Vox trenca amb el PP i deixa Mazón en minoria al Govern valencià i sense suport parlamentari

Vox compleix la seua amenaça i trenca amb el PP. El partit de Santiago Abascal dóna per trencats els governs autonòmics en què participa per la decisió dels populars de complir l'acollida de menors sols, entre ells, la Comunitat Valenciana. La ruptura del pacte del Govern deixa el PP valencià de Carlos Mazón en un Executiu en minoria, amb 40 diputats de 99 a les Corts Valencianes, parlament que presideix la ultradreta.

Poc abans del discurs d'Abascal, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha manifestat la intenció de governar en solitari. Buscarà suports parlamentaris en Vox, i mantindrà un govern en minoria. El dirigent valencià ha afirmat que “comptarà amb tothom”, preguntat per la continuïtat dels consellers i els alts càrrecs de Vox, així com pels acords al Parlament autonòmic.

Santiago Abascal ha afirmat aquest dijous, després de tres hores de reunió, que “els acords regionals estan trencats” i la direcció acorda retirar els suports parlamentaris. El vicepresident Vicente Barrera i la resta de dirigents autonòmics presentaran la dimissió en les properes hores, segons el líder nacional. La reunió s'ha prorrogat atesa la tensió entre els membres del nucli dur d'Abascal, entre els quals hi ha la presidenta de les Corts, Llanos Massó, i el vicepresident de la Generalitat, Vicente Barrera. líder de la formació d'extrema dreta ha anunciat aquesta decisió, amb la qual feia dies que amenaçava els seus socis, després de la reunió del seu comitè de direcció d'aquest dijous Vox va advertir al PP que si acceptaven acollir menors migrants no acompanyats s'acabaven els acords autonòmics. Fins llavors, al PP consideraven l'advertència com una fanfarronada, com ha passat en ocasions anteriors per part dels seus socis, però en les últimes hores s'ho han començat a prendre seriosament. Aquest dijous, 24 hores després de la Conferència Sectorial d'Infància a Tenerife, on el PP ha acceptat l'acollida de menors, la ultradreta ha trencat la baralla en una decisió que els populars creuen que és “una excusa”.

Els populars han treballat les últimes hores amb la hipòtesi d'una ruptura amb Vox, que té moltes derivades: si es trenquen també ajuntaments i diputacions, què passa amb la presidència de les Corts Valencianes i si la ultradreta segueix sent soci preferent en lleis i pressupostos. L'escenari que es presenta és una reestructuració de l'Executiu autonòmic, que s'ha de concretar les pròximes hores.

El valencià va ser el primer acord de govern autonòmic entre el PP i la ultradreta en el cicle electoral del 2023, subscrit el 15 de juny, just abans de les eleccions generals. Es va mirar al mirall de Castella i Lleó, amb un repartiment competencial similar. En només una hora, el PP i Vox van tancar un acord de cinc eixos per fer president Mazón, que va ser investit el 13 de juliol. Ha estat un govern amb 10 membres, tres de Vox, sustentat en una majoria parlamentària de 40 diputats del PP i 13 de la ultradreta. L'acord també va donar la presidència de les Corts a la ultradretana Llanos Massó, la continuïtat de la qual està en dubte.

Malestar entre els consellers de Vox

A la Comunitat Valenciana, la decisió imposada per Abascal no ha caigut bé als consellers valencians, que encara que no han volgut fer declaracions han evidenciat la seua disconformitat amb la decisió. Les cares, els gestos, la veu dels consellers aquest dijous eren transparents.

Cal recordar que en l'actual Executiu els consellers no són diputats i estan sotmesos a un estricte règim d'incompatibilitats que pot dificultar el retorn a les activitats anteriors, com en el cas de José Luis Aguirre, titular d'Agricultura, que procedeix d'aquest camp empresarial, o l'extorer Vicente Barrera, que va haver de deixar els càrrecs en set empreses per a exercir la responsabilitat encomanada. A més, hi ha mig centenar d'alts càrrecs i assessors que depenen d'aquest pacte de govern.

Els tres membres de Vox a l'Executiu valencià estaven contents governant amb el PP i el PP amb ells, com s'evidencia en les mostres d'afecte constants. Tots dos pensen que és un error per part del partit; els populars creuen que han passat de frenada; els d'ultradreta que potser el seu electorat no ho comprendrà.

En canvi, alguns diputats es mostraven molt satisfets amb la decisió d'Abascal: “No estàvem fent les lleis que volíem”, afirmen, i reconeixen pressions dels seus afins per ser més radicals. Pel que fa als futurs acords, com els pressupostaris, les fonts consultades indiquen que ells pactaran tot el que siga beneficiós per als ciutadans.

Una tensió 'in crescendo'

El president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, ja havia confirmat dimecres al matí que el seu Executiu acolliria els menors migrants sobre la base d'un acord subscrit el 2022 entre el Govern i les autonomies. Mazón va ratificar el pacte alhora que va reclamar més mitjans a l'Executiu central. El dirigent del PP valencià va afirmar: “No tinc por de l'estabilitat del Govern de la Comunitat Valenciana. Farem un any en què hem treballat molt bé”.

Tot i que l'anunci de ruptura ha trigat un dia, en Vox el malestar es va fer palès des de conèixer la posició del cap del Consell. En el ple de les Corts Valencianes de dimecres, la presidenta de la Cambra, Llanos Massó, i el portaveu del grup, José María Llanos, van abandonar l'hemicicle quan es va comentar la informació sobre l'acolliment de menors. La tensió va ser in crescendo durant tota la vesprada, mentre es desenvolupava la reunió entre autonomies i govern. Al PP van passar de pensar que era una fanfarronada de Vox a prendre's una mica més seriosament l'amenaça, que culmina aquest dijous amb l'anunci d'Abascal, tot i que durant la jornada s'ha intentat aparentar normalitat en la coalició del Govern.

Lleis aprovades

La ruptura a la Comunitat Valenciana deixa el PP en un govern en minoria, just quan ha aprovat les primeres mesures de la legislatura compartida amb la ultradreta: el canvi a l'Agència Antifrau, el control de la Radiotelevisió Pública Valenciana i la llei de Plurilingüisme. Aquest mateix dijous s'han aprovat la reforma de la llei de Transparència i l'anomenada de “concòrdia”, que deroga la norma actual en matèria de memòria històrica, una llei que porta el segell de la ultradreta. El PP valencià també ha assumit els postulats de Vox en matèria de violència de gènere, terme que s'ha eliminat dels missatges institucionals per substituir-se per “violència contra la dona” en uns casos, i “violència intrafamiliar” quan es tractava de competències de la ultradreta.