La Universitat de València reuneix en una publicació l’experiència de 40 docents en 20 anys d’ensenyament de periodisme

La Universitat de València recopila en una publicació l’experiència de 40 docents en les dues primeres dècades dels estudis de periodisme. El catedràtic emèrit Josep Lluís Gómez Mompart, que va posar en marxa la titulació el curs 2000-2001, reuneix en el llibre Vint anys de periodisme a la Universitat de València professors titulars i associats que han format 1.200 alumnes des de l’arrancada dels estudis de grau.

Gómez Mompart va rebre l’encàrrec de desenvolupar el pla d’estudis corresponent de la mà del rector llavors, Pedro Ruiz. El professor, que provenia de la Universitat Autònoma de Barcelona, explica en la introducció la complexitat del procés d’implantació d’una llicenciatura –ara grau– que es va integrar en el Departament de Teoria dels Llenguatges de la Facultat de Filologia. El volum destaca la presència elevada de dones en la carrera –de 1.200 persones titulades, 800 són dones–, una xifra que no troba equivalència en el professorat.

Els docents expliquen l’evolució de l’alumnat des del primer curs, l’any 2000, en què els primers huitanta alumnes consumien premsa en paper, ràdio i televisió “de manera convencional” i no tenien telèfon mòbil. Dues dècades després, destaquen, amb el Pla Bolonya, la llicenciatura va passar a grau i es va reduir un curs, els alumnes disposen de telèfon intel·ligent des del qual consumir premsa digital, televisió i cinema. “El curs 2020-2021, s’abusava de les xarxes socials i de les plataformes digitals per informar-se, entretindre’s i comunicar-se”, indiquen. Els professors que col·laboren en el volum, periodistes com Lola Bañón, Mercedes Quilis, Guillermo López, Francesc Martínez Gallego, Benjamín Marín o Salvador Enguix, destaquen l’elevada nota de tall per a accedir a les huitanta places que ofereix la Universitat, pròxima a l’11 sobre 14.

En els primers anys de la carrera, el cos docent comptava a penes amb Gómez Mompart, els professors Guillermo López i Dolors Palau i un nombre reduït d’associats provinents de la professió periodística. En pocs anys, valoren, es van augmentar els professors titulars a temps complet i els associats, una qüestió que va ajudar els alumnes a trobar acomodament professional després d’experiències en pràctiques o com a becaris.

En el llibre es destaca l’impuls que va donar a aquests estudis el Taller d’Audiovisuals (TAU) de la Universitat de València, així com les aportacions de professors arribats d’altres àmbits vinculats a la geografia, la ciència, la salut o la filologia mateixa. Els col·laboradors, alguns dels quals estan ja fora de l’àmbit docent per canvis de tipus professional o jubilacions, ofereixen les seues vivències en les pàgines del llibre amb insistència especial en el paper de la professió periodística en una societat com l’actual, en el caràcter públic dels estudis i en l’adaptació als canvis que s’han registrat només en dues dècades. Al costat d’això, es destaca la incorporació de llicenciats i graduats d’aquesta titulació com a professionals de referència en l’actual panorama periodístic a escala local, nacional i internacional.