La ciutat de València va començar el dia dissabte pràcticament deserta, molt calmada i en un silenci impropi del mes faller. Bars, terrasses i espais esportius romanen tancats per a frenar l’expansió del virus en una primera jornada de confinament massiu i de bones temperatures. València, la ciutat més feliç, vergonyosa i bulliciosa de la costa mediterrània, manté una calma tibant davant la pandèmia del COVID-19.
Les artèries del centre de la ciutat, llevat d’alguns turistes i de passejants captius, no tenen pràcticament activitat tret de la de supermercats, forns i estancs, que romanen oberts. Hi ha pocs vehicles privats, molts busos pràcticament buits i cues llargues de taxis que ningú usa. A la Gran Via hi ha un trànsit desacostumadament moderat.
És un ambient de prolegomen d’una cosa greu i inquietant, però en una ciutat mediterrània, eminentment festiva i folgosa i amb una temperatura magnífica. El contrast és cridaner. El sol mediterrani no ha passat desapercebut per als centenars de madrilenys que, desoint les indicacions oficials i el sentit comú més elemental, han arribat a les principals poblacions turístiques valencianes i, en alguns casos, als hospitals costaners. És un dels temes de conversa predilectes entre els pocs valencians que han eixit de casa.
El carrer de Colom, una de les principals artèries comercials de la ciutat, ha tingut molt poc de trànsit de vehicles. Els comptadors d’usuaris de l’anell ciclista pugen molt poc a poc i esdevenen un reflex fidel de les limitacions autoimposades en matèria de mobilitat urbana a la capital. Davant de l’edifici del Tribunal Superior de Justícia, mitja dotzena de turistes recorren la ciutat deserta en bicis de lloguer, aparentment aliens a la pandèmia que assola Europa.
A Russafa, les falles continuen plantades enmig dels carrers que serpentegen el barri en una imatge al·lucinant per als valencians, acostumats tots els anys per aquestes dates a l’apocalíptica bullícia de la festa més capdavantera de la ciutat. Al carrer de Cuba, uns pocs turistes aprofitaven el matí per contemplar el monument faller mentre els veïns del barri anaven i venien per provisions.
Una dona fotografiava l’insòlit monument amb el telèfon mòbil. El gegantesc ninot de la falla, que representa una aviadora uniformada, sembla tornar-li la mirada amb inquietud i gest d’incomprensió. Les falles han quedat plantades als carrers de València sense que se sàpia amb certesa si arribaran dins del termini i en la forma escaient a la data proposada per l’alcalde per al mes de juliol vinent.
El caos acústic que pateixen els valencians per aquestes dates ha desaparegut. No esclaten petards ni hi ha cap xerinola. Als carrers dels barris més allunyats del centre, el silenci és intens i desconcertant. Els veïns que poden, prenen el sol a les seues terrasses. Alguns pares han eixit a fer una passejada amb les criatures. Abunden converses didàctiques, calmades, amb els més menuts.
En el llit del riu Túria, l’esplèndid jardí i pulmó verd de la ciutat, són pocs els runners o ciclistes que recorren les pistes, habitualment plenes fins a la bandera els caps de setmana. Algunes persones prenen el sol gitades en l’herba o passegen el gos.
Els pocs que baixen al carrer, molts amb patinet o amb bicicleta, llueixen rostres d’inquietud. Tothom té preocupacions immediates per resoldre. L’atmosfera de gravetat i d’excepcionalitat propicia algunes escenes una miqueta surrealistes, com el músic de carrer que recorre la zona del pont de Fusta tocant darrere dels pocs turistes que fugen de l’acordionista a pas ferm. Prop d’allí, les Torres de Serrans, antiga entrada medieval a la ciutat, ja no reben quasi ningú.
Als voltants de la plaça de bous, dos repartidors llatinoamericans de Glovo consulten el telèfon mòbil inquiets davant la falta de comandes pel tancament de bars i restaurants. Tots dos prefereixen no ser entrevistats ni encara menys fotografiats. El primer, en breu es tancarà a casa davant la falta de comandes. El segon, amb màscara, medita a pocs metres prendre el mateix camí cap al confinament.
Tots els treballadors consultats viuen amb inquietud la situació i sense saber exactament quines mesures prendre per continuar disponibles per al públic. Un empleat d’un estanc confessa que no sap molt bé què fer a partir de dilluns. En un forn situat darrere de la plaça de bous, les cues s’han organitzat amb una certa distància de seguretat. Una empleada serveix els pans i els dolços que els clients demanen i una altra cobra l’import.
Només saben que el pròxim 19 de març, dia festiu en què cada any es cremen les Falles, tancaran.