguretat en l’oficina de Bankia al carrer del Pintor Sorolla de València.
Els investigadors de l’UCO van poder recuperar missatges SMS –esborrats del terminal telefònic intervingut a Jose María Corbín– intercanviats amb Jorge Bellver, llavors regidor d’Urbanisme i actual alt càrrec de l’executiu autonòmic de Carlos Mazón, i amb Cristóbal Grau, cap de gabinet de l’alcaldessa María José Catalá, entre altres càrrecs populars.
La Intervenció General de l’Administració de l’Estat també ha ressenyat presumptes irregularitats en tres adjudicacions municipals a la constructora Cleop, investigada en el cas Azud i en el cas Taula.
Tant Corbín com tres nebodes de Rita Barberá figuren com a investigats en la causa.