‘Xylella fastidiosa’, el bacteri que amenaça de mort el camp valencià

La tardor passada es detectava a les Balears el primer brot de Xylella fatidiosa (xilel·la), concretament al novembre. D’aquesta manera, el conegut com a Ebola de les oliveres, que ha fet estralls a Itàlia des que van saltar les alarmes fa quatre anys, arribava a Espanya. La pròxima parada, per una qüestió de proximitat, podia ser la Comunitat Valenciana, i així ha estat. Alacant, on fins ara se n’han detectat tres brots, ha esdevingut la porta d’entrada en terres valencianes d’aquest bacteri tan perillós.

La xilel·la es va detectar per primera vegada a la Península al juny –concretament al Castell de Guadalest–, tot i que ja deu fer temps que està present al camp valencià. Els ametlers en va ser els primers hostes; hi ha, però, més de 300 espècies susceptibles de veure’s afectades pel bacteri (a Espanya en podem trobar més d’un centenar), entre les quals hi ha alguns conreus tradicionals valencians com l’olivera, els cítrics, els cirerers o la vinya. Dilluns passat, la Conselleria d’Agricultura, que dirigeix Elena Cebrián, va anunciar que n’havia detectat un tercer brot en 26 parcel·les de la zona delimitada i als voltants, també en ametlers. En total, fins ara se n’han detectat 40 positius en aquests tres brots, tot i que en molts altres el test ha estat negatiu.

Situació “molt preocupant”

Tant des de la Conselleria com des de les organitzacions agràries reconeixen que la situació és “molt preocupant”, amb una plaga incurable que sotja el camp valencià i que amenaça d’estendre’s per la resta d’Espanya. La xilel·la, que transmet un mosquit, fa que l’arbre o la planta infectada s’asseque i muira sense remei.

Les solucions que proposa la Unió Europea, a més de prohibir el trasllat d’exemplars des de les zones afectades, inclouen l’eradicació dels arbres o plantes afectades i l’eliminació de totes les espècies susceptibles de ser infectades o hostes del bacteri a cent metres al voltant d’on s’ha detectat el brot. També hi ha, però, qui es decanta per “aprendre a conviure” amb la plaga amb espècies més resistents, “com ha passat amb altres plagues, que tampoc s’han pogut eradicar”.

Fugir del catastrofisme

Rogelio Llanes, director general d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Conselleria, ha reconegut la gravetat del problema, encara que ha puntualitzat que la situació no és, ni de bon tros, comparable a la que s’ha viscut a Itàlia: “Estem molt preocupats, però hem de fugir de l’alarmisme i de frases com la de l‘Ebola de les oliveres’, tot i que és evident que és el principal repte a què ens enfrontem des del punt de vista vegetal i el perill més gran per als nostres conreus”.

Per posar-ne un exemple. A la Comunitat Valenciana hi ha 10,9 milions d’oliveres dels 280 milions que creixen a Espanya. La producció nacional d’oli s’acosta als 1.500 milions de tones i el Ministeri d’Agricultura hi assigna un valor de més de 1.800 milions d’euros anuals. De moment, però, la plaga només s’ha detectat en ametlers a la Península, encara que a les Balears sí que ha afectat espècies com l’olivera, l’ullastre, la vinya...

La Generalitat Valenciana, tot just detectar el primer brot, va activar un pla de contingència en què ha treballat des de fa temps, “fins i tot des d’abans que apareguera a les Balears”, i se n’ha incrementat els controls. “A Itàlia, potser es va tardar a actuar, per això ara el panorama és dantesc”, expliquen fonts de la Conselleria d’Agricultura, que ha mobilitzat “tots els mitjans econòmics i humans de què hem estat capaços en un temps rècord per intentar combatre la plaga”.

“No ens agafa de sorpresa”

Els llauradors estaven previnguts. Així doncs, la detecció del primer brot –i dels que n’hi ha hagut després– de Xylella fastidiosa “no agafa de sorpresa”, reconeix Ferran Gregori, des de la Unió de Llauradors i Ramaders, “el que no hauria estat normal és que només n’hi haguera hagut un cas”.

La Unió ho té clar. Està a favor –com la majoria de les organitzacions agràries valencianes– de les mesures que marca la Unió Europea, l’eradicació dels exemplars infectats i de la zona d’afecció: “És traumàtic per al propietari, al qual s’ha d’indemnitzar, però a hores d’ara és l’única manera de lluitar contra la xilel·la”, reconeix Gregori, que, tanmateix, apunta que cada dia hi ha nous avenços en la batalla contra aquesta plaga tan perillosa: “Cal donar temps als investigadors i recordar que ja hem viscut situacions traumàtiques abans, com els efectes de la fil·loxera en la vinya o de la tristesa dels cítrics en aquests arbres”.

Malgrat la gravetat del problema, la Unió coincideix amb l’Administració en el fet que no cal ser catastrofistes: “S’està magnificant tot per desconeixement o ignorància, per això estem intentant informar tots els sectors implicats en la crisi de la manera com s’està actuant per a contenir la plaga per evitar que s’estenga”. “De moment, es va treballant en la línia correcta”, apunta Gregori, que conclou assenyalant dos principis d’actuació: la precaució i la imposició de l’interés públic per damunt de l’interés privat.