València en Comú ha sigut, sobretot en la segona part de la legislatura, la veu discordant en el Govern de la Nau en els grans projectes urbanístics que afronta la ciutat. Deixant de banda les friccions entre Compromís i PSPV en matèria de mobilitat, ha sigut el desenvolupament de València el que més ha dividit els tres socis i ací és la plataforma ciutadana liderada per Podem la que més ha tibat la corda.
–Quin perspectiva hi ha que la ZAL del port a la Punta acabe posant-se en marxa?
–Creiem que encara som a temps que el projecte no s’acabe desenvolupant. No hem estat en el diàleg amb el port i, quan es va presentar l’alternativa de la via verda per part de l’Ajuntament no ens va agradar. Encara així, per lleialtat ho vam estudiar i no ens hi vam oposar. Per decidir la nostra postura ens vam reunir amb el port i vam traure la conclusió que la prioritat d’Aurelio Martínez –president de l’Autoritat Portuària– va més dirigida a l’accés nord que a la ZAL. Ens van dir que la ZAL no era vital i vam veure que la ZAL s’ha quedat menuda, per la qual cosa vam veure que hi ha una possibilitat de revertir-la. Encara hi som a temps. Martínez ens va dir que tres quartes parts del sòl se’n van anar a expropiacions, per la qual cosa el problema només el tindríem en la part de la construcció. Per això ens incomoda molt que no es lluite per revertir-ho.
–Els incomoda pel canvi de criteri d’alguns partits com Compromís?
–Revertir-ho als propietaris és una visió romàntica i poc possible, però entenem que com a zona verda de servei públic es podria recuperar. Hem de presentar un projecte que il·lusione la ciutat i a nosaltres la línia que planteja Salvem l’Horta de convertir la ZAL en un corredor verd d’unió amb el Saler ens agrada.
–Però aquest canvi de prioritats en el port que alliberaria la ZAL enceta un altre meló: l’accés nord al recinte portuari, que també ha suscitat molta polèmica sobre el cost i l’impacte ambiental. Quina és la seua posició?
–La mateixa. Volem mantindre la línia verda que connecte el Saler i l’Horta. I la ciutat ha d’apostar per aqueixos ecosistemes. Plantejar l’accés nord és totalment contrari al nostre model de ciutat. Suposaria des de l’eixida del bypass a Puçol a Port Saplaya una grandíssima entrada de camions que no és el model cap a on hauria d’anar un trànsit sostenible. S’ha plantejat un túnel que no sabem si tindria un retorn d’acord amb a la inversió.
–Una altra cosa que crema amb els seus socis és l’ampliació de laV-21 al seu pas per Alboraia. El PSPV hi està a favor, perquè està licitada, Compromís ha plantejat una alternativa i València en Comú s’hi oposa.
–És el mateix que abans. Hem pecat d’ingenus en pensar que per ser un govern progressista i d’esquerres teníem el mateix nivell de concreció en el model de ciutat que volíem. I la realitat ens ha fet veure que no. De totes les entrades a València, la de laV-21 és la menys problemàtica, per tal com els embotellaments són molt puntuals i aqueixa ampliació podria provocar més col·lapses. La postura de Compromís ens deixa una mica preocupats, perquè defensa una postura en una carretera i la contrària en una altra per una qüestió de pragmatisme, perquè les obres ja estan licitades. Però clar, si quan arribem al poder no fem el que la ciutadania ens ha votat per a fer, pot ser una decepció.
–Un altre punt de fricció ha sigut la concessió a Juan Roig del sòl per a construir el pavelló Arena. València en Comú ha aconseguit que d’ací a 50 anys la infraestructura revertisca a la ciutat. Ha sigut difícil?
–És una altra vegada el mateix. Venim d’unes dinàmiques entre empresaris i administracions i ha arribat el moment que posem cadascú al seu lloc. No s’ha de confondre que els governs progressistes no hem de tractar amb ens privats, perquè és absolutament irreal, però nosaltres estem ací per a defensar el que és públic. I si hi ha una alternativa i d’ací a 50 anys tenim un edifici, encara que estiga obsolet, que torne a ser de la ciutat, per què hem de beneficiar el sector privat?
–Ha costat?
–Ha costat perquè hi ha una certa confusió. No estem ací per a dir que no, estem per a dir que sí, però treballant per al bé de tots. En una ciutat que ha decidit no créixer, aqueix sòl val molt i d’ací a 50 anys pot ser fonamental. I si en aquests anys no l’ham d’usar i dotem la ciutat d’una instal·lació com l’Arena, doncs millor. I si és pagant un cànon, doncs també. Ara s’haurà de traure a concurs, perquè estèticament s’ha de tractar Juan Roig com qualsevol aspirant a gaudir d’aqueixos terrenys.
–Un dels problemes principals d’aquesta ciutat és ara la pujada de preus del lloguer i l’expulsió de les classes populars i els joves dels barris del centre i històrics com Ciutat Vella, Russafa i més recentment el Cabanyal. Quina pot ser la solució?
–Tenim sempre el problema amb les autoritats de la competència, que defensen els drets dels turistes. Nosaltres hem de defensar el dret a l’habitatge de manera prioritària. La gent que habita les ciutats.
–Com es pot cuidar aqueixos habitants de la ciutat que han vist que es dispara el preu del lloguer?
–Hem plantejat una moratòria d’apartaments turístics en els barris problemàtics fins que es pose en marxa la llei. Ciutat Vella, Russafa i el Cabanyal han patit una pujada fora del que és habitual, per la qual cosa caldria aplicar una moratòria i podem esperar a fer que es complisca la llei i a muntar un cos d’inspectors. El PSPV estaria per aqueixa moratòria, però també cal guanyar el relat i no podem perdre en els tribunals.
–El Cabanyal va ser un símbol del canvi. D’un model urbanístic que no redundava en la ciutadania. Tothom esperava una transformació del barri que no ha arribat. Estan vostés satisfets amb el que ha fet el Govern de la Nau al Cabanyal?
–Satisfets, no es pot estar.
–Una associació tan emblemàtica com Salvem el Cabanyal ha criticat l’Ajuntament per la falta de mesures i projectes.
–Es va prendre una decisió inicial de tot l’equip de govern de demanar ajudes europees que feren arribar al barri el nombre més gran d’euros possible. Aquestes ajudes tenen uns ritmes i unes complexitats administratives que no es van calcular bé. I no es van calcular bé per la necessitat del barri, que cinc anys d’espera li semblen massa. L’altra alternativa hauria sigut que l’Ajuntament fora qui impulsara aqueix projecte. Es va decidir cofinançar, però és més lent. Però l’impacte serà molt més gran.
–València en Comú reeditaria un Govern de la Nau?
–Sí. Però es plantejarien les negociacions d’una altra manera. Hauríem d’haver exigit eliminar el Pla Especial de la Marina, revertir la ZAL... Si haguérem sabut que tindríem divergències en punts tan vitals, ho hauríem posat com a condició per a entrar en l’equip de govern. Més encara en tant que PSPV i Compromís portaven en els seus programes derogar, per exemple, el Pla Especial de la Marina. Ens semblava poc predictible que un Govern progressista com aquest agafara l’urbanisme del PP i continue sense fer canvis. A mi em sorprén molt.
–A més de l’urbanisme o del Pla Especial de la Marina, hi ha cap altre punt que PSPV i Compromís hagen incomplit, segons València en Comú?
–El tractament del turisme ens ha costat que alguns companys de govern entenguen que el turisme està molt bé, València no pot tindre turismofòbia, però cal evitar que els barris afectats es buiden de veïns. Hi ha altres temes dels quals no es parla. El PAI del Grau està ací i caldrà veure què es pretén fer-hi. Cal donar alternatives als projectes especulatius del PP.
–Es reeditarà València en Comú?
–València en Comú sumia més que resta, però haurà de ser València en Comú qui ho diga. Encara que Podem ha dit que vol anar amb la seua marca, un Podem-València en Comú sempre sumarà més, sobretot en una ciutat com València.
–Caldria sumar-hi també Esquerra Unida?
–Entenc que sí. Poden ser projectes polítics que es poden trobar i, a escala municipal, som molt compatibles i pot ajudar a aconseguir dos o tres regidors més ens calen.
–Amb Compromís ni es parla d’un acord.
–Compromís no ha contestat i entenc que no.
–Quines expectatives electorals tenen?
–Cinc regidors serien necessaris per al que volem ser i el que volem fer. Hem tingut bons resultats en els temes en què hem bregat, però per a la diferència política que tenim, crec que en som pocs. Com a projecte polític hauríem de ser-ne més.